Mèxic vota en unes eleccions que han deixat 91 polítics morts

Ciutat De MèxicEls polítics mexicans sovint són titllats de corruptes, però hi ha casos en què presentar-se a unes eleccions a Mèxic resulta un acte heroic. Avui se celebren eleccions de mig mandat al país, després d’una campanya electoral que ha registrat més de 780 agressions a polítics i que n’ha deixat 91 d’assassinats. Són uns comicis històrics, pel nombre d’electors (més de 92 milions) i perquè hi ha més de 20.000 càrrecs a elegir, entre locals, estatals i tota la Cambra de Diputats. “Hi ha hagut menys violència letal que fa tres anys, però més agressions. La polarització és més forta”, explica Rubén Salazar, el director de la consultora que elabora l’Índex de Violència Política, Etellekt.

A les visites dels candidats als mercats de barri i els adhesius amb les seves cares s’hi han sumat els missatges de text intimidatoris i les visites de sicaris donant ultimàtums, com a estratègies per determinar el resultat de les votacions. El 75% dels polítics assassinats eren opositors. Salazar identifica quatre possibles mòbils: disputa entre aspirants a les candidatures dins d’un mateix partit o coalició, enfrontament entre formacions rivals, opositors que prometen acabar amb el crim organitzat i la corrupció o bé que representen una amenaça per a algun interès econòmic.

D’exemples, en sobren. Fa una setmana, per les xarxes circulaven les imatges del moment en què set trets van interrompre el discurs d’una candidata a alcaldessa, Alma Barragán. Al quart, va caure desplomada a terra, morta. A Pedro Kumamoto, un altre candidat a alcalde, li van enviar un cap de porc sagnant amb una nota que deia “Ho pagaràs”. La també aspirant a liderar un govern local Zudikey Rodríguez va haver de deixar la campanya durant uns dies arran de les amenaces de mort que va rebre presumptament del càrtel Família Michoacana.

Què hi ha en joc?

El president de la República, Andrés Manuel López Obrador, ha demanat als ciutadans que no es deixin intimidar i votin. “Com que hi ha una polarització política òbvia, perquè s’ha agrupat tot el conservadurisme en contra del nostre projecte i els mitjans han pres partit, tot es magnifica”, deia fa uns dies per justificar per què hi havia tanta notícia sobre violència electoral.

El seu projecte és el seu mandat, que ha batejat com la Quarta Transformació, i els conservadors són els que s’hi oposen. Tot i que AMLO, acrònim pel qual se’l coneix, no es presenta a aquestes eleccions, els comicis es llegeixen com un examen als seus tres anys de mandat, sobretot, a la Cambra de Diputats. Fins ara, la coalició que dona suport al president, liderada pel seu partit, Morena, hi té majoria qualificada. AMLO necessita revalidar-la si vol que li aprovin sense gaire traves no només les iniciatives de llei, com han fet fins ara, sinó una possible reforma de la Constitució. Enquestes d’aquesta setmana indicaven que la coalició del president no arribaria als 334 diputats de la majoria qualificada, però repetirien l’absoluta.

“El que més m’ha molestat és que volgués manipular el poder judicial. No m’agrada la invasió de poders, em fa por”, explica la Mayte Rivas, una advocada de la Ciutat de Mèxic, en relació a una reforma judicial que es va aprovar fa poc. Ella votarà qui pugui fer de contrapès no a Morena, sinó al president. AMLO manté un 63% d’aprovació. En part s’explica pel llegat de corrupció que van deixar els dos grans partits hegemònics que van governar abans d’ell, el PRI i el PAN. També, per la capacitat del president de mantenir l’esperança en una transformació de Mèxic, que bàsicament consisteix en depurar la corrupció i acabar la pobresa, i perquè n’hi ha que estan contents amb la seva gestió.

“Els governs anteriors haurien endeutat el país. No van poder donar ajudes perquè van arruïnar l’economia”, afirma un taxista de la capital, Juan de Dios, en relació a la poca inversió en ajudes públiques per pal·liar la crisi econòmica derivada de la pandèmia. El covid-19 porta 229.000 morts. El mateix govern, però, admet que la xifra real podria ser de més del doble. Alhora, el 28,7% de la població està vacunada almenys amb una dosi i el 10,5% amb les dues dosis.

De Dios és dels que acudirà a les urnes convençut, però hi ha votants que no tenen fe. “Ja hem après que tots són uns mentiders”, diu Mayte Rivas, que farà servir els comicis per castigar-los. N’hi ha que, directament, no aniran a votar.