Més de 90 països busquen a Suïssa la fórmula per a la pau a Ucraïna

BarcelonaMentre la guerra d'Ucraïna manté la intensitat a tots els fronts, les delegacions de més de 90 països s'han reunit aquest cap de setmana a Suïssa per obrir-ne un de nou encara més incert: el d'una futura pau. Tanmateix, a la conferència de pau convocada pel govern suís a instàncies del president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, no hi participa Rússia, ni tampoc el seu principal aliat, la Xina. Per això, més de dos anys després de l'esclat d'una guerra que s'ha cobrat les vides de desenes de milers de persones, les expectatives al voltant de la cimera són més aviat minses.

A primera hora de la tarda, Zelenski i la presidenta suïssa, Viola Amherd, han anat rebent un per un els caps d'un centenar de delegacions, que inclouen també una desena d'institucions internacionals, com la UE i l'ONU. En total 57 caps d'estat i de govern s'han desplaçat a l'idíl·lic complex de Bürgenstock, a la vora del llac dels Quatre Cantons. Entre ells hi ha el canceller alemany, Olaf Scholz, i els presidents francès, Emmanuel Macron, i espanyol, Pedro Sánchez, però no Joe Biden, que ha preferit que la seva vicepresidenta, Kamala Harris, sigui la màxima representant dels Estats Units. Alguns països del Sud Global, com l'Índia i el Brasil, hi han enviat una delegació de rang més baix.

En una compareixença abans de la inauguració de la conferència, Amherd ha enumerat els principis que guiaran les discussions i els assumptes que es debatran als grups específics de treball. "Som aquí per inspirar l'inici d'un procés que aconsegueixi una pau plena i duradora basada en els principis del dret internacional i de la Carta de l'ONU", ha declarat la presidenta suïssa, que ha assenyalat com a prioritats garantir la seguretat nuclear i alimentària, així com treballar per l'alliberament dels civils ucraïnesos detinguts i el retorn a Ucraïna dels menors "segrestats" per Rússia. Està previst que la cimera conclogui demà a la tarda amb la firma d'una declaració conjunta.

Per la seva banda, Zelenski ha qualificat d'"èxit" la celebració de la conferència i ha assenyalat que fins i tot molts països que no hi participen hi han mostrat "el seu interès". "Aquesta és una agressió criminal i no provocada. L'únic que l'ha volguda és Rússia", ha recordat el líder ucraïnès, que ha defensat que cal "donar una oportunitat a la diplomàcia". Les seves paraules arriben només dies després d'haver rebut un baló d'oxigen en forma de 40.000 milions d'euros d'ajuda dels líders occidentals. Zelenski pot també respirar alleujat perquè les seves tropes han estat capaces d'aturar l'ofensiva russa al nord del país, a prop de Khàrkiv.

El primer acte formal de la conferència ha estat una reunió del plenari en la qual han intervingut els caps de les diverses delegacions. El missatge dels discursos ha estat molt semblant: ha tingut com a eix central la necessitat que la pau a Ucraïna es basi en els principis del dret internacional i no sancioni l'adquisició de nous territoris gràcies a l'ús de la força, un precedent considerat molt perillós per al manteniment de l'ordre internacional.

Aquesta noció xoca frontalment amb la visió del president rus, Vladímir Putin, que unes hores abans havia exposat les seves condicions actuals per a un alto el foc i l'inici d'un procés negociador. A més de la renúncia per part d'Ucraïna d'entrar a l'OTAN, exigeix que Kíiv retiri les tropes de les quatre províncies que el Kremlin va declarar annexades l'any passat. És a dir, aspira a incorporar encara més territori del que controla en l'actualitat. Tant el govern ucraïnès com els seus aliats occidentals han rebutjat categòricament l'oferta maximalista de Putin.

Més enllà de les sessions formals, està previst que se celebrin diverses reunions bilaterals al marge de la cimera. Una de les primeres ha tingut com a protagonistes Zelenski i Harris, que ha anunciat una contribució addicional d'ajuda humanitària a Ucraïna per valor de 1.400 milions d'euros.

Coincidint amb l'inici de la cimera, el diari The New York Times ha publicat una exclusiva en la qual desvela el contingut de les negociacions bilaterals entre Kíiv i Moscou durant les setmanes posteriors a l'inici del conflicte. D'acord amb els documents filtrats, el govern de Zelenski estava disposat a fer generoses concessions, com declarar-se neutral i fins i tot acceptar la pèrdua d'una part de les seves províncies orientals. Les converses es van trencar quan Rússia es va negar a acceptar que l'acord inclogués un tractat en què diverses potències, entre les quals els Estats Units, el Regne Unit i la Xina, es comprometessin a defensar la sobirania d'Ucraïna en cas d'un futur atac rus. Des de llavors, el maig del 2022, les converses no s'han reprès.