Salvini i la UE ja han bloquejat al mar tres mil migrants

BarcelonaL’endemà que Matteo Salvini es convertís en ministre de l’Interior i vice primer ministre d’Itàlia, el juny de l’any passat, el líder ultradretà va llançar un missatge: no permetria el desembarcament de més vaixells d’ONG de rescat, les quals titllava de “traficants”. Només uns dies després tancava els ports a l’ Aquarius, de Metges Sense Fronteres i SOS Méditerranée, que va acabar desembarcant a València després que el flamant president espanyol, Pedro Sánchez, oferís el port com a gest humanitari per presentar les seves credencials a Europa. Des d’aleshores Salvini ha bloquejat vaixells al mar en 23 ocasions: 2.971 immigrants hi han quedat atrapats. Davant aquesta política de ports tancats a Itàlia, la UE ha sigut incapaç d’articular una resposta comunitària per a un problema europeu. El resultat és que després de la llarga travessa des dels seus països d’origen, d’haver sobreviscut a la guerra i als centres de detenció de Líbia i de jugar-se la vida a bord d’una pastera, homes, dones i criatures han hagut de passar-se dies o setmanes al mar davant la negativa de Roma a assignar-los un port i la indiferència de la resta de països europeus. Per a cadascun dels casos s’ha hagut d’improvisar una solució ad hoc, en un laberint de tensions polítiques i diplomàtiques amb els nàufrags com a ostatges. Cada rescat ha tingut una solució diferent, determinada pels interessos dels governs de torn.

Ningú s’ha salvat dels ports tancats de Salvini: des dels pescadors valencians del Nuestra Madre Loreto, que van arreplegar 12 nàufrags en plena temporada de pesca per a la campanya de Nadal, fins a la tripulació del Trenton, un vaixell militar nord-americà que estava fent maniobres al Mediterrani i es va fer càrrec de 41 nàufrags (també van trobar 12 cadàvers, que van abandonar al mar). Fins i tot els militars italians del Diciotti es van haver de passar sis dies esperant al port de Catània per poder desembarcar, perquè Salvini exigia primer un acord europeu per repartir-se els 171 migrants que havien salvat al mar.

Els casos de l’ Open Arms i de l’ Ocean Viking han sigut només l’últim capítol del drama. En la seva retòrica incendiària, Salvini ha posat en el punt de mira les ONG, encara que només han portat un 8% dels immigrants que enguany han arribat per mar a Itàlia: la resta, fins a poc més de 4.000 persones segons les dades de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Refugiats (ACNUR), ho han fet pels seus propis mitjans en petites embarcacions que arriben a Lampedusa des de Tunísia i Algèria (són els anomenats desembarcaments fantasma ), o bé han sigut rescatats per les autoritats italianes al límit de les seves aigües territorials.

La nova llei de seguretat impulsada per Salvini -que va ser aprovada al Senat amb 160 vots a favor i 57 en contra- preveu un arsenal criminalitzador contra les ONG: qualsevol vaixell privat que porti migrants a aigües territorials italianes s’enfronta a multes de fins a un milió d’euros, la detenció del capità i la confiscació i possible destrucció del vaixell. L’evident contradicció de la norma amb el dret marítim internacional ha fet que la fiscalia d’Agrigent hagi obert una investigació per segrest i omissió del deure contra les autoritats italianes, sense engegar cap procediment contra l’equip de l’ Open Arms, a qui el fiscal va autoritzar l’entrada a port per raons humanitàries.

“La llei s’ha pensat per espantar i desencoratjar les ONG -apunta Massimo Frigo, advocat de la comissió internacional de juristes-. Un país només pot negar l’entrada a les seves aigües territorials a un vaixell si té indicis de violacions greus de les lleis de duanes, medi ambient o immigració. Rescatar la gent que està en perill al mar és una obligació del dret internacional”. Des d’ACNUR temen que, davant l’amenaça de multes i sancions, els petroliers, pescadors i vaixells de càrrega que transiten a les aigües que separen Líbia d’Itàlia -una de les zones amb més trànsit marítim del planeta- optin per no ajudar les pasteres en perill per no exposar-se a les multes i les sancions. Això incrementarà la mortalitat al Mediterrani: segons les dades que té l’ACNUR, ara moren almenys un 6% dels migrants que intenten fer el trajecte. Aquest any s’han documentat 849 morts, i no se sap quanta gent ha perdut la vida al mar sense cap rastre.

Sense mecanisme europeu

“És perillós i immoral deixar els vaixells de rescat vagant pel Mediterrani mentre els governs competeixen per tenir la menor implicació”, ha dit Filippo Grandi, responsable d’ACNUR.

Fa anys que les ONG reclamen als estats europeus que facin un pas endavant. Demanen que hi hagi un mecanisme permanent per acollir els rescatats, perquè puguin ser desembarcats ràpidament al port segur més pròxim (a Malta o a Itàlia) i després ser repartits entre els països membres.

França i Alemanya han impulsat una negociació en què, segons el president francès, Emmanuel Macron, s’han implicat vuit països. Tot i que el govern de Pedro Sánchez havia reclamat una solució d’aquest tipus, ara no forma part de les negociacions i més aviat està posant bastons a les rodes, perquè reclama que el mecanisme serveixi no només per al Mediterrani central, sinó també per als migrants que arriben a les costes espanyoles. Al setembre s’ha previst una trobada a Malta per continuar-ne parlant, i mentrestant la Comissió Europea juga un paper de mediador en les solucions que s’han adoptat cas a cas.

“La situació en què la gent queda atrapada al mar durant dies i setmanes és insostenible. Calen solucions previsibles i sostenibles per assegurar que poden desembarcar ràpidament i amb seguretat i rebre l’atenció que mereixen, i això no és responsabilitat d’un sol estat, sinó del conjunt d’Europa”, explicava ahir a l’ARA Natasha Bertaud, portaveu de la Comissió Europea. Brussel·les insisteix que mentre continuen les negociacions per establir aquesta plataforma permanent els estats membres han d’arribar a “acords temporals” per als quals ofereix “suport financer i operatiu”.

Mentrestant, ahir arribava a Lampedusa el vaixell Audaz, de l’armada espanyola, que ha recollit els 15 migrants rescatats per l’Open Arms que Madrid s’ha compromès a acollir. En l’acord de repartiment dels 88 nàufrags que quedaven a bord de l’ Open Arms quan va entrar a Itàlia hi participen també Alemanya, França, Luxemburg i Portugal.