¿Som més a prop que mai de la fi del món? Segons el “rellotge de l'apocalipsi”, sí

BarcelonaLa fi del món és "més a prop que mai". Aquest és el crit d'alerta del Butlletí dels Científics Atòmics, un grup d'experts internacionals amb base a Chicago que cada any des d'en fa 76 avalua el risc que una catàstrofe acabi amb la humanitat. Però, quant de temps ens queda abans de l'apocalipsi? Òbviament és impossible de saber, però el denominat "rellotge de la fi del món" marca que falten només 90 segons per a la "mitjanit", una metàfora que simbolitza la fi del món. L'any passat, les agulles del rellotge marcaven que faltaven 100 segons, la mateixa hora des del 2020, l'última vegada que les busques s'havien mogut. Aquest any, però, el risc d'una catàstrofe global s'ha accentuat, sobretot pels perills lligats a la guerra a Ucraïna.

El rellotge de la fi del món o de l'apocalipsi vol ser una representació gràfica de com estem de prop de la destrucció del planeta per culpa de tecnologies creades per l'ésser humà. Les busques del rellotge s'han mogut 25 vegades, endavant i endarrere, des que aquesta iniciativa es va posar en marxa el 1947, de la mà d'un grup de científics que havien treballat al Projecte Manhattan per desenvolupar la primera bomba nuclear, entre els quals Albert Einstein. Dos anys després del final de la Segona Guerra Mundial i a les beceroles de la Guerra Freda, el perill més gran per a la humanitat provenia llavors de les armes nuclears. El 2007, però, el Butlletí dels Científics Atòmics va començar a considerar possibles conseqüències catastròfiques lligades al canvi climàtic, que des de llavors prenen tanta importància en l'anàlisi anual com les amenaces nuclears, que semblaven cosa d'una època passada. Fins a la guerra a Ucraïna.

"Les amenaces poc velades de Rússia d'utilitzar armes nuclears recorden al món que l'escalada del conflicte, per accident, intenció o error de càlcul, és un risc terrible. La possibilitat que el conflicte pugui perdre el control segueix sent alta", ha alertat la presidenta del grup de científics, Rachel Bronson, en una roda de premsa virtual. "Vivim en un moment de perill sense precedents", ha advertit, i ha instat els líders globals a buscar vies de negociació per desescalar el conflicte a Ucraïna. "El govern dels Estats Units, els seus aliats de l'OTAN i Ucraïna tenen multitud de canals de diàleg; instem els líders a explorar-los tots tant com puguin per fer retrocedir el rellotge", ha conclòs.

Qui decideix l'hora del rellotge?

Al començament, l'editor del Butlletí, un líder del moviment de desarmament internacional, Eugene Rabinowitch, decidia si les busques s'havien de moure o no, basant-se en les opinions de científics i experts. Quan va morir el 1973, la junta de ciència i seguretat del Butlletí li va prendre el relleu i des de llavors es reuneix dues vegades l'any per discutir com evoluciona el món. Aquesta junta està formada per científics i altres experts en tecnologia nuclear i ciència climàtica, que sovint ofereixen assessorament a governs i agències internacionals i que compten amb l'assessorament de la junta de patrocinadors del Butlletí, que inclou 13 premis Nobel.

Quan van començar a moure's les busques del rellotge?

El 1949, després que la Unió Soviètica provés amb èxit la seva primera bomba atòmica. En aquell moment, el "rellotge de l'apocalipsi" va avançar de cop quatre minuts: quan es va crear faltaven set minuts per a la mitjanit i dos anys després en faltaven només tres.

Quan hem estat més lluny de la "mitjanit"?

El 1991, quan es va donar per acabada la Guerra Freda i els Estats Units i la Unió Soviètica van signar el Tractat de Reducció d'Armes Estratègiques, que limitava l'arsenal d'armes nuclears de les dues potències mundials. En aquell moment, les busques del rellotge marcaven que faltaven 17 minuts per a la mitjanit. Ara som a l'altre extrem, més a prop que mai.

Quin és el risc més gran que corre ara la humanitat?

L'aspecte més decisiu per fer córrer les busques del rellotge ha estat l'augment del risc de catàstrofe nuclear. Però els efectes de la guerra a Ucraïna "no estan limitats a un augment del perill nuclear, sinó que també soscaven els esforços globals per combatre el canvi climàtic", indiquen els científics. Argumenten que els països dependents del gas i el petroli de Rússia han buscat diversificar els seus proveïdors i han incrementat la despesa en combustibles fòssils, mentre que la tendència hauria de ser la contrària. A més, fan referència a la preocupació que Rússia pugui utilitzar armes biològiques a Ucraïna.

Tot és culpa de Rússia?

"El risc nuclear ha crescut més que mai per la invasió russa d'Ucraïna", ha dit el professor de la Universitat de Maryland (EUA) Steve Fetter. Però ha afegit que, "més enllà de Rússia, hi ha altres riscos", entre els quals ha mencionat l'amenaça nuclear de Corea del Nord, que ha intensificat els seus llançaments de míssils, i el fet que la Xina estigui ampliant ràpidament el seu arsenal nuclear. "Els Estats Units, Rússia i la Xina estan desenvolupant programes de gran escala per modernitzar les seves forces nuclears i desenvolupar armes supersòniques, preparant l'escenari per a una carrera armamentista a tres bandes", ha alertat.

Durant la roda de premsa, un periodista de l'agència russa TASS ha preguntat si el subministrament d'armes a Ucraïna per part de països occidentals també té impacte. Fetter ha contestat que els EUA i Rússia tenen un "interès comú en evitar la guerra nuclear" i que haurien de fer tots els esforços per mantenir aquest interès, "malgrat la guerra a Ucraïna, tal com vam fer en els dies més foscos de la Guerra Freda". "L'assistència militar dels EUA a Ucraïna pot complicar aquests esforços", ha admès, però ha considerat que "és essencial per als riscos a llarg termini d'una guerra nuclear i d'una proliferació nuclear que Ucraïna sigui capaç de resistir i de repel·lir les forces russes". "Ucraïna necessita més suport, més armes i més tancs", ha afegit Elbegdorj Tsakhia, expresident de Mongòlia i activista a favor del desarmament nuclear.