Més de 4.000 nicaragüencs fugen cada mes de la violència d'Ortega

BarcelonaMés de 100.000 nicaragüencs han fugit del país en els dos anys de violència desencadenada arran de les protestes antigovernamentals i la crisi política consegüent. L'ACNUR, l'agència de l'ONU per als refugiats, calcula que cada mes són 4.000 les persones que creuen la frontera, en un país de 6,2 milions d'habitants, per por de represàlies. Són "estudiants, defensors dels drets humans, periodistes i camperols", ha destacat la portaveu de l'agència Shabia Mantoo.

Tres quartes parts dels que han marxat cap a l'exili, uns 77.000, s'han instal·lat a la veïna Costa Rica, i la resta s'han repartit entre Panamà i Mèxic. Uns 9.000 han anat cap a països europeus.

La portaveu ha destacat que Costa Rica ha sol·licitat ajuda internacional per valor de 22 milions de dòlars per donar suport a l'acollida de la comunitat nicaragüenca, concentrada sobretot en zones del nord de país i també a San José i algunes ciutats més, però que només n'ha rebut un 2%, informa l'agència Efe.

Mitjançant un acord entre Costa Rica i l'ACNUR, s'ha permès l'accés de 6.000 dels sol·licitants d'asil nicaragüencs més vulnerables a Costa Rica, i s'han agilitzat els procediments de petició de l'estatus d'asilat per als perseguits polítics, ha subratllat Mantoo.

Almenys 325 persones han mort des de l'abril del 2018 a Nicaragua, quan una manifestació en contra de l'augment d'impostos als jubilats i una reforma de la seguretat social van desencadenar un esclat de "rebel·lions cíviques" en què joves, jubilats i fins i tot petits empresaris van sortir al carrer per denunciar l'autoritarisme i "la dictadura institucionalitzada" del govern de Daniel Ortega i la seva dona i vicepresidenta, Rosario Murillo. Tots dos eren exguerrillers revolucionaris que el 1979 van liderar la Revolució Sandinista, però ara han derivat en dos governants dictatorials que silencien i reprimeixen la dissidència i violen els drets humans, com han denunciat organismes internacionals. Ni la mediació d'institucions americanes o l'Església catòlica del país han servit per aconseguir que el president cedeixi i convoqui eleccions democràtiques.