Més barricades i més controls: Kíiv vol ser una fortalesa

Enviada especial a KíivIanna Dubova ha preparat una bossa amb un necesser, una mica de roba i medicines per si ha de sortir corrents de casa. I una altra bossa amb menjar per als seus gats i gossos perquè té clar que, si ella marxa, se'ls emportarà allà on vagi. Viu en una bonica casa a Kíiv a tocar del riu Dnièper, que travessa la capital ucraïnesa de nord a sud, i que era un lloc privilegiat per a butxaques amb un cert nivell econòmic fins que va començar la guerra. Ara allà no hi ha qui hi visqui: no hi ha refugis antiaeris, ni sirenes que avisin d'un possible bombardeig. La Ianna no ho diu, però se li nota a la cara: està aterrida.

La Ianna, que és mestressa de casa, també ha omplert el rebost de casa seva amb farina, moltíssima farina, per poder fer pa si es queda sense res per menjar. I des que va començar la invasió russa, dorm en un sofà al saló perquè, justifica, està lluny de qualsevol finestra de la casa i, si hi ha una explosió, no li cauran els vidres a sobre. D'on ha tret totes aquestes idees? Diu que les ha llegit a internet i als mitjans de comunicació ucraïnesos, que han publicat infinitat de consells sobre què fer en una situació com l'actual, en què les tropes russes són a pocs quilòmetres i disparen contra la capital.

Olena Fatieva, una interiorista que viu a la mateixa zona, ha decidit que el millor és emmagatzemar aigua. Ha omplert tots els recipients que té a casa: gerros, ampolles, garrafes, pots… I perquè no té una banyera, que si no també l'hauria omplert. Diu que ho va començar a fer l'instant que va esclatar la guerra, el 24 de febrer, i que renova l'aigua dels recipients cada pocs dies perquè no es faci malbé. Ara utilitza aigua d'un pou que té a casa seva, que funciona amb una bomba elèctrica. I d’això té por, precisament, de quedar-se sense electricitat i que, en conseqüència, la bomba no li serveixi per a res.

De moment a Kíiv continua havent-hi electricitat, connexió a internet i fins i tot es pot continuar pagant amb targeta als pocs comerços que estan oberts a la ciutat. De fet, aquest és un dels grans problemes: hi ha poquíssimes botigues obertes. Només els supermercats, i alguns establiments d’alimentació i farmàcies. I esclar, s’hi formen cues per entrar-hi. Es pot dir que la sensació a la capital ucraïnesa és similar a la de la primera onada de la pandèmia a Catalunya: poca gent al carrer i també escassos vehicles. Però amb la gran diferència que ara tothom té una altra preocupació al cap. De fet, abans de l'inici de la guerra era obligatori portar mascareta dins dels comerços. Ara l'obligació continua vigent en teoria, però ningú no en porta.

Controls i barricades

A la majoria dels carrers hi ha controls de la policia o de l'exèrcit ucraïnesos o de les anomenades Forces de Defensa Territorial, és a dir, de civils que abans es dedicaven a una altra cosa i ara estan plantats a la calçada amb un Kalàixnikov per aturar tots els vehicles que passen i comprovar la documentació de les persones que hi viatgen. També hi ha barricades per tot arreu per impedir un eventual avanç de les tropes russes en cas que entressin a la capital. Les barricades poden estar formades per blocs de formigó, sacs de terra, neumàtics o fins i tot tramvies, camions o autobusos travessats a la calçada.

Conduint per Kíiv, és difícil creure que les forces russes puguin arribar algun dia a assetjar la ciutat. Per fer-ho, necessitarien milers i milers d'efectius. La capital ucraïnesa és enorme: la seva superfície és vuit vegades la de Barcelona. Aquí qualsevol carrer es pot dir que és una avinguda amb almenys quatre carrils. El riu Dnièper, que divideix la capital en dos, és també un dels més grans i cabalosos d'Europa. Per passar d'una riba a l'altra, hi ha cinc ponts a la ciutat, però actualment només dos estan oberts per als vehicles, per controlar els moviments dins la ciutat. Les forces de seguretat revisen un a un els cotxes que passen d’una banda a l’altra. Les cues que s’hi formen són interminables, fins a una hora i mitja d'espera.

El transport públic també funciona amb comptagotes. “Abans l'autobús passava cada set o vuit minuts, i ara una vegada cada hora”, diu el conductor de la línia 32 abans de tancar les portes i seguir el trajecte pel nord-oest de Kíiv. Els contenidors estan buits, no hi ha escombraries acumulades als carrers. El servei de recollida d'escombraries continua funcionant fins i tot en aquesta zona de la capital, que és una de les més afectades: els combats estan a tan sols deu quilòmetres, i se senten trets a la llunyania i fins i tot alguna explosió forta que espanta més d'un al carrer. També fa olor de cremat segons com bufa el vent. S'han declarat alguns incendis als boscos que envolten la capital a conseqüència dels combats.

Amb tot, aquest cap de setmana ha sigut especialment tranquil a Kíiv. Amb prou feines han sonat les sirenes antiaèries. Però els ucraïnesos no se'n fien. Al carrer Iuriia Illienka, del barri de Lukianivka, els edificis estan destrossats. Un té la teulada enfonsada i els vidres de totes les finestres estan fets miques. Un projectil hi va caure dies enrere. Un projectil pot caure a qualsevol lloc a la ciutat i a qualsevol hora.

A banda d'acumular recipients amb aigua, l’Olena es dedica a mirar la televisió russa des de casa seva a Kíiv. Diu que no té cap problema per sintonitzar-la, el govern ucraïnès no la censura. "D'aquesta manera vull entendre millor els russos, saber què els expliquen", afirma. Entendre, això és el que volen els ucraïnesos. Perquè el que està passant al seu país no ho entén ningú.