Miguel Díaz-Canel, a un pas de convertir-se en el nou president de Cuba

L'HavanaMiguel Díaz-Canel cada cop està més a prop de ser el successor dels germans Castro a Cuba. L'illa del Carib va votar ahir per escollir els diputats que conformaran l'Assemblea Nacional, encarregada de triar el 19 d'abril el nou president, en uns comicis que són l'últim pas abans del relleu de Raúl Castro i concebuts pel govern cubà com una defensa del socialisme i la revolució, que consideren "atacada" pels EUA.

Díaz-Canel, que tot apunta que serà el pròxim líder cubà, va exercir el seu dret al vot davant una gran afluència de mitjans de comunicació nacionals i internacionals a la seva ciutat natal de Santa Clara.

En una imatge poc habitual entre els dirigents del país, Díaz-Canel, acompanyat de la seva esposa, va fer cua per votar durant uns vint minuts, temps que va aprofitar per conversar i saludar altres votants d'aquesta ciutat, on és molt estimat des dels temps en què va exercir com a primer secretari provincial del Partit Comunista, entre 1994 i 2003.

Díaz-Canel, de 57 anys, va acusar l'administració Trump de llançar "improperis contra Cuba" i reprendre la "retòrica de la Guerra Freda" enmig de la reculada en la relació bilateral, marcada per l'enduriment de l'embargament, la reducció del personal de l'ambaixada nord-americana de l'Havana i la suspensió de les tasques consulars.

"Portem gairebé 60 anys constantment agredits i aquí estem, ferms. La història va dient qui són els que triomfen, els que perseveren i els que mantenen els seus principis intactes", va indicar.

Més de vuit milions de cubans estaven cridats a les urnes per votar els diputats de l'Assemblea Nacional del Poder Popular, que s'instaurarà el 19 d'abril, data en què escollirà entre els seus membres els 33 càrrecs del Consell d'Estat, màxim òrgan de govern, inclòs el president.

Amb el Partit Comunista de Cuba (PCC) com a únic partit que s'hi podia presentar legalment, els comicis d'ahir més que una elecció suposen a la pràctica la ratificació dels noms de la papereta, ja que concorren en tot el país 605 aspirants, el mateix nombre d'escons del Parlament.