Merkel tracta d'aplacar la revolta dels bavaresos

La crisi de la coalició alemanya s'enquista pel desafiament de la CSU amb el pla antiimmigratori

Merkel, en una roda de premsa a Berlín
Efe
15/06/2018
3 min

BerlínEl bloc conservador de la cancellera d'Alemanya, Angela Merkel, penja d'un fil pel risc d'escissió davant del desafiament de la Unió Social Cristiana de Baviera (CSU), que vol tirar endavant en solitari una restrictiva reforma de la política migratòria que rebutja la líder alemanya.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Després de diversos dies de tensions internes, els diputats de la Unió Democratacristiana (CDU) de Merkel –200 escons– i els de la seva agermanada CSU –46– es van reunir per separat, una mostra de la divisió existent entre dues formacions que des de fa dècades formen un grup parlamentari únic.

A la reunió dels parlamentaris bavaresos la va seguir un pronunciament del seu líder, Alexander Dobrindt, segons el qual els diputats donen suport al 100% al pla mestre del president del partit i ministre de l'Interior, Horst Seehofer, que planteja un eix antiimmigració Viena-Itàlia-Berlín aprofitant les mesures de mà dura que impulsen els executius austríac i italià.

Suport intern

L'executiva de la CDU, que presideix Merkel des del 2000, ja havia expressat prèviament el seu suport unànime a la seva líder, i dilluns es reunirà la presidència de la CSU bavaresa, que haurà de donar llum verda a Seehofer per tirar endavant el seu pla.

El pla encara no ha sigut formalment presentat perquè no té l'OK de la cancellera, però se sap que consta de 63 punts, un dels quals planteja rebutjar als peticionaris d'asil a la frontera si ja es van registrar al fitxer digital d'un tercer país.

El propòsit de Seehofer és tancar les fronteres internes als refugiats mentre no s'aconsegueixi aturar l'arribada d'immigració il·legal a través de les exteriors, ja que tampoc es compleix l'anomenat sistema de Dublín, segons el qual el primer país per on entra el peticionari d'asil ha de registrar-lo.

El ministre de l'Interior alemany segueix així el model del primer ministre austríac, Sebastian Kurz, que proposa formar un eix en política migratòria entre Alemanya, Àustria i Itàlia. L'aliança no agrada gens a Merkel, que insisteix que no hi pot haver fórmules unilaterals, sinó una política migratòria europea, i apunta que tancar les fronteres interiors implica sobrecarregar les capacitats dels països amb fronteres exteriors de la UE.

"La immigració il·legal és un dels grans desafiaments de la UE i no poden plantejar-se solucions unilaterals", va insistir Merkel en una compareixença al costat de líders dels lands, al final d'una jornada carregada de rumors sobre una ruptura entre la CDU i la CSU.

La cancellera va apuntar la possibilitat de buscar "acords bilaterals" amb socis de la UE, una solució de compromís oferta la nit anterior, en una reunió de crisi amb Seehofer, per possibilitar que es torni els refugiats rebutjats o sense perspectives de ser reconeguts al país per on van entrar.

Merkel també va demanar esperar a la cimera de la UE de finals de juny per poder negociar amb els seus socis comunitaris fórmules consensuades. Des de la perspectiva de la CSU, la implementació del programa de Seehofer entra en les competències del seu líder com a ministre de l'Interior.

Si Seehofer es decidís a fer ús d'aquestes competències per sobre del rebuig explícit de la cap del govern, Merkel es podria veure abocada a destituir-lo, cosa que precipitaria una crisi a la Gran Coalició. El pols entre Merkel i Seehofer es produeix quatre mesos després que s'aconseguís signar un pacte de coalició entre la CDU, la CSU i el Partit Socialdemòcrata (SPD), després d'un laboriós procés de negociació.

Enmig de les tensions internes del bloc conservador, l'SPD ha expressat fins ara el seu suport a la línia de la cancellera. Les tensions amb la CSU bavaresa no són noves, ja que durant tota la legislatura anterior Seehofer –llavors primer ministre de Baviera– va qüestionar la línia de Merkel i li va exigir, sense èxit, la implantació d'un límit a l'arribada d'asilats.

stats