Els migrants del canal de la Mànega, víctimes del foc creuat entre Londres i París

LondresEls centenars o milers de persones que s'amunteguen als improvisats camps de refugiats de la rodalia de Calais i Dunkerque, al nord de França, es veuen sotmeses a un foc creuat entre París i Londres, cancelleries que travessen un dels moments més baixos de la seva relació diplomàtica dels últims anys. La mort de 27 persones dimecres en aigües del canal de la Mànega ha provocat un seguit de retrets mutus entre els governs d'Emmanuel Macron i Boris Johnson.

L'últim episodi d'una guerra freda que dura ja fa mesos, amb els migrants jugant el trist paper de víctimes propiciatòries, tant dels dos governs i de les seves polítiques d'asil, com de les màfies que trafiquen amb éssers humans, ha tingut lloc aquest divendres al matí, quan París ha retirat la invitació que havia cursat ahir a la nit a la ministra d'Interior britànica, Priti Patel, perquè assistís a una reunió diumenge amb els responsables d'Interior francès, belga, alemany i de la Comissió Europea per abordar el problema. Oficialment, el motiu ha sigut que Boris Johnson va enviar, també ahir a la nit, una carta al president Macron i la va divulgar immediatament a través d'una piulada. En la comunicació, Londres detallava la proposta que feia a París per intentar posar fi a la crisi.

Quan Macron ha vist el que tant des de París com des de Londres s'ha interpretat com el desig de Johnson d'atraure titulars positius de consum intern i culpabilitzar França –ninot del pim, pam, pum de bona part de la premsa més brexitera britànica, ara també per la crisi de les llicències de pesca al canal de la Mànega–, el palau de l'Elisi ha rebutjat la iniciativa de Downing Street titllant-la de "poc seriosa". “Els líders no es comuniquen a través de piulades i de cartes que es fan públiques", ha dit Macron en conferència de premsa per acabar reblant: "Per part meva, tinc la intenció de continuar fent el que faig amb tots els països i amb tots els líders. Així doncs, els ministres treballaran seriosament per abordar una qüestió seriosa, amb gent seriosa... Després veurem amb els britànics com podem actuar de manera eficaç, si decideixen ser seriosos".

Macron s'ha mostrat igualment "sorprès" per la decisió del premier de fer pública la carta. Johnson li proposava enviar forces policials a patrullar conjuntament amb les franceses a les platges de Calais a Dunkerque –entre 250 i 300 quilòmetres de costa– que serveixen de rampa de llançament a les màfies que s'aprofiten de la desesperació dels migrants.

Alhora, el primer ministre britànic també l'instava a signar un conveni per acceptar el retorn immediat a territori francès d'aquelles persones que aconseguissin arribar a les costes angleses. Johnson, de fet, donava per descomptat que una de les prioritats de la presidència de torn de la UE, que França assumeix al gener, seria l'establiment d'un acord en aquest sentit entre el Regne Unit i els Vint-i-set, com el que té signat amb Bielorússia i Rússia. Londres només acceptaria menors no acompanyats amb famílies al Regne Unit.

Des de Downing Street, un portaveu de Johnson ha insistit aquest matí que "la carta s'havia enviat de bona fe". Però a hores d'ara tota la premsa britànica comenta una evidència: Londres va prometre el control sobre les aigües i les fronteres després del Brexit i, de moment, l'únic que ha aconseguit la ministra Patel és fracassar en un política que definirà tant la seva carrera al departament com un dels punts claus del divorci amb la UE.

Agror endèmica

L'agror entre París i en general les diferents capitals europees i Londres comença a ser endèmica. Més encara amb l'habitual tendència de Boris Johnson i el seu govern de brexiters a externalitzar els problemes. És a dir, han abandonat la Unió però volen que sigui la Unió Europea qui resolgui el problema de migrants que, inequívocament, volen arribar al Regne Unit.

Per a Macron, a més, la crisi al canal arriba en un moment en què ha de mostrar màxima fermesa no només davant dels migrants sinó també davant la desafiant actitud de Londres, atès que queden poc menys de cinc mesos per a les eleccions. El president vol fer de les crisis migratòries un problema d'abast europeu i, de fet, ho és, ja que el flux de refugiats que arriben al continent des de l'Orient Mitjà, l'Afganistan o l'Àfrica segueix diverses rutes. Invariablement, milers de persones acaben a les portes d'entrada d'Europa que poden ser tant Grècia, com Itàlia, com Polònia, com s'ha vist en el cas de la recent crisi a la frontera amb Bielorússia, com Espanya, països que es veuen forçats a actuar com a policies de la resta dels Vint-i-set.

D'altra banda, aquest divendres al matí han sigut donades d'alta les dues persones que van ser rescatades de l'aigua en el naufragi de dimecres, una de nacionalitat iraquiana i l'altra somali. La informació que s'obtingui d'aquestes dues persones pot permetre conèixer millor les identitats i nacionalitats dels que hi van morir: entre altres, set dones, una de les quals embarassada, i tres nens.