Merkel manté el ministeri de Finances i cedeix Economia i Exteriors als socis socialdemòcrates

BerlínEls partits de la propera gran coalició alemanya han anunciat aquest diumenge la composició del nou executiu, en què el bloc conservador de la cancellera Angela Merkel manté el ministeri de Finances i cedeix Exteriors i Economia als socialdemòcrates.

El veterà cristianodemòcrata Wolfgang Schäuble, estret col·laborador de Merkel i promotor de l'austeritat i de les reformes estructurals que estan tenint lloc a l'eurozona, conserva el ministeri de Finances, que porta des del 2009.

Merkel ha destacat, en fer pública la llista de ministres, que Schäuble "és i seguirà sent" titular de Finances per la seva important aportació a "l'estabilitat d'Europa".

El Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD), a canvi, obté altres carteres de primer ordre, com la d'Economia i Energia, dissenyada expressament per al president de la formació, Sigmar Gabriel, i la d'Exteriors, que recau en Frank-Walter Steinmeier, que ja va tenir aquest càrrec en el primer govern de Merkel (2005-2009).

En total, la Unió Cristianodemòcrata (CDU) obté cinc carteres (sense comptar la de canceller), la seva germana bavaresa, la Unió Socialcristiana (CSU) n'ocupa tres i l'SPD acapara sis ministeris.

Thomas de Maizière tornarà al ministeri d'Interior després del seu pas per Defensa, un lloc que ocuparà des d'ara Ursula von der Leyen, ministra de Família la legislatura passada.

Com a ministre de Sanitat exercirà el secretari general sortint de la CDU, Hermann Grohe, en Educació es mantindrà Johanna Wanka i accedirà a cap de cancelleria el fins ara titular de Medi Ambient, Peter Almaier.

Per part de la CSU seran al consell de ministres el seu secretari general, Alexander Dobrindt, a càrrec de Transport i Infraestructura Digital, Hans-Peter Friedrich, que passa d'Interior a Agricultura, i Gerd Müller, en Cooperació Econòmica i Desenvolupament.

A més, l'SPD ha nomenat la seva secretària general, Andrea Nahles, ministra de Treball i Afers Socials; la seva tresorera, Barbara Hendricks, ministra de Medi Ambient i Seguretat Nuclear; Heiko Maas, ministre de Justícia i Protecció del Consumidor, i Manuela Schwesig, ministra de Família, Gent Gran, Dones i Joves.

La sorpresa ha estat l'anunci que Jörg Asmussen, el membre alemany del comitè executiu del Banc Central Europeu, es convertirà en secretari d'estat de Treball.

Segons el parer dels experts, aquest repartiment simbolitza en gran mesura les apostes essencials del nou govern plasmades, negre sobre blanc, en l'acord de coalició que durant més d'un mes van negociar les tres formacions.

S'imposa el continuisme en la política europea de Berlín i, sobretot, en les seves receptes contra la crisi actual i les que puguin venir. A canvi, els socialdemòcrates implementaran, des dels ministeris que controlen, algunes de les mesures que van insistir a incloure en l'acord, com el salari mínim interprofessional.

"Aquest repartiment dels ministeris es correspon amb els desitjos de l'SPD", ha resumit Gabriel.

Està previst que dimarts tingui lloc la investidura de Merkel com a cancellera al Bundestag (la cambra baixa) i que de seguida els ministres jurin el càrrec davant el president del país, Joachim Gauck.

Aquest govern de gran coalició serà un dels que han tingut més suport legislatiu des de la II Guerra Mundial, amb un 80% dels escons, i en l'oposició només hi haurà dos partits minoritaris: l'Esquerra, de postcomunistes i dissidents socialdemòcrates, i els Verds.

El camí cap a la tercera gran coalició entre conservadors i socialdemòcrates de la història recent d'Alemanya i la segona que encapçala Merkel es va aclarir ahir, quan l'SPD va anunciar el resultat d'una consulta vinculant a les seves bases.

El 76% dels que van votar en aquesta iniciativa inèdita van optar pel sí en un referèndum en què van participar més del 77% dels 475.000 militants de l'SPD.

El bloc conservador va guanyar les eleccions del 22 de setembre amb un ampli avantatge i es va quedar a només cinc escons de la majoria absoluta, però el desastre dels seus socis tradicionals –els liberals, que van quedar fora del Bundestag– va obligar Merkel a buscar un nou soci.

Després sondejar l'SPD i Els Verds, la cancellera va obrir negociacions formals amb els socialdemòcrates, amb els quals va acordar un pacte de govern detallat en un document final de més de 180 pàgines.