El #MeToo fa un any, però ¿què ha canviat?
L’esclat del moviment va posar de manifest la impunitat i la freqüència amb què s’agredeix les dones
Barcelona“Hi ha hagut progrés, però ha sigut insuficient, i per això el moviment #MeToo està tan enfadat. Les dones de 30 i 40 anys estan furioses perquè no s’ha avançat prou”, assegurava el maig de l’any passat l’escriptora Vivian Gornick (Nova York, 1935), quan va ser a Barcelona per participar al festival Primera Persona. Fa un any, l’esclat del moviment #MeToo va posar de manifest la impunitat i la freqüència amb què s’agredeix les dones, però el problema s’arrossega des de fa dècades. Assetjament sexual és un terme encunyat per una dona fa 50 anys a Washington. El canvi social és lent, però l’últim any s’ha accelerat. Les dones, com va passar el 8 de març del 2018, quan es va celebrar la primera vaga feminista global, surten massivament al carrer arreu del món. Hi ha canvis legislatius i el #MeToo fa temps que és als jutjats.
Tot va començar el 5 d’octubre del 2017, quan el New York Time s va publicar un article titulat “Harvey Weinstein va comprar durant dècades el silenci de les dones que l’acusaven d’assetjament sexual”. Uns dies després Weinstein era acomiadat de la seva pròpia empresa i es van succeir els articles i els reportatges que en detallaven les agressions.
La revista Time va escollir com a persona de l’any del 2017 les dones que trenquen el silenci. Des d’aleshores hi ha hagut moltes denúncies i, sota el paraigua del #MeToo, amb altres noms, s’han aixoplugat moltes altres dones de tots els àmbits laborals. A França el mateix mes d’octubre la periodista Sandra Muller convidava a denunciar amb l’etiqueta #BalanceTonPorc el nom i els detalls d’assetjaments sexuals en l’àmbit laboral. Als Globus d’Or les dones es van vestir de negre. La revolució de les dones sembla imparable. Encara s’ha de veure, però, fins a quin punt canviaran les lleis, les normes no escrites i les dinàmiques del món laboral i polític.
