Mèxic es rebel·la contra l’aliança entre poder i narcos

Ciutat de Mèxic“Me’n vaig però no sóc ni un delinqüent ni un assassí”. Així es va acomiadar el governador de Guerrero, Ángel Aguirre, després de presentar la dimissió dijous. El polític deixa el càrrec forçat per la seva pròpia formació, el Partit de la Revolució Democràtica (PRD), després de la desaparició dels 43 joves estudiants normalistes de l’escola d’Ayotzinapa i la mort de tres d’ells fa un mes. Deixa darrere seu un estat en flames, enfonsat en la violència de les protestes en què es reclama saber on són els nois que van desaparèixer a mans de la policia d’Iguala.

Aguirre és el segon governador mexicà que deixa el càrrec en només sis mesos. El primer va ser Fausto Vallejo, màxim mandatari a Michoacán. Tots dos tenen en comú que la seva dimissió s’ha relacionat amb la violència del narcotràfic que impera als seus territoris i que ha deixat els seus estats en situació de fallida. I, sobretot, per l’evidència que hi ha connivència i -fins i tot- col·laboració entre les autoritats locals i els grups criminals que han actuat impunement, com Guerreros Unidos, principals sospitosos de la desaparició dels estudiants, que mantenien una relació estreta amb l’alcalde d’Iguala i la seva dona.

“Aguirre [el governador que ha dimitit] té un odi malaltís cap als normalistes. Als 90, quan era governador interí, em va demanar que els acusés de ser guerrillers de l’Exèrcit Popular Revolucionari (EPR) i que m’inventés els delictes. Aquest odi s’ha contagiat a la societat gràcies a una gran campanya mediàtica”, explica Pioquinto Damián, que va ser secretari d’Educació de l’estat de Guerrero.

El governador que ha plegat era un enemic declarat dels normalistes per les relacions que tenen amb moviments socials i la guerrilla local. De l’escola d’Ayotzinapa, d’origen humil i camperol, van sorgir mestres com els famosos guerrillers comunistes Lucio Cabañas i Genaro Vázquez Rojas, als anys seixanta. Ells van combatre els cacics locals i els governadors priistes de torn i els seus retrats estan presents encara avui a les parets de l’escola normalista on reben classes els futurs mestres rurals de Guerrero.

Aguirre va arribar a governador per primer cop l’any 1996, quan el seu predecessor, Rubén Figueroa, va dimitir per la massacre d’Aguas Blancas, en què 17 camperols van ser assassinats pel grup motoritzat de la policia estatal. El pare de Figueroa, gran terratinent i priista, també va ser governador durant sis anys i, juntament amb el militar Mario Acosta Chaparro, era responsable de la coneguda guerra bruta contra centenars d’activistes i guerrillers a mitjans dels 70. Fins i tot va ser segrestat pel guerriller Lucio Cabañas. Com a venjança, un cop alliberat, en un nou macabre episodi, el pare de Figueroa va violar la dona de Cabañas.

Matances sense fi

Sota el mandat d’Aguirre -encara com a substitut- va tenir lloc la matança del Charco el 1998, en què 11 joves van ser afusellats per les forces de seguretat, acusats de ser guerrillers. El 2010 Aguirre es va canviar la jaqueta de priista per la de les files del Partit de la Revolució Democràtica (PRD) i va guanyar les eleccions com a governador. Només dos anys després, dos joves normalistes van ser morts per trets de la policia de l’estat, en una manifestació a Chilpancingo, la capital de Guerrero.

Ara els normalistes que fan classes sota els murals i consignes de Cabañas i Che Guevara a l’escola d’Ayotzinapa veuen Ángel Aguirre i el govern estatal com els principals culpables de la desaparició dels seus 43 companys i la mort de 3 més, i els narcos i la policia local com el braç executor de tot plegat. Una aversió arrelada per una lluita de classes que mai ha deixat d’existir en aquestes contrades.