El primer ministre conservador d'Àustria canvia la ultradreta pels Verds com a socis de govern
El nou executiu prioritzarà la lluita contra el canvi climàtic i la política antiimmigració
BerlínAcord contra natura per a un experiment de govern a Àustria després de sis setmanes de negociacions. El partit guanyador de les eleccions del setembre, el conservador Partit Popular austríac (ÖVP) del canceller Sebastian Kurz, ha pactat amb els Verds de Werner Kogler, que per primer cop entren al govern austríac. El pacte es basa en la prioritat de cadascuna de les formacions: la política antiimmigració i la lluita contra el canvi climàtic. Els conservadors austríacs fan així un gir dràstic, després d'haver-se aliat amb la ultradreta, una coalició que va saltar pels aires per un escàndol de corrupció que va forçar a convocar les eleccions.
"Hem aconseguit unir el millor dels dos mons", deia el canceller Kurz, de 33 anys, aquest dimecres al vespre, poc després de firmar l'acord. Els conservadors s'asseguren el control de les finances, i de les carteres d'Exteriors, Interior i de Defensa, entre d'altres. Els Verds es queden amb Medi Ambient, Transport, Infraestructures i Energia, i Justícia i Afers Socials, a més de la vicecancelleria. El govern tindrà una majoria de dones. Kurz ha destacat que volen “alleugerir la pressió fiscal” i aconseguir “un sistema fiscal més ecològic”.
En un congrés que tindrà lloc aquest dissabte a Salzburg, els Verds ratificaran les 200 pàgines de l'acord. El seu líder, Werner Kogler, deia aquest dimecres que no s'haurien pogut imaginar “assolir tant en l'àmbit del clima”. El partit dels Verds austríacs té un caràcter d'esquerres i aposta per “més ecologia i més igualtat social”. El seu resultat s'interpreta com la resposta a la pressió de més consciència ecològica de l'opinió pública.
Els dos partits van ser els que van experimentar un augment més alt de vots respecte a les anteriors eleccions del 2017. Els conservadors de l'ÖVP van obtenir un 37,5% dels vots (gairebé un 6% més que el 2017). Els Verds van quedar quarts amb un 13,9% (gairebé un 10% més).
A Àustria es van celebrar eleccions anticipades arran de l'escàndol del "vídeo d'Eivissa”, en què hi estava involucrat el líder de l'FPÖ, Heinz-Christian Strache. Al vídeo, que va sortir a la llum el maig del 2019 i es va filmar abans de les anteriors eleccions parlamentàries austríaques el 2017, es veia Strache parlant amb la suposada neta d'un oligarca rus a Eivissa. Strache buscava instrumentalitzar els mitjans de comunicació per afavorir bons resultats a les eleccions i es mostrava disposat a tractes corruptes i de finançament il·legal de partits.
Kurz ha desestimat la gran coalició amb els socialdemòcrates austríacs (SPÖ), que van ser la segona força més votada (21,18%) i van perdre gairebé un 6% dels vots respecte als comicis anteriors. Des del 1945, han dominat els governs de gran coalició SPÖ-ÖVP a Viena. Els socialdemòcrates no han pogut recuperar la popularitat dels anys setanta i vuitanta, quan havien governat en solitari.
Immigració i canvi climàtic
Un dels principals esculls en les negociacions per a la formació de govern ha sigut la política migratòria restrictiva dels conservadors austríacs: els Verds s'hi oposen fermament. S'haurà de veure com aquest govern de coalició avança fent equilibris: Kurz cenyint-se als acords pel clima, a contracor amb el que ell sempre ha predicat; i els Verds mirant de fer contrabalança en l'àmbit migratori.
Malgrat quedar tocats per l'afer Eivissa, els ultradretans de l'FPÖ van aconseguir quedar tercers als últims comicis, amb un 16,17% dels vots (gairebé un 10% menys). A Àustria també és especialment activa l'organització neonazi Moviment Identitari, que està connectada amb xarxa amb altres de França, Alemanya, Itàlia i Hongria, entre d'altres.
Berlín observarà ara de prop Viena per veure si l'experiment funciona. A la veïna Alemanya hi haurà eleccions parlamentàries a finals del 2021, si la debilitada gran coalició CDU/CSU-SPD no s'esquerda abans. Si els actuals socis socialdemòcrates dels conservadors d'Angela Merkel no remunten (actualment situats en un 11% a les enquestes), tot apunta que també seran els Verds la parella escollida per governar (actualment, un 21%, segona força, segons els sondejos). El partit ultradretà Alternativa per a Alemanya (AfD) se situaria com a tercera força amb un 14%. A diferència d'Àustria, Alemanya ja va tenir un govern de coalició amb els Verds, liderat per Gerhard Schröder (SPD), entre el 1998 i el 2002. Els Verds també són als governs de Suècia, Finlàndia, Lituània i Luxemburg.