Milei, a Madrid: "No deixem que el socialisme cancerigen ens guanyi"

MadridApadrinat per Santiago Abascal i esquivant el govern espanyol, el president de l’Argentina, Javier Milei, ha aterrat aquest divendres a Madrid. Diumenge participarà en una mena d’aquelarre de l’extrema dreta internacional –una convenció de Vox per donar el tret de sortida a les eleccions europees–, però ha fet un aperitiu a l’auditori de La Razón, un diari que advoca per una entesa a l’Estat entre el PP i el PSOE. El pretext era la presentació del seu llibre El camí del llibertari, editat a Espanya per Planeta. En l'àmbit empresarial, tot quedava a casa.

“Home, Santiago, no t’havia vist, amic!”, s’aixeca Milei abans que comenci l’acte quan veu el president de Vox. És a primera fila, com l’expresidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre. El presenta el president de La Razón, Francisco Marhuenda, que li expressa tot el seu suport i l’etiqueta de “centredreta”. Marhuenda fica amb calçador un comentari sobre política espanyola afirmant que si Milei fos terrorista seria benvingut a Espanya, perquè aquesta és la lògica que, diu, segueix el govern de Pedro Sánchez amb l’independentisme. El president argentí no acaba d’entendre la broma i dedicarà la major part del col·loqui amb l’economista ultraliberal Juan Ramón Rallo a parlar del seu pla de xoc a l’Argentina.

Presumeix d’haver enllaçat diversos mesos amb superàvit financer, haver reduït dèficit i iniciat la “davallada” de la inflació. Es reafirma en el seu pla de la dolarització de l’economia: pretén que els ciutadans vagin incorporant moneda estrangera al país, prohibir que el banc central emeti moneda pròpia i que, inexorablement, el peso acabi desapareixent. Aguirre aplaudeix quan es compromet a tancar el banc central, mentre que Abascal no aplaudeix ni tan sols quan Milei promet que serà delicte emetre moneda, i això que el líder de Vox també és amant d’empresonar. 

Potser és que Abascal no està avesat a tants tecnicismes econòmics. De fet, Milei s’hi refereix en diverses ocasions com a “amic”, però no el situa en la categoria de referent, com altres persones que esmenta, entre els quals el mateix Rallo. Com és que s’avé a compartir espai diumenge amb altres dirigents internacionals que no necessàriament combreguen amb les mateixes tesis del “liberalisme llibertari” que ell pregona?, li pregunta el seu interlocutor.

Contra els ‘zurdos’

Milei argumenta que és un “imperatiu moral” atendre la invitació d’Abascal perquè va ser l’únic que el va “abraçar” quan tothom el considerava un “ésser menyspreable”. Aguirre aplaudeix. Aquest cronista no ha pogut veure si també aplaudeix Iván Espinosa de los Monteros, l’exportaveu de Vox al Congrés, ell sí format en economia. El que es constata és que en el còctel posterior a l’acte Espinosa de los Monteros es queda lluny d’Abascal. Hi ha una altra raó per assistir a l’acte de Vox –i perquè els assistents a l’acte coexisteixin–, que és l’oposició als zurdos. “No deixem que el costat obscur, negre, satànic, atroç, espantós, cancerigen que és el socialisme ens guanyi”, conclou Milei.