Merkel governa amb mà de ferro també el seu partit
La manera amb què Angela Merkel ha destituït aquesta setmana el seu ministre de Medi Ambient ha fet palesa l'ambició de poder de la cancellera. No és el primer pes pesant que Merkel es treu de sobre.
BERLÍNDos minuts va trigar Angela Merkel a anunciar que es desfeia del seu exalumne exemplar, el ministre alemany de Medi Ambient Norbert Röttgen. Tres dies després que ell fracassés en obtenir els pitjors resultats de la història de la Unió Democratacristiana (CDU) a les eleccions de Rin del Nord - Westfàlia, la cancellera va comunicar que prescindia del que havia elogiat com el seu delfí "més intel·ligent".
Merkel pot perdonar un error, però no deslleialtat, i no li va fer gens de gràcia que Röttgen, en aquest land, la fiqués en campanya electoral vinculant la cita a les urnes a un simbòlic referèndum sobre el rumb de la política europea marcat per la líder alemanya. Potser Röttgen hauria sobreviscut en un altre ministeri. Però el canvi energètic és, juntament amb la lluita contra l'eurocrisi, el projecte més important de Merkel. Després del gir que va haver de fer la cancellera per anunciar la sortida de l'energia nuclear arran de Fukushima, aquest ministeri és també el més sensible. I de retruc el més perillós per a la cap de govern.
La posició de feblesa amb què s'havia quedat Röttgen arran del seu fracàs a Rin del Nord - Westfàlia afegit a l'admissió que els temes energètics són un dels punts dèbils de Merkel configuraven un escenari de massa vulnerabilitat que no es podia concedir la cancellera per fer front a l'oposició.
La destitució de Röttgen sona freda, insensible, despietada. Però així funciona la maquinària de poder de Merkel. Per assegurar el seu mandat, la líder reemplaça una peça ja desgastada pel seu home de confiança al Bundestag, Peter Altmaier.
Merkel ha mostrat el seu costat més abrupte quan pocs la creien capaç de fer fora un membre del seu gabinet. El missatge per a la resta de ministres és clar: la cosa va de debò i no es poden cometre gaires més errors. Si vol guanyar les pròximes eleccions generals, Merkel necessita governar amb mà més ferma a partir d'ara. Té experiència, consciència de poder, la pell dura i ara provada determinació per quadrar com sigui les seves files. El cessament de Röttgen no deixa de ser un senyal d'avís perquè tots els que formen la coalició (cristianodemòcrates i liberals) del govern alemany s'abstinguin de tirar pel seu compte o de fer maniobres de pertorbació. Merkel també ha fet fora Röttgen per fer entrar en raó els que critiquen el seu rumb europeu o el controvertit subsidi amb què pretén guanyar els vots de les famílies que opten per cuidar els seus fills a casa fins als tres anys.
Múltiples dimissions
Merkel afronta aquests dies a la premsa alemanya certa fama de devoradora d'homes. I és que Röttgen és un més de la llista de líders prometedors de la CDU/CSU que fracassen sota l'ombra de la cancellera. Ja va haver de claudicar recentment l'expresident d'Alemanya Christian Wulff, a qui la mateixa Merkel va promoure per al càrrec perquè la deixés més tranquil·la al govern. El ministre de Defensa i delfí, Karl-Theodor zu Guttenberg, també va haver de dimitir per haver plagiat la seva tesi doctoral. L'ex primer ministre de Hesse -Roland Koch- o l'expert en finances i exlíder de la fracció parlamentària de la CDU/ CSU -Friedrich Merz-, que optaven a presidir el partit, també van frenar la seva carrera política.
La banqueta de reserves de Merkel a la CDU pot ser ocupada ara per ben poca gent. "Ser canceller significa escalar l'Everest tot sol i sense màscara d'oxigen. Fins als 7.000 metres hi arriben molts talents. Però als últims metres es queden penjats molts aspirants congelats", va descriure un cop l'exvicecanceller verd Joschka Fischer. Merkel es manté al cim, sola i amb aire gèlid al seu voltant.