El primer ministre etíop anuncia que lluitarà a primera línia contra els rebels de Tigre

Barcelona"Em mobilitzaré cap al front per comandar les forces de defensa", va anunciar dilluns al vespre en una agressiva declaració Abiy Ahmed, el primer ministre etíop que fa tan sols dos anys va rebre el premi Nobel de la pau i que lidera una guerra contra els tigrinyes de la regió septentrional del país. El discurs és un pas més en l'escalada militar al país, mentre el conflicte es desplaça cada vegada més a prop de la capital, Addis Abeba. "Els que vulgueu formar part dels fills d'Etiòpia que seran aclamats per la història, alceu-vos pel vostre país avui. Trobem-nos al front de batalla", ha dit en el comunicat, difós a través del seu compte de Twitter. Ahmed és enginyer i abans de dedicar-se a la política va ser militar.

Elsa Aimé González, professora de la Universidad de Comillas, apunta que el gest d'Ahmed s'ha d'interpretar com "un intent per motivar les tropes etíops, que estan patint molt amb l'ofensiva perquè els rebels han posat en escac l'exèrcit". També és una crida del primer ministre, que gairebé s'ha declarat disposat a morir per la causa, per mirar de mobilitzar els joves en l'esforç bèl·lic. Es calcula que la guerra entre l'exèrcit etíop i els combatents de la regió de Tigre, que controlaven el govern abans que Ahmed fos designat primer ministre per la classe dirigent el 2018, ja ha causat desenes de milers de morts al segon país més poblat de l'Àfrica, amb un fort potencial de desestabilització a tota la regió.

I és que el discurs coincideix amb l'avenç del Front d'Alliberament de Tigre, que assegura haver arribat a uns 220 kilòmetres al nord-est de la capital. El 2 de novembre, el govern federal va declarar l'estat d'emergència a tot el país arran dels progressos del grup rebel a la carretera principal que condueix a la capital. Les forces tigrinyes s'han unit a l'Exèrcit d'Alliberament d'Oromo i altres faccions. "El conflicte té una dimensió ètnica, però és només un dels vessants del conflicte polític: el que està en joc és la forma de l'estat, el projecte polític, social i econòmic d'un país de 100 milions d'habitants, extremadament divers, amb comunitats més grans, però cap amb prou pes per poder decidir per si mateixa".

El Front d'Alliberament de Tigre qüestiona la manera com Ahmed lidera la transició política que va començar el 2018. Fins aleshores el govern era una coalició de partits en què els tigrinyes tenien un cert pes, però amb l'arribada de l'actual primer ministre l'hegemonia es va veure qüestionada: Ahmed va suprimir la coalició de partits i va fundar el Partit de la Prosperitat, que els arracona. Els tigrinyes demanen més descentralització política, però paradoxalment quan ells dirigien Etiòpia van mantenir un fort control del país des d'Addis Abeba.

Ofensiva sobre la capital

Els rebels ja han dit que no pensen aturar l'ofensiva i argumenten que volen posar fi al bloqueig imposat pel govern federal sobre la seva regió, que amenaça la supervivència de centenars de milers de persones. La crisi va coincidir amb una greu plaga de llagostes que va afectar molts conreus i ha agreujat la situació humanitària. El govern d'Ahmed ha bloquejat deliberadament l'arribada de l'ajuda a la regió.

Sobre els rebels també pesen acusacions de greus violacions dels drets humans. Un informe de principis de novembre de l'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats i l'organisme oficial de drets humans etíop acreditava l'ús sistemàtic de la violència sexual i de gènere, detencions arbitràries, execucions extrajudicials, saquejos, desplaçaments forçats i talls de comunicacions per part dels dos bàndols. Fa un any que Ahmed –que va obtenir el Nobel de la pau per l'acord que va posar fi a la guerra amb Eritrea– va anunciar l'obertura de les hostilitats, i les va donar per acabades poques setmanes més tard. Avui la guerra s'ha convertit en un dels pitjors desastres humanitaris del planeta i amenaça amb l'estabilitat de tota la regió.