Merkel veu Schengen en perill si no s’accepten quotes de refugiats

BerlínUna de les fites més preuades en la construcció de la Unió Europea va ser la instauració de la llibertat de moviments per als ciutadans entre els estats membres. Però cada cop són més freqüents les veus que adverteixen que, tant pel fenomen del terrorisme internacional com pel creixent nombre d’immigrants que arriben irregularment a Europa, la validesa de l’espai Schengen trontolla.

Sota pressió per solucionar la crisi migratòria, ahir va ser la mateixa Angela Merkel qui va fer servir l’espantall de la fi de Schengen per tornar a insistir en la necessitat d’instaurar un sistema de quotes per repartir els refugiats entre els estats membres, una proposta que van rebutjar al juny diversos països, entre ells l’estat espanyol.

Els drets dels ciutadans europeus perillen si els països de la UE no fixen quotes per repartir-se els refugiats i els immigrants, va advertir la cancellera alemanya: “Si no aconseguim una distribució equitativa dels refugiats, llavors la qüestió de Schengen tornarà a l’agenda per a alguns, i no volem això”.

En un pla que presentaran el dia 14 a Brussel·les, Alemanya i França proposaran un repartiment de refugiats per quotes en funció de la fortalesa econòmica i el volum de població de cada país.

“Europa és un tot que s’ha de moure i els seus estats han de compartir la responsabilitat dels refugiats que busquen asil. Si Europa falla en la qüestió dels refugiats es destruirà l’estreta relació que tenim amb els drets civils universals”, va prevenir Merkel en una extensa roda de premsa abans de rebre el president espanyol, Mariano Rajoy, als afores de Berlín. Merkel, que va anunciar que abans de final de mes cal definir un paquet de mesures per “trobar el millor allotjament possible per a refugiats i la millor forma de respondre a les peticions d’asil” que arriben aquests dies per milers, va demanar al seu país “més flexibilitat” per fer front al “desafiament central d’Europa”. “És una tasca nacional que durarà molt de temps”, va dir la cancellera, que va al·ludir directament a la Constitució del seu país per enfocar com s’han de tractar els 800.000 refugiats que al llarg del 2015 es preveu que hagin arribat a territori alemany. “Nosaltres atenem la dignitat humana de cadascuna de les persones”, va subratllar, i va plantar cara així als racistes i extremistes de dreta que en diversos punts d’Alemanya han atacat refugiats. “No els seguiu. Sovint hi ha massa prejudicis i odis als seus cors”, va assegurar Merkel, que també va presumir que la majoria d’alemanys volen contribuir a solucionar la crisi migratòria. “El món veu Alemanya com un país d’esperança i d’oportunitats i no sempre va ser realment així”, va concloure la líder del govern de Berlín.

Qui també va presumir ahir de país va ser Mariano Rajoy. El president del govern espanyol va deixar escrita una tribuna d’opinió al Handelsblatt abans de reunir-se amb Merkel en què postulava que sota el seu mandat Espanya havia passat de ser l’home malalt d’Europa a ser motor de creixement. “Espanya és l’alumne model en l’aplicació de les reformes que proposa Merkel, és l’Alemanya del Sud”, va reivindicar Rajoy, que va ser rebut per la cancellera al castell de Meseberg, a 70 quilòmetres de Berlín.

El principal tema sobre la taula eren, evidentment, els refugiats. Fins ara Rajoy s’ha mostrat contrari al repartiment per quotes i ahir va instar Merkel a accelerar el pla de cooperació amb els països d’origen dels immigrants.

També cal més diàleg amb els països de trànsit d’aquests immigrants. Hongria, que ja té acabada la seva tanca fronterera al sud del país, amenaça d’endurir la seva política d’asil, instaurant fins i tot penes de presó per als immigrants irregulars. Tot i així, centenars d’immigrants segueixen sortint en tren de Budapest cap a Viena. Ahir la policia austríaca va aturar almenys dos d’aquests combois a la frontera per retornar a Hongria tots aquells que haguessin fet la seva sol·licitud d’asil al país veí. A les carreteres, Àustria i Baviera han reforçat els controls de vehicles grans i fins ahir havien detingut cinc suposats traficants de persones i havien interceptat vehicles amb un total de 200 immigrants. Mentrestant, també ahir al centre de Viena es manifestaven unes 20.000 persones a favor dels drets dels refugiats.