Merkel amenaça Moscou amb sancions més dures

MunicA principis de febrer, el president alemany, Joachim Gauck, i dos ministres del govern de Berlín van anunciar en el marc de la Conferència de Seguretat de Munic que Alemanya volia atrevir-se -i ho havia de fer- a influir més en l’escenari geopolític. Poc després, Angela Merkel s’enfronta a un dels reptes més seriosos en política exterior, no només des que és cancellera, sinó també des que va caure el Mur de Berlín fa 25 anys.

Alemanya es veu empesa a decidir si ha d’endurir sancions contra un dels països amb qui més s’ha esforçat a millorar les relacions tant a nivell polític com econòmic i diplomàtic. Al capdavall, cap líder europeu pot comprendre millor Vladímir Putin que Merkel. El president rus parla alemany des que va ser responsable del KGB a l’extinta RDA, on va créixer precisament l’avui cancellera alemanya.

Merkel, que va aprendre rus a la banda oriental del Teló d’Acer, ha intensificat les converses amb Putin. Ella sola ha trucat més al líder rus en les últimes setmanes que el president nord-americà, Barack Obama, i el primer ministre britànic, David Cameron, junts. Però Berlín s’està esgotant d’intentar, per la via del diàleg, frenar Moscou dels seus plans a Crimea. Merkel només vol imposar sancions a Rússia en última instància, va insistir ahir. Però en la seva declaració de govern davant del Bundestag -la cambra baixa alemanya- la cancellera va trobar el to correcte per pressionar el Kremlin.

Tres dies abans del referèndum previst sobre l’adhesió de Crimea a Rússia, Merkel va exigir vehementment a Putin que desestimi els seus plans. “Si Rússia continua amb el rumb de les últimes setmanes, això no seria només una catàstrofe per a Ucraïna. També Rússia quedaria perjudicada econòmicament i políticament de manera massiva”, va apuntar la cancellera, que va arrencar els aplaudiments de la majoria de diputats alemanys.

Retrets a Putin

La líder del govern alemany no vol buscar la confrontació directa amb Putin, però sí que va retreure al president rus que ha trencat a Crimea principis fonamentals del dret internacional. Rússia ha posat “el dret del més fort contra la força del dret” i ha prioritzat “interessos geopolítics unilaterals per sobre de l’entesa i la cooperació”, va criticar Merkel. “En una fase de gran inseguretat a Ucraïna, Rússia no s’ha mostrat com un soci per a l’estabilitat amb un veí amb el qual està estretament lligat des d’un punt de vista històric, cultural i econòmic, sinó que n’ha utilitzat les febleses”, va acusar sense embuts la cancellera alemanya.

Merkel no es va estar de criticar l’actitud del govern de Putin en les últimes setmanes i va denunciar que Rússia intenta aconseguir amb “mètodes dels segles XIX i XX” imposar els seus interessos. En ple segle XXI, Alemanya descarta solucionar la crisi ucraïnesa per Crimea amb una intervenció militar. La solució, si no pot trobar-se amb la creació d’un grup de contacte que faciliti el diàleg directe entre Moscou i Kíev, exigirà elevar les sancions, cosa que “podrien fer minvar de diverses maneres les relacions econòmiques conjuntes”. D’entrada, es podrien aplicar bloquejos per entrar a un país de la Unió Europea o la congelació de comptes corrents.

Si Putin manté la seva posició sobre Crimea, Merkel va insistir que els ministres d’Exteriors de la UE es reuniran dilluns per aprovar una segona ronda de sancions. De la mateixa manera que Alemanya és un dels països més dependents de Rússia per abastir-se de gas i petroli, Berlín és clau perquè Moscou no quedi políticament i econòmicament aïllada d’Occident.

L’Eurocambra diu que el referèndum és il·legal

El Parlament Europeu va qualificar ahir d’il·legal el referèndum de Crimea i va exigir la retirada immediata de les tropes russes que són a la península. Segons el pronunciament d’Estrasburg, que va ser pactat pels grans grups polítics europeus, aquesta presència militar és una “invasió” i un “acte d’agressió” que vulnera el dret internacional. L’Eurocambra demana que s’ampliïn les sancions contra Moscou si no fa marxa enrere en aquesta crisi.