50 milions extres per barrar el pas als migrants de Calais

LondresEl Regne Unit i França van oficialitzar ahir el que hauria de ser la seva relació després del Brexit, enfortint la col·laboració bilateral especialment en matèria de seguretat. Ho van fer en la que ha sigut la primera visita oficial que el president de la República, Emmanuel Macron, fa a la premier britànica, Theresa May, des que va ser escollit el maig de l’any passat.

Més diners de Londres a París (50 milions d’euros) per sufragar la despesa de contenir al port de Calais els migrants sense documents que volen arribar a les illes i el compromís britànic d’acollir-ne més, especialment menors refugiats amb familiars al país, són dos dels punts més importants de l’acord que van anunciar els dos mandataris a la roda de premsa. “Aquesta cooperació -va dir May- contribuirà a salvar moltes vides en totes dues bandes del canal de la Mànega”.

Al seu torn, Macron va assegurar que el nou pacte ajudarà a “reduir de sis mesos a un mes en el cas dels adults, i de sis mesos a vint-i-cinc dies en el dels menors, la resolució dels expedients” dels migrants amb familiars al Regne Unit. “L’objectiu és millorar les condicions als dos costats de la frontera”, va reblar.

May i Macron també van refermar un aprofundiment de la cooperació d’intel·ligència contra el terrorisme, ja que, després de deixar la Unió Europea (UE), el Regne Unit seguirà sent un “soci ferm” dels seus aliats europeus, va dir May. De fet, per primer cop els caps de l’espionatge dels dos països van assistir a una cimera d’aquesta volada.

Pel que fa a la cooperació militar estricta, Londres enviarà tres helicòpters per ajudar els francesos en les operacions contra el jihadisme a l’oest d’Àfrica, sobretot a Mali, mentre que els francesos desplegaran l’any 2019 un destacament de soldats per afegir-lo a un contingent britànic instal·lat a Letònia com a força de dissuasió davant de la Rússia de Vladímir Putin.

May i Macron van anunciar igualment la cessió, l’any 2022, del tapís de Bayeaux, brodat al segle XI a Kent (sud d’Anglaterrra), molt simbòlic per al Regne Unit. “Serà la primera vegada que es podrà veure en teritori britànic des de fa 900 anys”, va recordar la premier.

Dinar al pub

La trobada no va tenir lloc al 10 de Downing Street sinó a l’Acadèmica Militar de Sandhurst, uns cinquanta quilòmetres al sud-oest de Londres i ubicada al districte de Maidenhead, la circumscripció electoral per la qual és parlamentària Theresa May.

Un dinar en un pub de la zona on la premier va sovint els caps de setmana va escenificar la rellevància que dona la primera ministra a la cooperació futura dels dos països, un cop el Brexit sigui una realitat, a partir del març del 2019.

En el mateix sentit es va expressar Emmanuel Macron durant la compareixença conjunta davant la premsa, quan va raonar el perquè del paquet de mesures acordades. “Hi ha dues coses que el Brexit no pot canviar: la nostra història i la nostra geografia”. I tampoc els interessos compartits, per exemple, en “una mateixa política exterior”. Sobre aquest punt, el president va destacar l’actitud comuna sobre l’Iran expressada la setmana passada davant de la pressió nord-americana o la determinació de Londres de col·laborar en l’operatiu francès al Sahel (la zona de l’oest d’Àfrica abans esmentada).

L’any passat, però, durant la campanya presidencial francesa, Macron va arribar a qüestionar que la relació entre Londres i París fos tan profunda com ahir va quedar palès. Aleshores, Macron va insinuar que el Brexit posaria fi al tractat de Le Touquet, signat el 2003 per Toni Blair i Jacques Chirac, i que bàsicament va suposar moure les fronteres britàniques a les costes franceses de Calais. Mesos després, però, la realitat s’ha imposat per sobre de les fractures que, en matèria econòmica i comercial, la sortida del Regne Unit de la Unió pot acabar provocant.

El Brexit va ser el rerefons d’una trobada difícil també des del punt de vista intern per a May. Els diputats més antieuropeus del seu partit no han paït gaire bé el sí immediat que la premier ha donat a Macron quan el mandatari francès ha exigit cobrar la factura de Calais. Els crítics més radicals han interpretat aquesta decisió de May com una manera de pagar diners a França a canvi, a sobre, d’acollir més refugiats, just el que el Brexit pretenia evitar. Sobre aquest punt concret, May va insistir que “l’acord pres és d’interès nacional per al Regne Unit però també d’interès per a França. No volem tornar a veure el nombre de migrants que hem vist en anys anteriors”.

Macron va marxar del sud-oest d’Anglaterra força satisfet. Èxit diplomàtic després de la cimera de Sandhurst que va servir “per fer un altre tapís de la nostra història comuna” va assegurar.