Putin anuncia un alto el foc i la retirada de l'armament pesat a l'Est d'Ucraïna
Moscou i Kíev arriben a un acord de mínims a Minsk, amb la mediació de França i Alemanya. La reunió s'ha allargat 14 hores
BarcelonaDesprés d'una negociació maratoniana que s'ha allargat tota la nit, els líders d'Alemanya, França, Ucraïna i Rússia han signat un acord per aturar l'escalada militar a l'Est d'Ucraïna. Segons ha explicat als periodistes el president rus, Vladímir Putin, s'ha pactat un alto el foc que entrarà en vigor diumenge, i s'ha acordat la retirada de l'armament pesat i un pla per dotar d'autonomia les repúbliques rebels, en el marc d'una reforma constitucional.
Les converses s'han allargat més de 14 hores: la cancellera alemanya Angela Merkel i el president francès, François Hollande arribaran tard a la cita amb els seus homòlegs europeus a la cimera d'avui a Brussel·les.
L'objectiu és aprovar un acord que comprometi Kíev i els separatistes de l'Est a reactivar els acord de pau del setembre amb mesures pràctiques que posin les bases per a una pau duradora més enllà d'un alto el foc temporal, en un conflicte que ha causat ja més de sis mil morts.
Un acord que interessa tothom
Quan fa gairebé un any de l’inici del conflicte bèl·lic a l’est d’Ucraïna, l’escalada constant en els combats suposa una amenaça cada cop més seriosa per a la seguretat europea i mundial. L’acord assolit a Minsk el 5 de setembre entre Ucraïna, Rússia i els rebels de l’est del país ha quedat en paper mullat. Cinc mesos després, però, tots tres tenen noves raons per seure altre cop a la taula de negociacions. Com també en tenen Alemanya i França, que han posat tota la carn a la graella en aquesta negociació.
Ucraïna: el cost econòmic però sobretot humà de la guerra és massa elevat
Ucraïna necessita aturar el vessament de sang. El govern calcula que, en termes econòmics, la guerra té un cost de 9 milions d’euros diaris. S’han destruït carreteres, línies ferroviàries i aeroports. Les indústries de l’est han deixat de produir i tot això en un país que està a prop del col·lapse econòmic i que viu dels crèdits del Fons Monetari Internacional (FMI). La societat també està esgotada. La mobilització militar decretada pel govern està funcionant pitjor del que s’havia previst i cada cop sembla més evident que no tothom està disposat a combatre. Però el president ucraïnès, Petró Poroixenko, no pot firmar una pau a qualsevol preu perquè significaria que les 100 víctimes de Maidan i les 5.300 de la guerra haurien mort en va. El govern es podria trobar una revolta a dins de casa.
Rússia: El govern de Putin s’hi juga el prestigi però també l’economia
Rússia, per la seva banda, necessita evitar un enduriment de les sancions econòmiques, ja que la caiguda del preu del petroli ha deixat la seva economia a tocar de la recessió. I des del punt de vista social ja han començat a sentir-se les primeres veus crítiques a Moscou que denuncien l’enviament de soldats russos a combatre a Ucraïna.
Però el president rus, Vladímir Putin, necessita que l’acord final s’assembli molt a una victòria, perquè internament bona part del seu prestigi polític es basa en la seva habilitat per presentar-se davant la societat com un gran estrateg capaç de fer respectar la veu de Moscou davant de la comunitat internacional.
Els rebels de l’est: Els separatistes reclamen una descentralització política
Els separatistes de l’est d’Ucraïna també estan patint el desgast de la guerra i de l’embargament econòmic imposat per Kíev. El sistema bancari està bloquejat i tant els pensionistes com els funcionaris en aquella zona del país han deixat de cobrar. Un conflicte congelat o un sistema de descentralització que els atorgués grans poders els permetria continuar manant en el seu territori. I saben que algú acabarà pagant per reconstruir tot el territori, que està quedant devastat pels intensos combats.
Europa: Frenar l'escalada militar
Europa, com és natural, no vol tenir una guerra a les portes de casa. Sobretot si hi ha el perill que l’escalada militar continuï, ara que els Estats Units amenacen de subministrar armes letals al govern de Kíev. En el terreny econòmic els països europeus també estan patint les conseqüències de les sancions a Rússia, com el veto a la venda de fruita. Es calcula que fins ara els han comportat unes pèrdues aproximades per valor de 21.000 milions d’euros.
Alhora, alguns països com França i Alemanya tenen importants interessos econòmics a Rússia i són els primers interessats a restablir les bones relacions amb Moscou. Però també a Catalunya els sectors de l’agricultura i del turisme s’estan veient molt afectats pel tancament del mercat rus.
