Mil nens separats a la frontera des que Trump va aturar la mesura

WashingtonUn nadó de només un any dormia als braços del seu pare. Tenia el bolquer humit, però ell va preferir no despertar-la perquè pogués descansar. Havia passat uns dies amb tos i febre, ja hi hauria temps de canviar-la després. Però una agent s’hi va acostar, el va qualificar de “mal pare” i li va prendre la seva filla per no haver-li posat bolquers nets. Aquesta discutible negligència paterna va ser motiu suficient perquè els Estats Units decidís separar un pare de la seva filla.

La meitat, menors de 10 anys

Malgrat l’escàndol mundial que va forçar l’any passat el president Donald Trump a signar una ordre per aturar la política de separació de famílies que entressin de manera irregular al país, més de 900 menors han estat allunyats dels seus progenitors entre el 28 de juny del 2018 i el 29 de juny del 2019. Se sumen als més de 2.700 nens dels quals es va tenir constància mentre l’administració practicava obertament la política de “tolerància zero” a la frontera amb Mèxic.

D’aquest nou grup, més de la meitat eren menors de 10 anys en el moment de la separació i 185 tenien 5 anys o menys. Pràcticament un terç dels petits van quedar a càrrec d’una organització catòlica de caritat que reconeix que només tres han estat reunits amb el progenitor amb qui viatjaven.

Els números són oficials. El govern els va facilitar a Dana Sabraw, jutge d’un tribunal federal de San Diego, a Califòrnia, que des de l’any passat supervisa regularment aquest assumpte. Dies després que Trump signés la fi d’aquesta pràctica, Sabraw va emetre una ordre per la qual es prohibia la separació familiar llevat que es demostrés risc per a la seguretat del menor. El jutge va deixar això a criteri del govern, cosa que ha generat casos tan aberrants com el del bolquer i d’altres en què tenir una multa de trànsit ha sigut motiu suficient per aplicar una mesura tan dràstica.

La Unió Americana per les Llibertats Civils (ACLU, per les sigles en anglès), un dels principals grups de defensa dels drets civils, ha sol·licitat a la jutge Sabraw que estableixi els criteris que justifiquin les separacions. “És impactant que l’administració Trump segueixi separant nadons dels seus pares”, va compartir el seu portaveu, Lee Gelernt, que va defensar que no s’ha de permetre al govern que “eludeixi les ordres dels tribunals a partir d’infraccions petites com multes de trànsit”.

Tot tipus de casuístiques

Al revisar els documents oficials, l’ACLU ha trobat tot tipus de casuístiques. Per exemple, un nen de quatre anys va ser allunyat del seu pare perquè un defecte de la parla del seu progenitor li va impedir respondre a les preguntes dels agents fronterers, tot i les evidències que indicaven la seva relació.

Els dubtes sobre l’autenticitat d’un certificat de naixement van implicar la separació d’una nadó de dos anys del seu pare, amb el qual només se’l va reunir quan un test d’ADN va confirmar el seu parentiu. La sospita que una dona era membre d’una banda violenta va fer que li prenguessin la seva filla de tres anys. Va resultar ser víctima, no delinqüent.

Tres dies de presó per una agressió comesa fa vint anys també van ser motiu d’allunyament. O els sis dies de presó i sis mesos de llibertat condicional per haver destruït una propietat aliena amb un valor de 5 dòlars. Són exemples que l’ACLU ha trobat en els documents oficials, en què el govern eludeix nombrosos detalls fonamentals. “En el 75% dels casos, la informació no especifica si el delicte és greu o és una falta”.

En una recent compareixença davant el Congrés, el responsable d’operacions de la patrulla fronterera, Brian Hastings, va assegurar que les separacions només es produeixen quan l’adult suposa un risc per al menor, és incapaç de cuidar-lo, no pot demostrar que és familiar, té un historial delictiu o té una malaltia contagiosa. O, pel que es veu, per un bolquer xop.