Boris Johnson i Jean Castex prediquen amb l'exemple i es punxen la vacuna d'AstraZeneca
França recomana només administrar-la als majors de 55 anys i Finlàndia en supèn l'ús
LondresPredicant amb l'exemple. El primer ministre britànic, Boris Johnson, i el seu homòleg francès, Jean Castex, han rebut aquest divendres la vacuna d'AstraZeneca en un intent de donar garanties a la població sobre la seva seguretat. Els dos caps de govern se l'han posada un dia després que l'Agència Europea de Medicaments (EMA, per les sigles en anglès), ratifiqués ahir que "és segura i eficaç", sortint al pas del dubtes generats arren dels casos de trombes i coàguls. Amb tot, l'EMA va admetre que cal continuar investigant alguns episodis rars de complicacions vasculars.
Castex, el primer a rebre-la en un hospital militar a prop de Paris, no havia avançat les seves intencions fins que es va pronunciar l'EMA dijous. El gest és una prova de confiança en el producte d'Oxford quan més cal continuar la campanya de vacunació, en especial en un país que ha vist com en les últimes 24 hores s'han superat els 30.000 casos i s'han hagut de tornar a confinar parcialment 16 departaments, inclosa l'àrea de Paris. Amb la seva decisió, Castex, de 54 anys, ha trencat la recomanació que aquest mateix divendres han fet les autoritats sanitàries de la república, que han instat que la punxada d'AstraZeneca només s'administri a les persones més grans de 55 anys.
Johnson, per la seva banda, sí que tenia previst posar-se-la. Enmig de la cascada de suspensions de fins a 17 països de la Unió Europea, i d'altres d'extracomunitaris, el cap de govern britànic va defensar-ne la seguretat i va anunciar dimecres al Parlament que "molt aviat" se la posaria. Johnson té 56 anys, i atesa la velocitat de creuer del Regne Unit en aplicar almenys la primera dosi –ja l'ha rebuda quasi el 50% de la població més gran de 16 anys; 26 milions de persones–, li tocava abans de finals d'aquest mes de març.
Així, doncs, poc després de les sis de la tarda ha entrat a l'hospital St Thomas, del centre de Londres, on va ser tractat en la unitat de cures intensives el passat mes d’abril després de contraure el covid. En sortir del recinte, el premier ha dit als periodistes que el seguien: "Literalment, no he sentit res. De manera que ha estat molt bo, molt ràpid i no puc recomanar-ho suficientment. Tothom que rebi la notificació, si us plau que vagi a posar-se la seva injecció".
Que Johnson vegi com Castex es posa la vacuna d'Oxford i no la de Sanofi –un fiasco francès– és un triomf simbòlic i polític per a Londres. A més, hauria de servir per refermar la confiança en un producte made in Britain que ha patit en les darreres setmanes titulars molt negatius, en especial en l'àmbit comunitari. No només pels problemes vasculars detectats sinó també pels de subministrament, sobretot a la UE, tot i que des d'ahir se sap que el Regne Unit també patirà manca d'abastiment durant les quatre setmanes de l'abril.
Aquest divendres al vespre, el primer ministre italià, Mario Draghi, de 73 anys, ha dit que té intenció de posar-se també la vacuna d'AstraZeneca, tot i que encara no ha demanat hora per rebre la injecció.
Recel al Regne Unit
Les autoritats britàniques temien que arran de les informacions provinents d'Europa, que van començar a esclatar el 7 de març, la població de les illes comencés a mostrar-se reticent a deixar-se punxar amb AstraZeneca. Fins ara, dels 26 milions de persones que han començat el procés d'immunització contra el covid, uns 12 milions ho han fet amb la vacuna d'Oxford, mentre que la resta han rebut la de Pfizer/BioNTech. Moderna, la tercera ja autoritzada al Regne Unit, encara no s'ha pogut desplegar.
Els darrers titulars han afectat Francisca Dagama, de 50 anys, una ciutadana neozelandesa que ha rebut aquest divendres al matí la vacuna d'AstraZeneca en un centre comunitari, obert avui mateix, i annex a l'església de St. Edwards, al districte de Mottingham, al sud-oest del gran Londres. En una conversa virtual a través de WhatsApp amb aquest corresponsal, Dagama assegurava després de rebre la punxada: "He estat molt neguitosa, cosa que m'ha sorprès. Però, esclar, m'han afectat tots les notícies tan negatives dels darrers dies. Ara a esperar, a veure com va". "Saber que [Boris] Johnson se la posava avui m'ha donat confiança i ànim", deia també.
Els països que avui mateix han reprès la vacunació amb AstraZeneca són Alemanya, França, Itàlia, Xipre, Lituània, Letònia, Bulgària, mentre que els Països Baixos, Portugal i Espanya ho faran la setmana vinent. El Canadà també ha anunciat que reprendria la campanya amb AstraZeneca.
Amb tot, malgrat el dictamen favorable de l'EMA –i enmig d'una creixent preocupació per una possible tercera onada a Europa, amb nous confinaments a Polònia, on hi ha hagut el 38% més de nous casos aquesta setmana que l'anterior, Itàlia i França, en concret a la regió de París i quinze districtes més– Noruega, Suècia i Dinamarca han assegurat que no utilitzaran la vacuna d'AstraZeneca fins que no concloguin les seves pròpies avaluacions científiques independents.
Per la seva banda, les autoritats sanitàries fineses han anunciat també aquest divendres que en suspenien l'administració, mentre s'investiga dos possibles casos de coàguls de sang. El regulador del país nòrdic calcula que caldrà almenys una setmana per arribar a una conclusió sobre l'origen d'aquests episodis de trombes.
La gran paradoxa de la situació és que mentre Londres o París, així com altres governs europeus, s'afanyen a assegurar que AstraZeneca és segura, el que també és definitiu, perquè així ho va anunciar la setmana passada la farmacèutica, és que de l'abril al juny la Comissió Europea rebrà cent milions de dosis menys de les que havia de rebre.