“La meva vida no és el teu porno!”

Barcelona“Vull cagar amb la guàrdia baixa”. Així de directa i provocadora, per escatològica, era una de les pancartes que portaven les manifestants sud-coreanes que fa uns dies van sortir als carrers de Seül per protestar contra el que es considera “una epidèmia” al país asiàtic: l’existència de càmeres ocultes que graven les dones en llocs públics sense que se n’adonin per nodrir xarxes socials i webs masculines. Als lavabos públics, als vestidors de piscines i gimnasos i a les estacions del metro, qualsevol racó o esquerda pot amagar una càmera de vídeo minúscula. “La tecnologia ha evolucionat moltíssim i les minicàmeres són cada cop més barates i fàcils d’aconseguir en un país on la situació de la dona és molt dolenta”, explica a l’ARA Heather Barr, investigadora sobre els drets de les dones a Human Rights Watch (HRW). “És difícil trobar un altre exemple de país en què es donin aquests dos factors en un grau tan alt”, afegeix: la saviesa tecnològica i l’objectivització de la dona.

6.000 casos a l’any

Segons dades de la policia sud-coreana, entre el 2013 i el 2017 s’han registrat uns 6.000 casos de “càmeres espia” anuals: 18 al dia. I aquests són només els que acaben descobrint-se. “La por de les dones sud-coreanes a les càmeres ocultes no és desproporcionada, és molt racional”, diu a la web Korea Exposé Chang Dahye, que ha liderat una investigació sobre el tema per a l’Institut de Criminologia de Corea. Si el 2006 el 3,6% dels crims sexuals involucraven càmeres de vídeo, el 2015 ja eren el 25%.

A part de les càmeres ocultes en llocs públics hi ha també la modalitat rudimentària d’homes que graven d’amagat amb el seu mòbil sota les faldilles de les dones al metro o que fan servir imatges de les seves parelles. En un lloc web clausurat el 2016 els homes compartien fotografies de les seves dones i nòvies i demanaven als altres que puntuessin els genitals femenins.

“Pots ser una víctima sense saber-ho. He vist casos de dones que deixen la feina, es plantegen fer-se cirurgia estètica i canviar de nom, o fins i tot suïcidar-se” quan s’assabenten que les seves imatges han sigut utilitzades com a objectes sexuals a internet, assegura Chang.

Una víctima d’aquests abusos, Ha Yena, de 21 anys, ha fundat Fora el Crim Sexual Digital, una ONG que busca aquestes càmeres i ajuda les víctimes. “En els últims 9 o 10 mesos estem veient un moviment creixent de denúncia al país en què cada cop més dones s’atreveixen a aixecar la veu públicament. El moviment global en favor dels drets de les dones ha arrelat a Corea del Sud”, es felicita Heather Barr.

Una bona notícia per a un estat on les càmeres espia no són l’únic problema que han d’afrontar les dones. Barr cita una enquesta de l’Institut de Criminologia de Corea en què el 80% dels homes van admetre haver abusat alguna vegada físicament o psicològicament de la seva parella. Un altre estudi diu que el 78% de les víctimes d’assetjament sexual a la feina no ho denuncien perquè creuen que ningú els ajudarà. El govern de Moon Jae-in ha promès mesures per combatre la discriminació. A més, ha obert una via de peticions populars que l’obligarà a intervenir en l’assumpte: més de 209.000 signatures reclamen que es prohibeixi la venda de càmeres ocultes al país.

Amb tot, la discriminació en l’entorn judicial i policial és patent. El mes passat una dona que va penjar a internet les imatges d’un home despullat -el va gravar d’amagat quan feia de model de nus- va ser detinguda en només 24 hores i presentada davant la premsa com a criminal. El contrast entre aquest cas i la poca consideració que reben les víctimes femenines va indignar milers de dones, que van sortir al carrer a protestar. Ho han fet ja en dues grans manifestacions a Seül: l’última, aquest mateix juny, ha sigut la mobilització femenina més multitudinària de la història de Corea del Sud. Un senyal que potser les coses poden començar a canviar.