Una milícia per defensar Ucraïna
La Defensa Territorial organitza els voluntaris per frenar l’exèrcit rus casa per casa
Enviada especial a Odessa (Ucraïna)Un poliesportiu del barri de Poskot, al nord d’Odessa, s’ha convertit en un quarter militar improvisat. Poca gent a la ciutat portuària del mar Negre, al sud d’Ucraïna, coneix la seva existència, per motius de seguretat. Odessa es prepara per frenar la invasió russa (avui s'intensificaven els combats a Mikolaiv, a només 130 kilòmetres) i molts civils s’han ofert voluntaris per defensar la ciutat. Són tants que el segon dia de l’atac ordenat pel Kremlin, el 24 de febrer, ja s’havien omplert totes les places previstes per les autoritats en l’anomenada Defensa Territorial, el cos de civils o excombatents que dona suport a l’exèrcit. Un centenar dels seleccionats -hi trobem conductors, mestres, paletes, informàtics, advocats, artistes, experts en màrqueting, psicòlegs o infermeres- formen al pati.
El comandant, un polític local que ve del món dels negocis, els arenga: “Estem fent història, tots i cadascun de nosaltres. Alguns de vosaltres entrareu al Tercer batalló. Som aquí perquè hem decidit no quedar-nos de mans plegades, i resistir junts. Sereu el flanc de la defensa d’Odessa. Glòria a Ucraïna! Glòria als herois!” Al costat hi ha un camió que els voluntaris tot just acaben de blindar cobrint-lo amb planxes metàl·liques. Ben bé podria ser un dels que anaven cap al front d’Aragó a la Guerra Civil Espanyola, o els de la resistència contra l’ocupació nazi a la Segona Guerra Mundial.
Curset accelerat per anar a la guerra
Aquí els entrenen a muntar i desmuntar les armes, els donen formació tàctica i els ensenyen a construir defenses i barricades i també primers auxilis. Quan hagin superat l’entrenament signaran un contracte i rebran un fusell per convertir-se en una guerrilla urbana contra els invasors. El comandant, Andrí Vagapov, un regidor del partit de centredreta Solidaritat Europea, de l’expresident ucraïnès Petró Poroixenko, detalla a l’ARA els criteris per seleccionar els voluntaris que rebran armes: no poden tenir antecedents penals i han de superar una prova psicològica. I què passarà amb totes aquestes armes que s’han repartit a la ciutadania un cop s'acabi la guerra? “Les tornarem a l’exèrcit”, assegura. El comandant -que afirma haver sobreviscut a dos intents d’assassinat per part d’escamots pro-russos- reconeix que Odessa ja hi ha hagut algun incident de “foc amic”, però afirma que la policia ja se n’ha fet càrrec.
Andrí, un agent de borsa de 35 anys, explica per què s’ha enrolat: “No puc quedar-me sense fer res, veient com destrossen el meu país, i no vull que passi el mateix a Odessa”, diu. Té una nena de 2 mesos i està intentant portar-la a un lloc segur. “Som gent de pau: jo no m’hauria imaginat mai amb una arma a les mans i espero que no calgui que me la donin, però si haig de defensar la meva família, no dubtaré”. Està convençut que Ucraïna pot guanyar aquesta guerra: “La raó, la llibertat, la gent i el món sencer estan de part nostra”. Optimisme davant d'un exèrcit amb armes atòmiques.
Claus contra els blindats
Al pati, uns soldadors treballen preparant trampes per als vehicles militars russos: claus i barres d’acer com les que s’utilitzen en la construcció, doblegats i soldats en forma d’X que, es llancin com es llancin, sempre cauen drets i poden punxar les rodes més gruixudes. I a falta d’armilles antibales (que s’han esgotat a tot el país), forgen una mena d’armadures amb planxes de ferro que pesen una barbaritat. “Anem fent proves, perquè amb això no podríem ni moure’ns”, admet l'Evgeni, un paleta. “Ja n'havíem fet servir al Maidan i si aleshores haguéssim estat tan units com ara, Rússia no s’hauria apoderat del Donbass ni de Crimea. Ara estem aquí tots junts, fins i tot els que no van estar d’acord amb aquella revolució de la dignitat”, diu en referència a la revolta anticorrupció del 2014 contra l’aleshores president pro-rus Víktor Ianukóvitx.
Després ens mostra l’últim invent que estan perfeccionant: una mena de catapulta per llançar els còctels Molotov a llarga distància. Els mitjans són precaris, però la Defensa Territorial ja s’ha demostrat eficaç a Kíiv, on els primers dies de la invasió les milícies van neutralitzar centenars de sabotejadors russos que s’hi havien infiltrat, suposadament setmanes abans de l’atac, per prendre posicions dins la ciutat i facilitar l’aterratge de tropes aerotransportades. En un atac des de diversos fronts, que pretén el control de les grans ciutats, milers de voluntaris armats per a la guerra urbana que coneixen cada racó del terreny on es mouen no són un detall menor. Ja són 100.000 a tot Ucraïna, segons el govern, els milicians enrolats.
Poques dones
Ens acompanyen dins del gimnàs, on unes voluntàries serveixen te calent. Alguns milicians es queden a dormir al quarter: arraconats a les parets hi ha matalassos i flassades. Sobre una taula de ping-pong hi ha escampades unes quantes novel·les i llibres d’història. També cal distreure’s i matar les hores d’espera. Al pis de dalt dues dones fan el dinar, i la sala de psicomotricitat s’ha convertit en un magatzem on guarden roba d'abrigar, medicines i cascos. També hi ha dones a la Defensa Territorial que agafen les armes, encara que són poques. “Una dona ucraïnesa pot amb deu soldats russos”, diu un estudiant de medicina, “però de moment no les necessitem”. La Dana, una infermera que té un fill de 6 anys, també s’ha presentat voluntària: ha demanat permís a l’hospital on treballa, perquè creu que aquí és més útil. “Els explico primers auxilis i com transportar ferits, i si ataquen Odessa podré estar al front. Vaig tenir formació militar a la universitat”, relata. Assegura que el seu marit farà més servei a casa: és informàtic i ja s'ha incorporat a la ciberguerra per lluitar contra la desinformació de Rússia i bloquejar les pàgines web del Kremlin i les grans empreses de l’enemic.
Guerra híbrida
Vivim l'era de la guerra híbrida i aquestes milícies en són un exemple. Creada a l’inici de la guerra del Donbass el 2014, la Defensa Territorial era inicialment un cos de militars retirats que formaven batallons de voluntaris amb la missió de cobrir la rereguarda. Però el govern del president Volodímir Zelenski la va transformar. L'1 de gener passat el Parlament ucraïnès va aprovar la llei que li dona forma com a branca militar separada de les forces de terra. Ara hi ha una brigada de la Defensa Territorial a cadascuna de les 24 regions d’Ucraïna i una altra per a la capital, Kíiv. Cada brigada està organitzada en 150 batallons. La seva missió: ajudar les autoritats locals a reaccionar als atacs híbrids, ja sigui protegint les infraestructures civils clau o els barris o localitzant els provocadors russos o pro-russos abans que aconsegueixin crear el caos. Una defensa carrer per carrer, casa per casa, amb civils armats. Una aposta molt arriscada, però que aquí es veu necessària.
De les parets de l’improvisat quarter general hi pengen cartells per fer pujar la moral, com el que cada dia publiquen les autoritats ucraïneses amb el recompte de soldats russos morts i avions o tancs de l'enemic destruïts. També n’hi ha alguns amb la ironia pròpia dels veïns d'Odessa, com el d'un gat vestit de mariner amb un còctel Molotov a la mà que diu als soldats russos “Us estem esperant”.