Els metges practiquen un 25% de les ablacions

BarcelonaEl personal sanitari és el responsable d'una quarta part de les mutilacions de genitals femenines al món. Es calcula que una de cada quatre dones que són víctimes de l'extirpació del seu clítoris ha anat a centres i professionals amb formació, lluny de la imatge que l'ablació es practica exclusivament en la clandestinitat i sota condicions poc higièniques. L'Unicef ha alertat que l'ablació perpetrada per personal mèdic professional "continua sent una mutilació" d'una part del cos que causa greus problemes de salut a les supervivents i se les deixa sense el plaer en les seves relacions sexuals. "No hi ha cap justificació mèdica per a l'ablació", subratlla.

En aquest sentit, i coincidint amb el Dia Internacional de la Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina, la directora executiva de l'Agència de l'ONU per a la Infància, Henrietta Fore, ha denunciat que els professionals que accedeixen a la mutilació "violen els drets fonamentals, la integritat física i la salut de les nenes". Tres quartes parts de les noies menors de 19 anys mutilades han passat per un centre mèdic, una xifra que suposa el doble de les que tenen entre 45 i 49 anys, amb les dades de l'organisme internacional.

Segons l'ONU, en els últims anys s'ha estès la "creença errònia" que en les ablacions practicades dins d'un àmbit sanitari convencional els riscos es redueixen al màxim, però s'oblida que l'ablació no és una intervenció quirúrgica, sinó directament la mutilació d'un òrgan. Així, Fore ha negat que medicalitzar la pràctica redueixi el perill per a la menor, perquè en l'extirpació del clítoris s'elimina teixits sans en una zona amb moltes terminacions nervioses i sensibles i s'interfereix en les funcions naturals del cos de la dona.

Es calcula que almenys 200 milions de dones han patit l'extirpació del clítoris i, malgrat els esforços d'alguns governs i organitzacions pels drets de les dones, la pràctica continua viva en una trentena de països de l'Àfrica subsahariana i del Pròxim Orient. En els països on és una pràctica estesa a tota la població, la mutilació genital femenina gairebé es manté en els nivells de fa 30 anys. És el cas de Somàlia, Mali o el Senegal, mentre que on només es practica en determinades comunitats sí que s'ha evidenciat una reducció, com, per exemple, a Djibouti i Egipte. Precisament, aquest últim país és on més s'ha medicalitzat l'operació i gairebé totes les extirpacions es fan sota control mèdic, tot i que l'ablació està prohibida des de fa més d'una dècada. "Estem progressant. Les actituds estan canviant. Els comportaments estan canviant. I, en general, hi ha menys casos", ha destacat la responsable de l'Unicef.

Lluny de l'objectiu

No obstant això, si la tendència continua com en els últims anys, no s'aconseguirà l'objectiu marcat d'eliminar l'ablació per al 2030, sinó que el ritme d'abandonar la pràctica haurà de multiplicar-se per 10. En aquest sentit, s'estima que hi ha 68 milions de criatures que estan en risc actualment.

L'ablació és una pràctica que es justifica per la tradició i el costum com un ritual femení que dona entrada a la nena a l'edat adulta o a la seva comunitat, i s'assegura, també erròniament, que així serà pura i capacitada per formar una família. Res més lluny de la realitat, ja que l'ablació és una manera de controlar la vida i activitat sexual de les dones, un dels exemples més crus i cruels de les desigualtats socials i de la discriminació que pateixen les dones. Sense clítoris, les dones perden el plaer sexual però també pateixen més dolors durant la menstruació, tenen dificultats per orinar o defecar i el risc s'eleva en el moment del part. A més, quan es fa sense condicions higièniques ni sanitàries, també hi ha el perill de patir infeccions, la possibilitat que es contragui el VIH o altres virus a través dels utensilis o que el tall sigui tan profund que provoqui grans hemorràgies. La falta de dades fan impossible determinar quantes dones moren en la intervenció.