El metro de Moscou ja es pot pagar amb la cara

El sistema de reconeixement facial genera debat sobre l'ús i abús que se'n pot fer

Mar Bermúdez i Jiménez
i Mar Bermúdez i Jiménez

BarcelonaA partir d'ara, el metro de Moscou es pagarà amb la cara. S'ha instal·lat un sistema de reconeixement facial als accessos de les 240 estacions de la xarxa que permeten pagar el viatge amb una simple mirada a càmera. El metro de Moscou és dels més utilitzats del món amb bilions d'usuaris l'any. Aquesta nova tecnologia no només facilita la feina als ciutadans sinó que, a més, pretén evitar que ningú s'escaquegi. És el primer sistema sense efectiu, ni targeta, ni telèfon que s'instal·la al món i s'anomena Face Pay.

Inscriu-te a la newsletter Trump ha evolucionatEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Després de publicar un tuit en què ha anunciat l'inici de la implementació del sistema, l'alcalde de Moscou, Serguei Sobianin, n'ha explicat el funcionament: "Els passatgers hauran de vincular la seva fotografia, targeta bancària i targeta de metro al servei mitjançant una aplicació mòbil". Des del departament de Transports s'espera que en els pròxims tres anys almenys un 15% dels usuaris facin servir Face Pay de manera habitual i d'aquesta manera es reguli i agiliti el moviment en les hores punta. "Moscou és la primera ciutat del món a implementar Face Pay a gran escala. La tecnologia és nova i molt complexa, haurem de continuar treballant per millorar-la", explicava l'alcalde.

Cargando
No hay anuncios

La prova pilot va començar el juliol del 2021 en una de les 15 línies de metro i actualment hi ha uns 20.000 usuaris registrats a l'aplicatiu.

Cargando
No hay anuncios

El debat de la privacitat

Recentment, també s'ha ampliat el ja existent sistema de càmeres de videovigilància al carrer, que ja compta amb més de 175.000 dispositius de reconeixement facial. Són molts els activistes que critiquen l'abús d'aquesta tecnologia i en qüestionen l'ús i abús de les dades recopilades i la privacitat. El principal problema és "la falta de regulació, supervisió i protecció de dades", tal com va exposar l'organització Human Rights Watch. Activistes de drets humans van denunciar que les càmeres s'havien fet servir per identificar manifestants que havien acudit a les manifestacions en defensa d'Aleksei Navalni. Durant el confinament estricte de dos mesos que es va fer per la pandèmia a principis del 2020, les càmeres de videovigilància van servir per procurar el compliment de les mesures establertes.