Més de 150 governs intenten pactar un tractat internacional contra la contaminació per plàstics

BarcelonaEls plàstics s'han convertit en un problema global. Enverinen els oceans, maten ocells i animals marins i contaminen el menjar i l'aigua que consumim. Però és un producte tan integrat en la vida diària que cap país no pot lluitar sol contra la contaminació que genera. Ara l'ONU intenta adoptar un tractat internacional contra la contaminació per plàstics, per comprometre tots els països del món a prendre mesures. És el principal objectiu de la cimera de tres dies que arrenca aquest dilluns a Nairobi (Kènia) del Programa de l'ONU per al Medi Ambient (UNEP). Almenys 76 països, entre els quals tots els de la Unió Europea, arriben a Nairobi –on hi haurà representació de més de 150 governs– havent manifestat ja el seu suport a la creació d'aquest tractat.

"Una de les mesures [que caldria incloure-hi] és limitar la producció de plàstic d'un sol ús, que constitueix el 40% del que es produeix. Però els fabricants de plàstic ja estan fent pressió perquè no tiri endavant. En cas que s'aprovi una mesura així seria un pas molt important per reduir la contaminació per plàstic perquè la major part del plàstic que es troba a les neteges de platges és d'un sol ús", explica a l'ARA la investigadora de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) Cristina Romera-Castillo.

Aquests dies a Nairobi s'hi debatran dues propostes de resolució. La proposta presentada per Ruanda i el Perú és la més ambiciosa. Aposta per acordar un tractat internacional "que cobreixi tot el cicle vital del plàstic", amb una perspectiva "holística" i de "circularitat", és a dir, que podria imposar mesures també per reduir la producció de material plàstic, a més de reciclatge i reutilització. Els 27 estats de la UE i 49 governs més, entre els quals el Canadà, el Japó i el Regne Unit, s'han adherit a la proposta. Els Estats Units, amb la nova administració de Joe Biden, han fet un gir de 180 graus i han expressat públicament el seu suport a un tractat internacional d'aquest tipus. Tanmateix, no s'han sumat formalment a la resolució.

La segona proposta de resolució, presentada pel Japó, planteja, en canvi, que aquest tractat se centri només en la contaminació marina (la primera proposta advoca per combatre la pol·lució per plàstics en tots els espais) i es focalitza més en la gestió dels residus plàstics, sense voler entrar en el camp de la producció.

Però la producció de plàstic no para de créixer. És un mercat que mou 580.000 milions de dòlars, però que, convertit en residu i abocat al mar, genera unes pèrdues de riquesa marina per valor de 2,5 bilions, segons dades de l'UNEP. I ni tan sols els estats desenvolupats han resolt la gestió de les deixalles que generen. Més aviat al contrari, bona part dels residus plàstics simplement s'exporten a països del Tercer Món, principalment al Sud-est Asiàtic, teòricament perquè siguin reciclats allà. El resultat és que la major part acaben abocats al mar o contaminant el medi ambient.

L'informe elaborat per l'UNEP per a aquesta cimera deixa clar que "l'objectiu" d'un tractat global "hauria de ser el canvi sistèmic, el replantejament de com es produeixen, s'utilitzen i s'eliminen els plàstics" per "oferir un planeta més verd" i alhora "noves oportunitats d'ocupació". L'informe interpel·la tant governs com la societat civil i el sector privat i deixa clar que la transparència pel que fa a dades de producció i gestió de residus hauria de ser també una altra clau del tractat.

"Cada any arriba al mar un 5% del plàstic que es produeix", i aquesta contaminació és avui "un dels problemes més grans que afronta l'oceà", juntament amb la sobrepesca i la crisi climàtica, diu Romera-Castillo. "Però és un problema del qual ni tan sols coneixem la magnitud perquè només s'ha trobat un 1% del plàstic que arriba al mar". El plàstic que hi veiem, com la "sopa de plàstic" que s'acumula al nord del Pacífic, "és només la punta de l'iceberg", diu l'experta. "A més, el plàstic i els compostos químics que deixa anar estan arribant a nosaltres a través del peix i el marisc i a través de l'aigua", afegeix, en al·lusió al problema dels microplàstics (menys de 5 mil·límetres) que ja són impossibles d'eliminar: "Ara el que cal és tancar l'aixeta i fixar mesures perquè no hi continuïn arribant".