Els militars francesos, cada cop més a la dreta
La publicació de dos manifestos en què alertaven d'intervenir per evitar una guerra civil els posa al centre del debat
ParísQuin partit voten els militars francesos? Un estudi de l’institut d’opinió francès Ifop va intentar respondre ara fa dos anys aquesta mateixa qüestió que, en aparença, pot semblar fàcil de resoldre a través d'unes simples enquestes. Però no va ser així: les forces armades no poden expressar en públic les seves opinions, ja que es regeixen per un estatus específic que els prohibeix, per exemple, fer vaga o bé sindicar-se. A més, han de complir amb el deure de confidencialitat.
Davant aquesta situació, per elaborar aquest estudi es van haver d’analitzar els resultats electorals de certs col·legis municipals, dels quals depenen algunes casernes i de municipis més aviat petits, amb poca població, i on hi ha una implantació militar considerable amb bases dels diferents regiments. És el cas de poblacions com ara Mourmelon-le-Grand i Mourmelon-le-Petit, les dues a tocar de Reims, al nord-est del país, on hi ha una base militar amb unitats de l’exèrcit de terra. El resultat de l’estudi va demostrar llavors una realitat contundent: els militars votaven, majoritàriament, per Marine Le Pen. El partit d’extrema dreta que lidera Le Pen filla va obtenir en les eleccions europees del 2019 un nivell de vots molt superior a la mitjana departamental en aquests municipis, on hi ha una implantació militar. En el cas de Mailly-le-Camp, un municipi d’un miler d’habitants on hi ha una altra base militar, el partit de Le Pen va obtenir 50,4% dels vots, mentre que en el conjunt del departament al qual pertany el poble, l’Aube, només en va aconseguir un 33,4%.
Si bé aquesta tendència s’observa des de fa alguns escrutinis, en els últims anys ha anat in crescendo, segons apunten els autors de l’estudi de l’Ifop, Jérôme Fourquet i Sylvain Manternach. En concret, el vot militar a favor del rebatejat Front Nacional, ara Reagrupament Nacional (RN), va incrementar-se entre les eleccions presidencials del 2012 i les europees del 2014. “L’arribada de l’esquerra al poder [amb François Hollande a l’Elisi] i les divisions regnants a la dreta van fer canviar de vot una part de l’electorat militar, que fins llavors era partidari de la dreta”, expliquen.
El vot militar a Reagrupament Nacional “va progressar molt significativament” en els comicis regionals del desembre del 2015, unes eleccions que van tenir lloc al final d’un any tràgic per a França: poc després de la massacre terrorista del 13 de novembre a París, que va commocionar el país sencer. Els atacs i el clima semibel·licós, amb el conseqüent desplegament de soldats als carrers, van tenir “un efecte no negligible en aquest electorat, que es va trobar a primera línia per lluitar contra l’enemic islamista sobre el territori nacional [el que s’anomena operació Sentinelle]”. El discurs radicalment racista, especialment contra la comunitat musulmana, de Marine Le Pen va fer la resta.
Ara la qüestió de l’electorat militar ha agafat més rellevància que mai. En les últimes setmanes, i en dues ocasions diferents, un grup de generals, alts comandaments i militars francesos, la majoria a la reserva i jubilats, han signat un manifest publicat al setmanari ultraconservador Valeurs Actuelles. Els signataris –del primer, ja que el segon va ser anònim– insten Emmanuel Macron a defensar el patriotisme –un terme omnipresent en el lèxic que utilitza Marine Le Pen– i adverteixen d’una possible “intervenció” de les forces armades per tal de “preservar els valors civilitzadors” del país. També han parlat directament d'una futura guerra civil. "S'està gestant una guerra civil a França i ho sabeu perfectament", deia un dels textos, dirigit al govern de Macron. Tot plegat ho han emmarcat en l'"enfonsament" de l'estat causat per "perills mortals" com "un cert antiracisme", "l'islamisme i les hordes de la banlieue".
Sense perdre pistonada, Le Pen filla no va tardar en reaccionar a la publicació de la carta, animant el grup de signataris a unir-se al seu projecte polític de cara a les eleccions del 2022. Un suport amb objectius electorals que va fer arrufar el nas a més d’un malgrat que la presidenta de RN no juga aquí en camp contrari.
Les eleccions, a l'horitzó
L’inici del desconfinament a França no és, doncs, només territorial, sinó també polític. A un any vista de les eleccions presidencials, que tindran com a pròleg els comicis regionals del 20 i 27 de juny, les estratègies dels diferents actors de l’espectre polític es comencen a albirar. Fins a vuit candidates i candidats ja s’han declarat oficialment, entre els quals hi ha Jean-Luc Mélenchon, del partit d’esquerra radical La France Insoumise, el conservador Xavier Bertrand i també Le Pen. Altres noms, com l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, o bé el mateix president Macron també haurien de competir en aquesta nova cursa cap a l’Elisi.
I l’escenari d’un duel Macron-Le Pen torna a encapçalar les travesses. Un déjà-vu del qual el president francès podria no sortir tan ben parat aquest 2022: les últimes enquestes apunten que Le Pen li trepitjaria els talons tot i que és aviat encara per donar credibilitat als pronòstics, tenint en compte la situació sanitària en la qual encara es troba el país i que ningú va saber preveure.