Més de 2.000 dones segrestades per Boko Haram

BarcelonaL’Aisha era al casament d’una amiga quan Boko Haram la va segrestar. Se la van endur, amb la seva germana, la núvia i la germana de la núvia, a un campament situat a Gullak, a l’est de Nigèria, on vivien un centenar de nenes segrestades. A la núvia i la seva germana les van casar amb combatents. A l’Aisha la van violar moltes vegades, però li tenien reservat un altre destí. “Ensenyaven a les nenes a disparar armes. A mi també em van ensenyar a utilitzar explosius i atacar pobles. Ens van entrenar durant tres setmanes i van començar a enviar-nos a les accions de combat. Jo vaig participar en l’atac al meu propi poble. Vaig disparar. No vaig matar ningú, però vaig cremar algunes cases”, explica l’Aisha (nom fals), de 19 anys.

El seu és un dels prop de 200 testimonis directes de la violència de Boko Haram que Amnistia Internacional ha recollit en quatre viatges a Nigèria i el Camerun, entre el 2014 i el 2015. L’Aisha va aconseguir finalment escapar de les urpes dels jihadistes, però a la seva germana la van matar. “Vaig veure morir unes 50 persones mentre vaig ser allà, alguns perquè es van negar a convertir-se [a l’islam] i d’altres perquè es van negar a aprendre a matar”, va explicar.

Un any del segrest de les nenes

Coincidint amb el primer aniversari del segrest de 276 nenes d’una escola de Chibok, l’informe d’Amnistia Internacional La nostra missió és disparar, massacrar i matar: el regnat del terror de Boko Haram, publicat ahir, calcula que des de principis del 2014 Boko Haram ha segrestat almenys 2.000 dones i nenes. En aquest mateix temps la milícia islamista ha dut a terme uns 300 atacs en pobles i ciutats en què han assassinat almenys 5.500 civils. Als homes i als nens els obliguen a unir-se a ells com a combatents, i als que s’hi neguen els maten.

La investigació d’Amnistia Internacional sobre el terreny no ha pogut esbrinar res de les 276 nenes de Chibok, però ha servit per documentar què passa amb les noies que són segrestades: les fan esclaves sexuals o les forcen a ser combatents, en algun cas fins i tot com a terroristes suïcides. Amb imatges de satèl·lit, l’informe documenta també la devastació que el grup islamista ha deixat en moltes localitats atacades.

L’informe posa de manifest el modus operandi del grup terrorista, que ha jurat lleialtat a l’Estat Islàmic i vol imposar la xaria al seu territori. A més de les ràtzies destinades a destruir i marxar, l’ONG explica com actuen els combatents de Boko Haram a les poblacions que queden sota el seu control. Maten els que no volen convertir-se a la fe musulmana o simplement tothom que no se sotmet ràpidament al seu domini. En un atac a Gwoza l’agost del 2014 Boko Haram va matar en un dia 600 persones. De seguida estableixen les seves noves normes i restringeixen la circulació, i hi ha flagel·lacions públiques i lapidacions per a qui ho incompleixi.

“El Tribunal Penal Internacional podrà utilitzar tota la informació recollida en aquest exhaustiu informe”, diu el portaveu d’Amnistia a Catalunya, Dani Vilaró. L’ONU ha obert una investigació preliminar, però no pot seguir sense l’acord de Nigèria, que és qui hauria de jutjar aquests crims però està sobrepassada per la situació de conflicte armat. El govern derrotat recentment als comicis “no ha fet prou per protegir les persones”, denuncia Vilaró, i menys encara per investigar els crims de Boko Haram.