Més armes o més restriccions?

WashingtonL’endemà dels atacs terroristes a París del novembre, l’ara candidat presidencial republicà, Donald Trump, va insinuar que les morts s’haurien evitat si les víctimes haguessin tingut armes i si la legislació sobre armes francesa no fos tan restrictiva. “Quan mires a París, amb una de les lleis d’armes més dures del món, ningú té armes excepte els dolents. Ningú tenia armes, ningú”, va deixar anar.

La massacre d’ahir a Orlando torna a posar el debat sobre les armes en el centre de la campanya presidencial. Els dos candidats dels dos grans partits, que tenen posicions antagòniques sobre aquest tema, van lamentar el tiroteig massiu -el pitjor de la història dels Estats Units- en una discoteca gai. Trump va titllar l’atac de “molt dolent” i va apuntar la possibilitat que fos un atemptat terrorista en el seu compte de Twitter, i l’aspirant demòcrata a la Casa Blanca, Hillary Clinton, va assegurar que els seus pensaments estaven amb els afectats “d’aquest acte horrible”.

“Quan s’acabarà això? Quan serem més durs, intel·ligents i vigilants?”, va escriure més tard el magnat immobiliari novaiorquès. En saber-se la reivindicació de l’Estat Islàmic Trump va deixar anar: “Quan acabarà pronunciant Obama les paraules terrorisme islamista radical? Si no ho fa hauria de dimitir”.

Tant si es confirma el vincle terrorista del tiroteig com si no, Trump i Clinton molt probablement parlaran sobre la violència d’armes al país de manera molt diferent. El republicà és un acèrrim defensor de la Segona Esmena de la Constitució nord-americana, que defensa el dret a portar armes, i ha advertit que la seva virtual rival a les eleccions de novembre vol abolir-la.

Clinton segueix l’estela d’Obama

Però Clinton no vol abolir les armes sinó incrementar-ne el control. En el seu programa electoral proposa impedir l’accés d’armes “a criminals, terroristes, maltractadors domèstics i malalts mentals”. A més, vol prohibir la compra de rifles d’assalt i vol obligar els venedors d’armes a verificar els antecedents dels compradors abans de completar una transacció.

Moltes de les propostes de l’exsecretària d’Estat nord-americana són semblants a les que el president Barack Obama ha intentat impulsar durant els seus dos mandats amb molt poc èxit. El Congrés ha bloquejat una vegada i una altra els seus projectes de llei per restringir l’accés a les armes. El desembre passat, després de l’atac terrorista a San Bernardino, Califòrnia, d’un matrimoni inspirat per l’Estat Islàmic, va instar els legisladors a endurir les lleis per evitar que els terroristes puguin comprar armes fàcilment. “Si ets massa perillós per pujar a un avió, per definició ets massa perillós per comprar una arma”, va reblar llavors.

Per la seva banda, Trump, que té el suport de l’Associació Nacional del Rifle (la NRA per les seves sigles en anglès), ha assegurat que pensa eliminar les zones lliures d’armes, incloses les escoles. “Sense defensa, no tenim país”, va afirmar en un discurs a la trobada anual dels membres de la NRA a Louisville, Kentucky. El candidat republicà va insistir que el dret a portar armes ha de ser protegit.

372 tirotejos massius

Els dos candidats a la Casa Blanca, doncs, tenen una solució radicalment oposada sobre la violència amb armes en un país en el qual l’any passat hi va haver 372 tirotejos massius, amb un total de 475 morts -segons dades de Mass Shooting Tracker, que considera, com l’FBI, un tiroteig massiu quan hi ha més de quatre víctimes.

Alguns polítics dels dos partits van entrar ahir en el debat sobre el control de les armes en la societat nord-americana i sobre la lluita contra el terrorisme. Els demòcrates, com el senador de Connecticut, Chris Murphy, van culpar ahir les legislacions d’armes del país de la nova massacre. Els republicans, com el senador d’Alabama, Jeff Sessions, en canvi, van ignorar el tema d’armes i van afirmar que calen mesures més dures per fer front a l’amenaça del “terrorisme islamista”.