Merkel i Macron proposen convidar Putin i generen recels

La UE rebutja la iniciativa franco-alemanya en un debat que s'ha allargat fins a la matinada

La cancellera alemanya, Angela Merkel, es reuneix virtualment amb el president francès, Emmanuel Macron, aquest 31 de maig de 2021.
2 min

Brussel·lesLes discrepàncies entre els Vint-i-set van anar més enllà de la defensa dels drets LGTBI i la confrontació amb Viktor Orbán durant la cimera de líders europeus. Dimecres a la tarda, a última hora, França i Alemanya van posar sobre la taula de la resta de governs de la UE una proposta per rellançar les relacions amb el Kremlin i fins i tot convidar el president rus, Vladímir Putin, a una cimera europea. Però la proposta no va caure bé a bona part dels representants de la Unió, sobretot a països com Polònia o els bàltics, que se senten amenaçats directament pel poderós veí rus. Finalment, l'oposició d'aquests països va fer fracassar la proposta en un debat que va acabar a quarts de quatre de la matinada.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Abans que Orbán, Putin havia de ser un dels protagonistes de la cimera. La cancellera alemanya, Angela Merkel, que molt possiblement celebra aquest mes la seva última cimera europea com a cap de govern, va proposar reobrir un diàleg constructiu amb Rússia després que les trobades amb Joe Biden i els sotracs amb l’alt representant de la diplomàcia, Josep Borrell, hagin elevat la tensió amb el Kremlin. Els lligams econòmics entre Alemanya i Rússia són importants, per exemple pel gasoducte Nord Stream.

“El diàleg és necessari per a l’estabilitat del continent europeu”, va dir ahir el president francès, Emmanuel Macron. Però els països que viuen més a prop de la frontera amb Rússia, com ara Polònia, no s’ho van agafar gens bé. Al seu torn, el primer ministre de Lituània, Gitanas Nauseda, deixava clar a l'arribar a la cimera que qualsevol contacte amb Rússia sense que el Kremlin faci cap pas en la bona direcció suposaria enviar un “mal senyal” a països com Ucraïna o Geòrgia. En una línia similar es va presentar el líder letó, Krisjanis Karins: “El Kremlin entén el llenguatge del poder, no les concessions lliures”. Karins va recalcar que li semblava massa aviat perquè la UE pogués arribar a un acord en aquest sentit.

Un aliat tradicional d’Alemanya, els Països Baixos, en canvi, deien ahir per boca del seu primer ministre, Mark Rutte, que ell personalment no es reuniria mai amb Putin, però que no veuria amb mals ulls que els líders de les institucions europees ho fessin -quan Borrell va viatjar a Moscou va ser criticat principalment pels països bàltics i de l’Est-. Governs com l'espanyol o l'italià tampoc s'hi van oposar, però la pressió de Varsòvia i els bàltics va tombar la proposta.

"Ha sigut una discussió exhaustiva i gens fàcil -va dir Merkel-. Avui no ha sigut possible acordar que ens reunim de manera immediata a nivell de líders, però es manté el format de diàleg. Personalment m'hauria agradat anar un pas més enllà, però continuarem treballant-hi", va dir la cancellera.

stats