Un Brexit sense pacte amb la UE enfonsaria l’economia britànica

LondresEl Brexit castiga l'economia britànica. El creixement del Regne Unit serà entre un 2,5% i un 3,9% més baix durant els pròxims quinze anys arran del divorci pactat amb la Unió Europea (UE) respecte al que el país hauria crescut si no hagués decidit sortir-ne.

En xifres globals, i en el cas més extrem, la reducció equivaldrà a 113.276 milions d'euros. Les dades, fetes públiques ahir pel mateix departament del Tresor, empitjorarien molt si el divorci es produís finalment sense acord, un fet cada dia més plausible ateses les dificultats amb què topa la primera ministra, Theresa May, per convèncer una majoria suficient de diputats que donin suport al seu projecte de retirada, validat diumenge per la UE.

Un divorci a la valenta, com persegueixen els radicals 'brexiters', provocaria, també al llarg dels pròxims quinze anys, una disminució del creixement econòmic del Regne Unit d'un 9,3% en relació amb el que es podria registrar sense abandonar la UE. La quantitat és d'uns 270.000 milions d'euros.

En termes estrictament econòmics, doncs, tots els escenaris del Brexit considerats per l'estudi són potencialment pitjors o molt pitjors per a la butxaca dels britànics. El mateix ministre d'Economia, Philip Hammond, ho va haver d'admetre ahir en declaracions a la BBC: "Si ho observeu [l'impacte del Brexit] des del punt de vista econòmic, hi haurà un cost per deixar la UE, perquè hi haurà impediments per al nostre comerç. El que pretén l'acord de la primera ministra és minimitzar aquests costos".

Però Hammond va aigualir les dades amb consideracions polítiques: "Deixar la UE ens permet recuperar el control sobre la immigració i sobre les nostres fronteres, recuperar el control sobre les aigües pesqueres. Són coses que tenen valor per a la gent. És cert, la nostra economia serà més petita, però amb l'acord que la primera ministra ha aconseguit l'impacte serà perfectament gestionable".

Per la seva banda, la primera ministra, en la sessió de control setmanal als Comuns, va relativitzar aquestes previsions: "El que mostra l'anàlisi [del Tresor] és que el pacte és el millor possible per als llocs de treball i l'economia, i permet fer honor al resultat del referèndum i adonar-se de les oportunitats del Brexit. L'anàlisi no indica que serem més pobres, el que indica és que la nostra és una economia forta i que el model que compleix amb el referèndum i que és millor per als britànics és el pacte assolit pel govern".

L'advertiment de Mark Carney

Hores després que es fessin públiques les previsions del ministeri d'Economia va arribar el torn del Banc d'Anglaterra (BoE, segons les sigles en anglès). El governador, Mark Carney, va presentar un panorama especialment empobridor en cas d'un Brexit sense acord, un gest que es va interpretar com un advertiment als diputats que semblen decidits a esguerrar els plans de May.

L'informe del BoE sosté que, en cas d'un Brexit disruptiu, "el producte interior brut (PIB) podria caure un 8%" en relació amb el nivell del primer trimestre del 2019. Un impacte més fort que el de la crisi econòmica del 2008 i el més gran des de la Segona Guerra Mundial.

La projecció feta pel BoE suggereix que l'atur assoliria el 7,5%, 2,65 punts més que l'actual. La inflació es dispararia fins al 6,5%, des del 2,7% de l'octubre. El preu de les cases cauria un 30% i el dels locals comercials s'enfonsaria fins al 48%. La lliura, a més, experimentaria un descens del 25% fins a depreciar-se per sota de la paritat amb el dòlar i l'euro. Els tipus d'interès podrien tocar un sostre mínim del 5,5% en un període de només tres anys.

Projecte de la por

Els 'brexiters', però, ja han qualificat tant la previsió del Tresor com la del Banc d'Anglaterra de "projecte de la por 2.0". Ho va dir ahir l'exministre del Brexit David Davis, que va assegurar que tot plegat és "un intent desesperat de capgirar els resultats del referèndum". Els partidaris del no a la UE ja van acusar d'això mateix els favorables a quedar-s'hi durant el referèndum del 2016.

Així, mentre que May es va desplaçar ahir a la tarda a Escòcia per vendre les virtuts de l'acord de divorci aconseguit a Brussel·les, les posicions al Parlament continuen molt enfrontades. Seguint la mateixa tendència que es va registrar fa dos anys i mig, i també perquè molts diputats creuen que els Comuns evitarien el presumiblement catastròfic no acord, el pacte probablement serà trinxat a Westminster. Després, com també va dir ahir Hammond, s'entrarà en "territori desconegut".

El laborisme considera gairebé "inevitable" un nou referèndum

Si la primera ministra May no aconsegueix aprovar el pacte que es votarà l'11 de desembre, l'opció preferida de l'oposició laborista és la convocatòria d'unes eleccions generals. Però, atès que les legislatures són fixes, de cinc anys, des que David Cameron va canviar la llei el 2012, cal el suport de dos terços de la cambra per poder-les convocar. Així, sense el suport del partit del govern és del tot impossible. En aquest context, ahir John McDonnell, mà dreta de Corbyn i ministre d'Economia a l'ombra, va considerar "inevitable" un nou plebiscit si els Comuns no donen suport a la convocatòria electoral en cas de derrota de May. Com que encara és un tema explosiu, va matisar que ho faria només "forçat pel govern".