“La meva llar, que ho era tot, ha quedat feta cendres”

El CaireL’Elina Alyazji, una estudiant de 20 anys i escaig de la ciutat de Gaza, al nord de la Franja, estava a punt de començar el tercer curs de la carrera quan, ara fa un any, els seus plans de vida se'n van anar en orris amb les primeres envestides de l’ofensiva militar llançada per Israel a l’enclavament palestí, després dels atacs de Hamàs a les comunitats del voltant del territori.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai

Inscriu-t’hi

Alyazji feia anys que creava contingut a les xarxes com a hobby, però inicialment va deixar de publicar per seguretat i va optar per recloure's amb la família per sobreviure. Els atacs israelians van ser particularment devastadors al nord de Gaza durant els primers compassos de l’ofensiva. I al febrer la situació a la zona s’havia tornat ja tan desesperada que va decidir assumir el risc i tornar a filmar vídeos per compartir-los a les xarxes amb l'objectiu de mostrar al món què passava.

La primera foto que va penjar, l’1 de febrer, és d’una habitació de casa seva: havia quedat del tot destruïda. Al fons de la imatge hi ha una gran finestra, sense marc ni vidre, des d'on es pot veure una ciutat, la més gran de la Franja, que ja aleshores estava majoritàriament en runes. “La meva llar, que ho era tot, ha quedat feta cendres”, deia el text que acompanyava la fotografia.

“Al principi de la guerra tot era molt intens i terrorífic”, recorda ara per telèfon, encara des del nord de Gaza. “Al febrer hi havia tanta fam que ningú n'informava [del que passava], excepte notícies d’última hora sense detalls”, apunta. “Així que vaig sentir que era la meva responsabilitat començar [a explicar-ho], encara que fos sense mitjans perquè vaig perdre tot el meu equip, quan les forces d’ocupació van cremar casa nostra”.

Gent menjant cactus i escaiola: Israel mata de gana Gaza

Alyazji és una de les moltes creadores de continguts de Gaza que en el darrer any han aconseguit un gran nombre de seguidors -en el seu cas, més de 250.000 a Instagram- mostrant de primera mà la crua realitat a la Franja sota l’ocupació, el bloqueig i la fustigació d’Israel. La seva visió és diferent, més humana, de la situació i de la vida diària a l’enclavament. Juntament amb els periodistes locals, aquests influencers s’han convertit en referents per informar l'exterior sobre la guerra.

Alyazji ha mostrat als seus seguidors, telèfon en mà i en àrab i anglès, la gran dificultat que tenen per preparar aliments tan bàsics com el pa. O com va ser celebrar enguany el Ramadà. També ha ensenyat la destrucció del patrimoni de la seva ciutat, ha explicat la pudor de mort que va trobar a l’Hospital Al-Shifa -abans el més gran de Gaza, però ara arrasat per l'exèrcit d'Israel- i ha compartit la tragèdia de milers de persones que continuen atrapades sota la runa.

La influencer també difon escenes de la vida quotidiana: palestins que intenten mantenir el dia a dia, malgrat el règim de mort imposat per Israel. Per exemple, nois tirant-se al mar des de la runa del port, mercats plens de gent, petits horts (regats amb aigües residuals), professors fent classe en escoles destruïdes o iniciatives comunitàries com ara cuines col·lectives.

“El que comparteixo a Instagram són idees que em venen de la realitat que visc: alguna cosa que he vist a la carretera, un nen a qui vaig ajudar... Tot el que veig o em sembla important”, comenta. “Sempre em dic a mi mateixa que estic vivint la mateixa situació que tots ells, així que m’hi he d’esforçar tant com pugui. És el que em fa estar més a prop de la gent: escolto les seves històries i necessitats i potser els ajudo d'alguna manera”.

La seva feina és especialment valuosa perquè continua al nord de Gaza, on la majoria de la població ha marxat cap al sud de la Franja, forçada per Israel. “Sí que hem hagut de canviar molts cops de domicili dins la ciutat”, destaca. “Però, malgrat l'assetjament greu, la fam i les moltes dificultats que afrontem aquí, no n'hem marxat perquè no tenim cap lloc on anar -argumenta-. Però temem que ens hi obligaran”.

Una Franja dividida

El nord i el sud de Gaza estan separats per un corredor, anomenat Netzarim, que l’exèrcit israelià ha obert des de l’exterior de la Franja fins al mar. Des d’aquest eix, les seves tropes llancen assalts a diferents indrets de Gaza. Israel fa temps que impedeix que desplaçats del sud tornin al nord, de manera que es tem que Tel-Aviv acabi buidant a la força el nord, definitivament. De fet, membres del govern i de l’exèrcit israelians en demanen obertament l'annexió i la colonització.

El nord és probablement la zona més castigada, però la situació humanitària és catastròfica a tot Gaza. Un any després de l’inici de l’ofensiva, l’ajuda que Israel hi deixa entrar és només l’estrictament suficient perquè la gent no es mori de fam, i no sempre és així. Al voltant del 100% de la població viu en situació de pobresa i més del 60% dels habitatges han quedat malmesos o destruïts, com el de la influencer. Els sistemes educatiu i sanitari també estan del tot col·lapsats.

Ara, a més, l’amenaça de l’hivern i de l’estació de pluges torna a planar sobre una Gaza on bona part de la població viu a la intempèrie, sense perspectives de pau a la vista. “Precisament aquests dies, perquè es compleix un any de l’inici d’aquest genocidi, la gent recorda tot el patiment que hem passat i tot el que hi hem perdut”, diu Alyazji. I vaticina: “L’hivern serà catastròfic”.

Dossier Israel, un any després del 7-O

Següent

De Gaza al Líban: cronologia d'un any de guerra al Pròxim Orient

Anterior

El calvari que viuen ara els libanesos: "Ens sentim desemparats"

Vés a l’ÍNDEX