Militars i un miler de civils resisteixen en l'últim reducte de Mariúpol
Lavrov confirma la "nova fase de l'operació militar russa" amb l'ofensiva sobre el Donbass
El símbol de la resiliència ucraïnesa es diu avui Azovstal. Després de mes i mig de setge implacable, amb bombardejos indiscriminats sobre escoles, hospitals i refugis, Rússia ha destruït el 90% de Mariúpol i ha aconseguit controlar gairebé tota la ciutat, un enclavament costaner clau per dominar tota la sortida al mar d'Azov i per unir el front rus del Donbass amb Crimea. Però hi ha un reducte que resisteix. El complex industrial d'Azovstal, a la costa del sud-est d'aquesta martiritzada ciutat, és l'únic espai de Mariúpol on oneja encara la bandera ucraïnesa. I és també on aquest dimarts les tropes russes deixaven anar tota la seva força, amb bombardejos i foc d'artilleria.
L'exèrcit rus havia donat un ultimàtum a les forces atrinxerades a la central siderúrgica –on hi ha també centenars de civils– i els van donar fins dimarts al migdia (les onze del matí catalanes) per "rendir-se o morir". Asseguraven que havien obert fins i tot un corredor per deixar sortir tots els que entreguessin les armes. Però hores després de complir-se el termini, les autoritats ucraïneses informaven d'una forta ofensiva sobre Azovstal. Un dels assessors de l'alcalde de Mariúpol, Petro Andriusxenko, que ja no és dins de la ciutat, deia que les forces del Kremlin "no només estan colpejant Azovstal amb bombes sinó també amb artilleria, tancs i continuen els seus caòtics atacs cap a les àrees residencials del districte Livoberejni al llarg de la línia del Meotidy Boulevard", en referència al barri residencial més a l'est del complex siderúrgic.
L'exèrcit rus té sis batallons encerclant el complex, i està decidit a fer-lo caure aviat. Però no ho tindrà fàcil. Sota les fàbriques siderúrgiques, un entramat de túnels i búnquers construïts durant la Guerra Freda amb l'objectiu de protegir fins a 40.000 treballadors en cas d'un atac nuclear, baixen fins a sis pisos sota terra, segons diversos mitjans anglosaxons. Aquests búnquers i túnels, reforçats per resistir potents atacs, donen refugi almenys a un miler de civils, segons les autoritats ucraïneses, i a uns 2.500 soldats de la 36a brigada marina ucraïnesa i del batalló Azov, la milícia ultradretana que lluita amb l'exèrcit ucraïnès.
A les xarxes socials del batalló Azov i també d'alguns membres del govern ucraïnès es va publicar un vídeo amb imatges de nens i famílies que presumptament estan refugiats en els búnquers que hi ha a sota del complex industrial d'Azovstal. "Mireu les cares d'aquests nens, demà podrien estar morts. Ara estan al búnquer d'Azovstal a Mariúpol amb els seus pares. Putin ha donat ordres de bombardejar-los aquesta nit amb bombes de 5 tones. Demanem a Putin que deixi marxar els nens a un lloc segur", deia a Twitter dilluns a la nit Anton Heràsxenko, assessor del ministeri de l'Interior d'Ucraïna.
Putin vol que el 9 de maig Mariúpol estigui "alliberada"
Fonts oficials europees van dir a Reuters que Mariúpol probablement caurà "en els pròxims dies" perquè el president rus, Vladímir Putin, vol que el dia 9 de maig, quan se celebra el Dia de la Victòria russa sobre els nazis l'any 1945, Mariúpol ja estigui "alliberada". "La por és que pot ser pitjor que Butxa", deien aquestes fonts.
Però mentre el petit reducte de Mariúpol resisteix, el gran front de la guerra se situa uns quilòmetres més al nord, al Donbass, on dilluns precisament va començar la nova gran ofensiva russa. El ministre d'Afers Exteriors rus, Serguei Lavrov, ha confirmat aquest dimarts que Rússia dona per iniciada "una nova fase d'aquesta operació" militar especial, que és com anomena Moscou la guerra. "Aquesta operació a l'est d'Ucraïna té com a objectiu, tal com es va anunciar des del principi, alliberar completament les repúbliques de Donetsk i Lugansk", ha dit Lavrov en un entrevista a India Today, on ha dit que està "segur que serà un moment molt important de tota aquesta operació especial".
La nova ofensiva sobre el Donbass va arrencar dilluns amb la captura de la ciutat de Kreminnà, d'uns 18.000 habitants, per part de les tropes russes. El control rus de la localitat s'ha confirmat aquest dimarts. Però en aquest front els atacs russos es concentraven especialment sobre Khàrkiv, la segona més gran d'Ucraïna, al nord del Donbass, on els bombardejos han deixat aquest dimarts diversos civils morts. L'alcalde de Khàrkiv, Ihor Terekhov, denunciava que des de diumenge "hi ha hagut bombardejos constants sobre els districtes residencials" de la ciutat. La ciutat pateix també un setge continuat des de l'inici del conflicte, però els atacs russos sobre zones civils s'han intensificat aquests últims dies en l'arrencada de la nova ofensiva a la regió. Almenys tres persones van morir en els bombardejos aquest dimarts, segons autoritats ucraïneses, que ja advertien que el recompte era incomplet.