La violència esclata a l’Iran

Les manifestacions es radicalitzen fins al punt que alguns sectors reformistes se’n desmarquen

Diversos contenidors cremant en un carrer de la capital iraniana, Teheran.
Ricard G. Samaranch
02/01/2018
3 min

TunisL’onada de protestes contra el règim que es va desfermar dijous passat a l’Iran es va estenent i radicalitzant cada dia que passa, i les víctimes mortals ja són una vintena. Només durant la nit de dilluns, la més violenta, van perdre la vida nou persones, incloent-hi un nen. Aquest fet ha forçat el corrent reformista a distanciar-se de la revolta, mentre que el guia suprem, Ali Khamenei, ha trencat el seu silenci per acusar els “enemics de l’Iran” d’instigar la protesta. Les forces de seguretat han actuat amb contundència i els mitjans locals asseguren que ja hi ha més de mil persones arrestades.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

“Els enemics de l’Iran s’han unit i estan utilitzant tots els seus mitjans, els seus diners, les seves armes, les seves polítiques i els seus serveis de seguretat per crear problemes per al règim islàmic”, va declarar a la televisió pública Khamenei, el gran aiatol·là, que exerceix de cap d’estat i controla les principals institucions del règim. “L’enemic sempre està buscant una oportunitat i qualsevol esquerda per infiltrar-se i colpejar la nació iraniana”, va afegir.

Si bé els manifestants han rebut el suport o la comprensió d’una part de l’oposició iraniana a l’exili i d’alguns governs estrangers, com el dels EUA, no hi ha cap prova de l’existència d’una mà negra estrangera. Més aviat sembla que les mobilitzacions van ser una expressió espontània de malestar d’un sector de les classes més humils davant la incapacitat del president, Hassan Rouhani, de tendència moderada, de complir les seves promeses de prosperitat després de l’acord nuclear amb les potències occidentals. Així, l’atur juvenil continua ancorat als voltants del 30% i el creixement del PIB és moderat.

El règim iranià, una teocràcia amb algunes institucions elegides per sufragi universal, no s’enfrontava a una rebel·lió important als carrers des del 2009. Llavors la reelecció del president conservador Mahmud Ahmadinejad a les urnes va suscitar una impressionant mobilització pacífica dels seguidors del candidat perdedor, el reformista Mir-Hossein Mussaví, que van considerar que hi havia hagut una tupinada. Les diverses forces de seguretat del règim van esclafar l’anomenat Moviment Verd i van empresonar els seus líders.

Precisament, ahir el polític més influent del corrent reformista, l’expresident Mohammad Khatamí, es va desmarcar de les protestes, que ja han provocat la mort de diversos policies i l’assalt a algunes comissaries. En un comunicat, l’associació de clergues que Khatamí presideix reconeix les dificultats econòmiques de molts iranians i el seu “dret a manifestar-se pacíficament”, però adverteix que “els esdeveniments dels últims dies han mostrat que els oportunistes i els busca-raons han explotat les manifestacions per crear problemes i inseguretat i destruir edificis públics”.

Diversos analistes coincideixen a assenyalar que la revolta actual i la del 2009 van ser propulsades per sectors diferents de la societat iraniana. Mentre que el Moviment Verd va ser cosa de les classes mitjanes i situava al centre de les seves aspiracions els drets polítics, el gruix de les protestes actuals -de moment més minoritàries- el formen les classes més baixes i les seves demandes són econòmiques. L’altra gran diferència és l’ús de la violència. “La violència serà utilitzada per les autoritats com a pretext per reprimir amb força. Si bé això pot fer créixer les protestes a curt termini, a llarg termini probablement tindrà l’efecte contrari”, pronostica Trita Parsi, un influent comentarista iranià resident als EUA.

Una icona que no té res a veure amb la protesta

Una jove iraniana sense vel al cap i alçant un mocador blanc s’ha convertit en el símbol de les protestes a l’Iran durant els últims dies. La seva imatge circula a les xarxes socials com si fos l’heroïna de les mobilitzacions al país persa. Però qui és realment aquesta noia?

Per molt desencisador que soni, la noia no té res a veure amb les manifestacions dels últims dies. La fotografia es va fer el dimecres 27 de desembre a Teheran, i va ser divulgada a Facebook i Instagram per Masih Alinejad, una activista iraniana que viu a cavall entre Nova York i Londres. La noia protestava, sens dubte. Però no per l’alt índex de desocupació juvenil o per l’augment dels preus -algunes de les raons que han motivat les mobilitzacions de les últimes jornades-, sinó contra les rígides normes a les quals les dones estan sotmeses a l’hora de vestir a l’Iran.

Les protestes que han encès el país persa es van iniciar dijous –l’endemà que es fes la foto de la noia– a Maixhad, una ciutat de l’est de l’Iran molt conservadora. De fet, es creu que les manifestacions les van promoure els ultraconservadors, que precisament defensen que les dones vesteixin de manera rigorosament islàmica.

stats