Els migrants: un mercat lucratiu per als traficants del Mediterrani

Barcelona“Traficar amb persones al Mediterrani s’ha convertit en un negoci molt lucratiu; per fer el trajecte en pastera entre Líbia i una illa italiana cobren entre 450 i 3.000 euros per persona”, explica Joel Millman, portaveu de l’Organització Internacional per les Migracions (OIM). Entre una Europa que es blinda amb murs i tanques i el nord d’Àfrica, que s’omple dels que fugen de la guerra a Síria o Somàlia, de la repressió a Eritrea i de la misèria a l’Àfrica subsahariana, o dels efectes del canvi climàtic, el Mediterrani s’ha convertit en la frontera més perillosa del món. El mercat dels traficants no para de créixer en la mesura que tots aquests conflictes s’agreugen, i els que poden estan disposats a pagar el que calgui per arribar a la seguretat d’Europa. El negoci és tan rodó com macabre.

D'amateurs a professionals

Ja no es tracta de pescadors que, en caure la nit, es treuen un sobresou portant algunes famílies a una illa italiana. “El tancament de les fronteres europees i la desestabilització de la ribera sud han impulsat una professionalització del tràfic de persones”, apunta François Gemenne, expert en migracions de SciencePo. “D’una banda, hi ha l’esfondrament de l’estat a Líbia, que s’ha convertit en una terra sense llei, propícia al tràfic i a tota mena d’activitats il·legals: ningú controla el que passa allà i evidentment Europa hi té una gran responsabilitat”, recorda l’analista, referint-se al resultat de la intervenció de l’OTAN, amb la participació de França i el Regne Unit, que va contribuir a derrocar la dictadura de Muammar al-Gaddafi. Des d’aleshores Líbia està immersa en una guerra de milícies, que també s’han posat en el negoci del que Francesco Lo Voi, el fiscal de Palerm, anomena “el tràfic d’esclaus del segle XXI”.

Més immigrants que mai

“A més, hi ha el gran nombre de migrants: des de la II Guerra Mundial no havíem tingut tanta gent obligada a marxar del seu país”, recorda Gemenne. “Veure milers de persones que fugen de Síria cada mes permet als traficants preveure un flux fiable de clients, establir una tarifa de referència, calcular els beneficis i enviar ràpidament els seus vaixells i tripulacions”, relata el portaveu de l’OIM. I en les pasteres també hi ha classes: els que tenen més diners viatgen a la coberta, mentre que els més humils s’han d’instal·lar a la bodega, i compren així uns quants números més a la rifa de la mort.

“Tot el paquet del viatge”

El fiscal italià que dimarts va processar Mohamed Ali Malek, el patró de la pastera on van morir 800 persones la setmana passada, assegurava en una entrevista a 'Financial Times' que els traficants professionals es comporten com a turoperadors: “Organitzen paquets amb diferents pagaments per trams, des del país d'origen fins a la destinació final. Els refugiats estan a les seves mans fins i tot quan ja són a Itàlia”.

No tot és màfia

Gemenne alerta, però, que no tots els traficants són professionals ni fan l’agost: “També tenim el perfil tradicional, l’home que acompanya els immigrants i se n'ocupa, en alguns casos immigrant ell també. Cada cas és diferent. Un traficant tunisià no té la mateixa situació que un de turc o un de libi. I també canvien les motivacions: n’hi ha que busquen el lucre personal, i d’altres que només volen ajudar”. I també s’han trobat casos de traficants que han posat les embarcacions en mans d’un immigrant sense gaire experiència al mar, que, a còpia de fer diversos trajectes, acaba “pagant” el seu viatge.

Els experts no han detectat que les màfies de tràfic d’armes o de drogues, ni les xarxes preexistents de tràfic de blanques, s’hagin posat encara en el negoci. “No hem vist lligams per ara. Els traficants professionals han creat les seves pròpies xarxes, són un mena de màfia de la immigració, una conseqüència directa de les europees i del tancament de fronteres”, conclou.

Europa estudia una missió

Els governs de la UE es van comprometre a la cimera de dijous a consultar amb l’ONU com engegar una operació militar contra els traficants que permeti destruir les embarcacions, cada cop més grans, en què traslladen centenars de persones. Per a Elena Sánchez, analista del CIDOB, la resposta és insuficient. “Tenim una crisi humanitària al Mediterrani i la prioritat d’Europa ha de ser salvar vides”.