Merkel intenta reeditar la coalició amb Schulz
El diàleg per formar govern comença amb la confiança tocada entre els partits
BerlínNou capítol del bloqueig institucional que viu Alemanya. La cancellera en funcions, Angela Merkel, es va reunir ahir a la nit al Palau de Belleveu amb el president del socialdemòcrata SPD, Martin Schulz, i amb el líder dels socialcristians bavaresos de la CSU, Horst Seehofer. Els tres polítics van respondre així a la invitació del president federal, Frank-Walter Steinmeier, que fa setmanes que intenta forçar els partits perquè formin un govern federal després del fracàs de l’anomenada coalició Jamaica, és a dir, de l’intent fallit de forjar un executiu inèdit entre els conservadors de la CDU-CSU, els liberals-conservadors de l’FDP i els ecoliberals dels Verds. La inestabilitat que pateix Alemanya obliga ara a negociar una reedició de la Gran Coalició que semblava descartada després de les eleccions del 24 de setembre.
El fracàs de la coalició Jamaica ha forçat Schulz a moure’s: del “no és no”, el president de l’SPD ha passat a acceptar parlar amb Merkel i la seva unió conservadora. Aquesta decisió s’emmarca en la tradició pactista d’Alemanya, però també es deu a la pressió que Schulz ha rebut de l’establishment alemany davant una situació que, fins ara, era desconeguda al país més poblat i poderós de la Unió Europea: la incertesa política, amb el Parlament més fragmentat de la història recent i amb l’entrada de la ultradretana Alternativa per a Alemanya(AfD).
L’actual inestabilitat que pateix Alemanya arran de les últimes eleccions és l’única raó que obre la porta a una nova Gran Coalició. L’SPD va obtenir el seu pitjor resultat electoral des de la fundació de la República Federal el 1949. Un nou pacte amb Merkel seria, per tant, un més que probable suïcidi polític per als socialdemòcrates. “La Gran Coalició no és cap automatisme”, va dir el president socialdemòcrata després d’acceptar obrir negociacions exploratòries amb els conservadors. Una frase que deixa entreveure que les condicions de l’SPD per governar amb la CDU-CSU podrien ser molt dures.
Converses enverinades
Les converses entre Merkel, Schulz i Seehofer comencen, a més, enverinades per la posició que el titular d’Agricultura alemany en funcions, el socialcristià Christian Schmidt, va prendre en la votació de la UE sobre la renovació de l’autorització de l’ús del glifosat per cinc anys més. Schmidt va donar suport a la renovació del polèmic herbicida, contravenint l’abstenció acordada pel govern federal de la Gran Coalició en funcions. La decisió del ministre conservador va aixecar algunes veus socialdemòcrates que donaven per mort definitivament un possible nou acord de govern amb Merkel. La confiança entre les parts està, per tant, sota mínims.
A més a més, és molt probable que una reedició de la gran coalició li costi el càrrec a algun dels tres líders involucrats en les negociacions. L’autoritat de Schulz, expresident de l’Europarlament, de Seehofer i fins i tot de Merkel està molt discutida a l’interior de tots tres partits.
Si la reedició de la Gran Coalició fracassés, les opcions quedarien reduïdes a dues: un govern inèdit en minoria encapçalat per Angela Merkel, que hauria de buscar acords puntuals al Bundestag per aprovar lleis i tirar endavant reformes, o noves eleccions. Aquest últim escenari condiciona fortament l’actual panorama polític alemany per una senzilla raó: uns nous comicis podrien enfortir encara més la ultradreta d’AfD, que ja és actualment la tercera formació en representació del Bundestag.
