Els militars amenacen amb 20 anys de presó els manifestants a Birmània

Els militars han tret els tancs al carrer i han iniciat batudes nocturnes. Quinze dies després del cop d'estat que va derrocar el govern democràtic de Birmània, s'endureix la repressió contra les multitudinàries protestes que porten més d'una setmana reclamant l'alliberament dels polítics detinguts i la restauració de la democràcia. Militars i policies han disparat bales de goma i projectils amb fones contra els civils que es manifestaven a Mandalay, i han efectuat detencions a les principals ciutats del país, moltes de les quals durant la nit. Els primers tancs van sortir diumenge als carrers, però dilluns la presència militar s'havia estès i ampliat a diverses ciutats, començant per la capital, Nay Pyi Taw, i Rangun, la ciutat més gran del país.

La junta militar ha aprovat una reforma del Codi Penal per castigar amb fins a 20 anys de presó els que siguin acusats d'"incitar a l'odi i el menyspreu" als militars que han pres el poder al país. Durant la nit de diumenge a dilluns, les forces de seguretat han dut a terme batudes i detencions sense ordre judicial. Fins ara hi havia 426 detinguts, segons l'Associació d'Assistència als Presos Polítics de Birmània. En algunes ciutats, com Rangun, els veïns d'algunes zones han aixecat barricades per evitar les detencions.

"Tinc familiars que treballaven pel govern i estan en vaga. No poden dormir a la nit perquè tenen por que piquin a la porta de casa seva i se'ls enduguin", explica a l'ARA May Thiry, una birmana a qui el cop d'estat ha enxampat fent el doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i que segueix amb horror els esdeveniments al seu país. "M'està afectant molt i jo tampoc puc dormir a les nits", admet. Tot i les dificultats en les comunicacions -els telèfons i internet han tornat a estar tallats a Birmània durant tota la nit de diumenge a dilluns- May ha pogut contactar aquest matí de dilluns amb familiars i amics, de moment tots sans i estalvis. "Tots els meus amics surten cada dia al carrer a protestar, i no són activistes, són gent normal, artistes, floristes, enginyers... fins i tot la meva neboda més petita, de 15 anys, que encara ni ha acabat l'institut, és al carrer protestant", relata.

Els militars mantenen detinguda la que fins a l'1 de febrer era la líder 'de facto' del país, Aung San Suu Kyi, a la qual imputen càrrecs per importació il·legal de sis walkie-talkies que es van trobar, diuen, al seu domicili. Uns càrrecs probablement fabricats per poder mantenir-la detinguda i que podrien suposar-li fins a tres anys de presó. El judici contra la Dama, com Suu Kyi és coneguda a Birmània, tindrà lloc de forma virtual dimecres.

Desobediència civil

El moviment de desobediència civil contra els militars va arrencar als hospitals la mateixa setmana del cop, amb una vaga del personal sanitari, que es negava a treballar a les ordres dels militars, i es va estendre després a les universitats, però ha anat abastant cada cop més grups socials. Aquest dilluns, un grup de manifestants a la ciutat de Taungyi s'ha enfrontat a la policia al voltant d'un hospital, quan els agents de l'ordre intentaven forçar el personal sanitari a abandonar la vaga i reprendre la feina.

A Mandalay, els manifestants s'han concentrat la tarda de dilluns davant d'un banc encara obert per demanar als empleats que se sumessin a la desobediència civil. La policia ha ordenat als concentrats que deixessin pas al carrer, però quan tothom s'ha apartat un cotxe patrulla ha passat disparant amb fones contra els manifestants, en un primer moment, i quan la gent ha començat a córrer els han disparat també bales de goma, segons ha explicat un testimoni a la cadena Radio Free Asia (RFA).

En altres imatges gravades pels manifestants a Mandalay que ha rebut May Thiry al mòbil també hi ha un vídeo en què es veu com policies i militars, alguns dels quals de paisà, disparen el que semblen bales de goma contra una casa on s'han refugiat diversos concentrats. En un vídeo posterior es veu com els manifestants surten i els agents els peguen amb porres abans de detenir-los.

En algunes poblacions, les manifestacions d'aquest dilluns eren menys importants que les del cap de setmana, probablement a causa de la presència de nombrosos soldats als carrers. Dissabte els militars van ordenar la detenció de diversos líders polítics civils i van advertir a la població que no els donessin refugi o s'enfrontarien també a penes de presó.