Maung Zarni, cofundador de la Free Rohingya Coalition: "Per als rohingyes que són a Birmània, la vida serà molt pitjor"

Fa trenta anys que es dedica a l'activisme polític contra la persecució de les minories, sobretot al seu país, Birmània. El 2018 va cofundar la Free Rohingya Coalition, la xarxa més gran d'organitzacions de refugiats rohingyes i activistes a l'exili. Tal com ell mateix recorda, l'èxode de més de 700.000 rohingyes de Birmània a Bangladesh l'any 2017, arran de la neteja ètnica perpetrada per l'exèrcit birmà i que ha estat considerada com un genocidi per l'ONU, va ser només un pas més en una política discriminatòria contra aquesta minoria musulmana al país.

Com viu el cop d'estat a Birmània la comunitat rohingya a l'exili?

— Amb molta preocupació perquè per als rohingyes ara serà fins i tot pitjor que abans: l'exèrcit ha sigut precisament el seu principal perpetrador de les atrocitats i de la persecució institucionalitzada ja des de finals dels anys 70. Sobretot suposarà dues coses. La primera és que la repatriació prevista d'un milió de rohingyes des de Bangladesh a Birmània és molt improbable ja que passi, perquè els militars es desdiran dels acords signats pel govern d'Aun San Suu Kyi i el govern de Bangladesh. I la segona és que per al mig milió de rohingyes que encara queden al país la vida serà encara pitjor.

El general Min Aung Hlaing, que ha dirigit el cop d'estat i ara és al poder, és qui va encapçalar també la neteja ètnica del 2017.

— Ell és bàsicament el Milosevic birmà amb uniforme militar. Hi ha hagut altres generals militars abans que ell que han perpetrat atacs contra els rohingyes, però els que entre els anys 2015 i 2017 van crear la pitjor crisi de refugiats són cosa seva. Ell és també l'home que va anomenar l'existència del poble rohingya a Birmània com "un tema inacabat de la Segona Guerra Mundial", una retòrica que se sentia també durant el genocidi als Balcans. Que ara sigui ell al poder significa posar el llop a cuidar el ramat. Simplement farà la vida impossible al mig milió de rohingyes que encara no han fugit.

Confia en la resposta internacional?

— La Unió Europea ha condemnat molt contundentment el cop d'estat però em preocupa que no hagi esmentat els rohingyes en la seva declaració. Sembla que no recordin que els militars que han fet això són exactament els mateixos que han comès un genocidi. Una bona notícia pot ser l'anunci del nou govern de Joe Biden als EUA, que diu que revisaran la seva relació política amb Birmània i li podria imposar sancions. La UE hauria de fer el mateix, crec que s'hauria de coordinar més amb el govern de Biden per imposar sancions als militars.

Creu que les sancions econòmiques poden tenir algun efecte?

— Els militars controlen una bona part de l'economia birmana. Hi ha milers d'empreses controlades per dos grans conglomerats en mans dels militars. Si la UE amb l'euro i els Estats Units amb el dòlar pressionessin econòmicament el país, seria mil cops més efectiu que cap resolució del Consell de Seguretat de l'ONU. Aquest organisme no aconseguirà res perquè la Xina i Rússia no cooperaran mai amb la UE i els EUA en aquest tema, és una pèrdua de temps.

Què creu que passarà amb Aun San Suu Kyi?

— Amb 75 anys, Suu Kyi ha fracassat com a líder a l'hora de lliurar al poble una transició democràtica. I a més ha sigut còmplice dels militars en el genocidi rohingya. I ho ha fet per dues raons. Primerament, per racisme contra els musulmans, ella realment creu que els rohingyes són estrangers que no haurien de viure a Birmània. I, segonament, per un càlcul estratègic erroni, perquè va pensar que donant suport a l'exèrcit en aquest tema aconseguiria d'ells les reformes democràtiques que calia, però no li han donat res a canvi.

Però la seva política contra els rohingyes no li ha passat factura a les urnes.

— Tristament hi ha molta gent a Birmània que ha aplaudit l'assassinat de rohingyes. Com a birmà, perquè jo no soc rohingya, estic realment avergonyit del meu país. Suu Kyi volia aconseguir una democràcia però només per als seus i sense drets humans per a les minories.