Més de 50 milions de nens necessiten ajuda humanitària

Barcelona"Els militars van envoltar el nostre poble. Pegaven a la gent i cremaven les cases. Els soldats disparaven a tothom que intentava fugir. Agafaven els caps decapitats pels cabells. A mi em van disparar quan pujava les escales". Amb només 15 anys, en Mohammad Faisal ha experimentat un horror que molts adults no poden arribar ni a imaginar.

L'atac de l'exèrcit birmà al seu poble rohingya el va deixar sense braç i sense família. Tenia set germans. Avui viu al camp de refugiats Cox's Basar de Bangladesh. I és que el 58% dels prop 655.000 rohingyes que han fugit de Birmània per la persecució militar són menors d'edat.

Aquesta crisi, sobrevinguda l'agost del 2017 i que encara dura, va ser un dels motius que van portar l'Unicef a elevar la seva crida als donants a finals del 2017, juntament amb el brot de còlera i la fam al Iemen; l'agreujament de la violència a la República Democràtica del Congo, Nigèria i el Sudan del Sud, i les sequeres que han desfermat la fam a la banya d'Àfrica. Avui un de cada quatre nens del món viu en un país en situació d'emergència, segons l'Unicef.

Si l'agència de l'ONU per a la infància havia arrencat l'any demanant 2.711 milions d'euros per atendre 48 milions de nens, els esdeveniments de finals del 2017 van fer que elevés la crida a 3.058 milions per atendre 60 milions de nens. Però els ajuts recaptats no van arribar a cobrir les necessitats: a la República Democràtica del Congo i el Sudan, per exemple, més de la meitat dels fons demanats no van arribar.

Els fons recaptats per als infants que encara viuen dins de Síria, un país que porta set anys en guerra, van cobrir només el 61% del que l'Unicef havia demanat. En el cas dels camps de refugiats sirians als països veïns com Turquia, el Líban, Jordània, l'Iraq i Egipte, els fons van cobrir el 71% de la crida. La situació va ser pitjor al Iemen, on el 44% dels fons demanats no van arribar.

Per a aquest 2018, l'Unicef demana 2.905 milions d'euros (200 més dels que demanava a principis de l'any passat) per atendre 48 milions de nens que necessitaran ajuda humanitària en 51 països. Tot i així, fonts del comitè espanyol de l'Unicef asseguren que els infants necessitats d'ajuda humanitària al món són en realitat 85 milions, molts més dels que l'agència pot arribar a cobrir encara que recaptés tot el que demana.

Dos terços de les necessitats que l'Unicef intentarà cobrir es concentren encara a la guerra de Síria. L'agència de l'ONU calcula que faran falta 768 milions d'euros per als nens sirians que viuen en camps de refugiats als països veïns de Turquia, el Líban, Jordània, l'Iraq i Egipte; i uns 270 milions més per als que encara viuen dins de Síria. La meitat dels 11 milions de refugiats i desplaçats interns sirians són nens.

Per al Iemen, on ja hi ha més de 2,2 milions de nens amb desnutrició greu a causa de la fam que han imposat la guerra i els efectes devastadors del brot de còlera, l'Unicef demana 271 milions d'euros per a aquest 2018.

"La meva ciutat està destruïda, i la major part dels meus amics han sigut assassinats", explicava a l'Unicef l'Adel, de 12 anys. Diu que la vida al Iemen "era perfecta" fins que va esclatar el conflicte, l'any 2015. En total, uns 11 milions de nens necessiten ajuda humanitària en aquest país, tots els que hi viuen.

A la República Democràtica del Congo hi ha també 2 milions de nens amb malnutrició aguda greu, xifra que representa el 12% del total de nens en aquesta condició arreu del món. La violència en aquest país ha obligat a fugir de casa 1,7 milions de persones, sobretot a la regió de Kasai, i l'Unicef calcula que necessitarà 216 milions d'euros per al seu programa en aquest país.

Al Sudan del Sud, quatre milions de nens s'enfronten a la fam, les malalties i el reclutament forçós per part dels grups armats enfrontats en un conflicte que ja fa quatre anys que dura. La greu sequera que afecta aquesta regió d'Àfrica agreuja aquesta situació, alhora que també manté 700.000 nens greument malnodrits als països veïns d'Etiòpia, Kènia i Somàlia. Donar accés a l'aigua i al sanejament, de fet, és la segona gran branca d'acció de l'Unicef als països on actua, després de l'educació.