Michel Temer, el “conspirador” implacable que substituirà Rousseff

São Paulo"Michel Temer és com el majordom d’una pel·lícula de terror". La frase en to de befa d’un aliat va fer fortuna a finals dels 90. Repentinat, llampant i cerimoniós, el futur president brasiler ha sabut moure’s amb astúcia entre els bastidors, per sobreviure en el niu de cobres que és Brasília. Als 75 anys, aquest constitucionalista de referència que escriu poemes en tovallons ha decidit sortir de les catacumbes per fer el pas més arriscat i sense retorn de la seva dilatada carrera política: assumir la presidència en una de les pitjors crisis econòmiques del país, quan Rousseff sigui apartada pel Senat al maig. Qui el coneix assegura que és calculador, fred i que mai l’ha traït la pressa. Tanmateix, el darrer mes, ha sorprès el cercle més íntim de col·laboradors mostrant l’audàcia que només se li pressuposava en la faceta de Casanova. La seva actual esposa, Marcela Temer, té 42 anys menys que ell.

"El cap dels conspiradors", com l’han anomenat Luiz Inácio Lula da Silva i Dilma Rousseff, és qui va apadrinar el casament de conveniència entre el seu partit, els centristes del PMDB (Partit del Moviment Democràtic Brasiler), i el PT (Partit dels Treballadors), que s’ha mantingut els darrers 13 anys. Des de la presidència del PMDB, aquest fill d’immigrants s’ha mostrat un aglutinador d’interessos dels diversos corrents interns i ha personificat el que en portuguès es coneix com a "fisiologisme polític", o sigui, fer aliances contra natura per interessos particulars.

El PMDB no només és una formació frontissa sinó que té un comportament camaleònic: Temer, per exemple, va ser president del Congrés tant amb Fernando Henrique Cardoso com amb Lula. En les dues darreres legislatures, els centristes han estat bipolars, amb un peu a l’executiu i, alhora, fent oposició al Congrés. Al final, però, tots han empès en la mateixa direcció per portar Rousseff cap al precipici.

El vicepresident 'decoratiu'

Per indicació de Lula, la seva deixebla Rousseff i Temer van formar tàndem electoral a les presidencials del 2010 i 2014. Diuen que el vicepresident, conscient que no té carisma públic perquè mai li ha fet falta en les intrigues de palau, va acceptar de bon grat el paper de número dos.

Mai, però, no hi ha hagut 'feeling'. Rousseff el va anar apartant fins a convertir-lo en una figura decorativa, com ell mateix es va definir en una carta a la presidenta, que va filtrar oportunament.

La crisi econòmica es va aguditzar i Rousseff va ser incapaç de donar un cop de timó. La nau s’enfonsava i Temer va saltar-ne el primer. Els dirigents del PT ara l’acusen d’haver donat ordres al seu fidel aliat i coreligionari, el president del Congrés, Eduardo Cunha, per acceptar i accelerar una de les demandes d''impeachment' contra Rousseff, que tenia al calaix.

Temer prometia públicament fidelitat a l’executiu del qual formava part. En privat, assegurava a Rousseff i a Lula que barraria el procés iniciat per Cunha, desafecte reconegut del PT i esquitxat per tot arreu per acusacions de corrupció.

En llenguatge lulista, "la traïció del cop d’estat" s’ha consumat. Temer ja escull els nous ministres. La setmana passada, la seva residència va ser el punt neuràlgic d’articulació de diputats perquè el Congrés aprovés l''impeachment'. Diumenge a la matinada, el futur president no va aparèixer. En l’única fotografia que es va difondre, se’l veia amb aquell somriure maquiavèl·lic que el majordom es reserva quan ningú se’l mira i sap que s’ha sortit amb la seva.