Més de 3.000 professionals sanitaris han mort pel covid-19, 63 a l'Estat, segons Amnistia Internacional

BarcelonaAmnistia Internacional ha denunciat que més de 3.000 professionals sanitaris han mort pel covid-19 a tot el món, 63 a l'estat espanyol. Els càlculs, segons apunta l'entitat, són "probablement" molt inferiors a la realitat, tal com passa amb la resta de xifres de letalitat vinculades al coronavirus. "Els governs han de retre comptes per les morts del personal sanitari i dels treballadors essencials que no van protegir del covid-19", defensa l'ONG en un comunicat.

A l'informe també es diu i es documenta que alguns metges han patit represàlies, com ara detencions, amenaces i acomiadaments, quan han denunciat que treballaven sense material de protecció. De fet, el document recull que "el personal sanitari va denunciar una greu escassetat d'equipament de protecció individual (EPI) en gairebé tots els 63 països i territoris analitzats per Amnistia Internacional".

Un problema s'ha agreujat, d'una banda, per l'escassetat de subministraments mundial i, de l'altra, per les restriccions comercials. "El juny del 2020, 56 països i dos blocs comercials (la Unió Europea i la Unió Econòmica Euroasiàtica) havien implantat mesures per prohibir o restringir l'exportació d'aquests equipaments, d'alguns d'ells o dels seus components", documenta l'estudi elaborat per l'ONG.

Tres països amb més de 500 víctimes de personal sanitari o assistencial

Segons el seguiment elaborat per Amnistia Internacional, els països [vegeu el mapa] amb més nombre de morts a causa del virus, amb dades compatibilitzades fins al 6 de juliol, són els Estats Units (507), Rússia (545), el Regne Unit (540, inclosos 262 assistents socials), el Brasil (351), Mèxic (248), Itàlia (188), Egipte (111), l'Iran (91), l'Equador (82) i Espanya (63).

"Quan la pandèmia encara s'està accelerant al món, instem els governs a començar a prendre's seriosament la vida del personal sanitari i dels treballadors essencials. Els països que encara no han viscut la pitjor part de la pandèmia no han de repetir els errors de governs on la falta de mesures per protegir els drets dels treballadors ha tingut conseqüències desastroses", ha afirmat Sanhita Ambast, investigadora i assessora de drets econòmics, socials i culturals d'Amnistia Internacional.

Dures represàlies

L'acarnissament de la malaltia s'accentua quan les condicions dels treballadors del sud es veuen agreujades. L'equip d'investigació de l'ONG ha registrat com a mínim en 31 països informes de vagues, amenaces de vaga o protestes del personal sanitari i de treballadors i treballadores essencials a causa de condicions laborals perilloses: "En molts països les autoritats hi van respondre amb represàlies".

A Egipte, fins a nou treballadors de la salut van ser detinguts arbitràriament entre març i juny per càrrecs imprecisos i excessivament amplis de "difusió de notícies falses" i "terrorisme". Totes les persones detingudes havien expressat preocupació per problemes de seguretat o havien criticat la gestió de la pandèmia del govern. "Molts [metges] prefereixen pagar de la seva butxaca l'equipament de protecció individual per evitar aquest esgotador estira-i-arronsa. [Les autoritats] estan obligant el personal mèdic a triar entre la mort i la presó", denuncia un metge d'Egipte, on els professionals de la medicina que protesten reben amenaces i són sotmesos a interrogatoris de l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) i a sancions.

Als Estats Units, l'assistent d'infermeria certificada Tainika Somerville va ser acomiadada després de publicar un vídeo a Facebook on demanava més EPIs. Tainika diu que no es va informar el personal de la residència d'Illinois on treballa que hi havia pacients de coronavirus, i que ho van descobrir a través dels mitjans de comunicació. A Rússia, Amnistia Internacional destaca els casos de dues metges, Iúlia Volkova i Tatiana Reva, que podrien rebre represàlies per haver-se queixat de la falta d'EPIs.

A aquesta falta de suport al personal sanitari s'hi suma, en alguns països i segons ha documentat Amnistia Internacional, que alguns treballadors de la salut i essencials reben un sou injust i, fins i tot en alguns casos, la seva feina no és remunerada. El document de l'ONG recull els exemples del Sudan del Sud, on "els professionals mèdics contractats pel govern no cobren el sou des del febrer i no tenen prestacions socials ni cobertura mèdica", i de Guatemala, "on el personal d'almenys 46 centres no va rebre el sou durant els dos mesos i mig que va treballar en un hospital dedicat a pacients de coronavirus".