Milions de desplaçats en nom del progrés

BarcelonaEls wagher són una minoria musulmana que viuen a les terres de l’interior de l’estat indi de Gujart i que a l’estiu agafen les seves pertinences i s’instal·len a la costa del golf de Kutch per aprofitar la temporada alta de pesca. La senzilla vida d’un miler de famílies seguia aquest cicle de migració interior fins que l’any 2012 la companyia Tata va estrenar una gran planta d’energia amb carbó, i això va acabar amb aquell estil de vida. La raó va ser que una enorme canonada d’aigües residuals calentes va portar els peixos a buscar-se un tros de mar més plàcid. La instal·lació va comptar amb una inversió de 450 milions de dòlars del Banc Mundial (BM) i va obligar els wagher a abandonar la seva tradicional via de subsistència.

Com els wagher, en l’última dècada més de 3,3 milions de persones han hagut de deixar casa seva o la seva principal activitat econòmica per culpa de projectes impulsats pel Banc Mundial. Sasha Chavkin és un periodista integrant de l’ICJ (Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació) que durant un any ha anat estirant el fil sobre com i on un organisme que, sobre el paper, ha sigut creat per lluitar contra la pobresa i per avançar en el desenvolupament humà acaba causant desplaçaments forçosos dels ciutadans a qui hauria d’ajudar i vulnera els seus drets més bàsics.

Chavkin i els companys que l’han ajudat en aquest ambiciós treball de recerca han documentat una dotzena de projectes que han acabat tenint efectes nocius per a les comunitats on s’han desenvolupat: des de Kènia fins al Perú passant per l’Índia i Kosovo. En línies generals, els damnificats encaixen en el perfil de col·lectius marginats i vulnerables: indígenes o residents en zones pobres, que es dediquen a la pesca, a l’agricultura o a alguna feina tradicional. Són, en paraules del reporter, “els més marginats de l’economia moderna”.

“Són grans projectes, com ara autopistes, termoelèctriques, preses, generalment infraestructures que necessiten molta superfície, com plantacions d’oli de palma”, detalla Chavkin. El BM cedeix la construcció a companyies i multinacionals que, al seu torn, subcontracten l’obra, cosa que comporta que el canal de vigilància s’acabi diluint, segons afirmen les organitzacions internacionals d’ajut als damnificats agrupades al Banc dels Drets Humans. És el cas de Human Rights Watch (HRW), que a través de l’advocada Jessica Evans remarca “la poca atenció” que els funcionaris del BM dediquen a seguir de prop el desenvolupament del projecte, fins al punt que l’entitat contradiu la seva regla d’or: la que diu que, en cas de desplaçaments, tots els reallotjats han de quedar com a mínim en les mateixes condicions. “No anem en contra del progrés però no volem que sigui a qualsevol preu”, insisteix.

Expropiació i violència

Per contra, els projectes denunciats pel Banc dels Drets Humans suposen “expropiacions doloroses, violència i que els desplaçats acabin en la marginalitat i amb dificultats per reubicar-se”, afirma Lourdes Benavides, responsable de justícia econòmica d’Oxfam Intermón. El problema, apunta, és que “no hi ha garanties legals per als damnificats”, que no reben les “compensacions que els pertoquen” i són, per tant, carn dels “abusos de les empreses, que tenen més força”. En aquest sentit, Carla Garcia, directora del Programa Gent, Terra i Recursos, del Centre pel Dret Mediambiental Internacional (CIEL), posa el focus en el fet que el BM s’allunya de l’esperit fundacional de banc de desenvolupament per acostar-se al d’un banc comercial i que, per tant, no té entre les seves preocupacions “fer un seguiment de com s’estan aplicant les polítiques de reallotjament dels afectats o si es compleixen els paràmetres marcats en l’informe previ d’impacte socioeconòmic i mediambiental”. De fet, el BM ha admès haver fallat a l’hora de supervisar els projectes i, arran de la investigació de l’ICJ, el seu president, Jim Yong Kim, va declarar que se sent “profundament amoïnat” per aquests desplaçaments forçats, el concepte que l’entitat fa servir per referir-se als “desallotjats físicament o econòmicament”. El BM també s’ha compromès a millorar la seva manera de dur a terme grans projectes perquè siguin sostenibles en tots els nivells. En definitiva, a complir amb la seva pròpia legislació.