Erdogan amenaça Merkel de relaxar el control dels refugiats
Els dos líders es reuneixen per primer cop després del cop d'estat fallit sense arribar a cap acord concret
IstanbulHan parlat de tot però sense arribar a res, en públic. Aquest ha estat el resultat de la cita entre la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president turc, Recep Tayyip Erdogan. A la roda de premsa posterior a una trobada de dues hores i mitja que s’esperava tensa, la picabaralla més gran ha versat sobre la llibertat de premsa i sobre si té sentit definir el terrorisme com a “islamista”. Merkel ha promès més cooperació en la lluita antiterrorista i l’arribada propera dels fons promesos per atendre els refugiats.
La trobada ha transcorregut en un to cordial però sense grans escarafalls. Angela Merkel, freda com de costum, ha saludat un controvertit cap d’estat que tampoc s'ha mostrat complagut. El sumptuós palau presidencial de Bestepe, a Ankara, ha acollit el xoc de trens entre els dos líders. Hi havia molts temes a tractar i la majoria espinosos. De portes enfora han escollit la discreció, però la manca d’anuncis de mesures concretes fa creure que les desavinences continuen.
“Hem tingut l'oportunitat de tractar qüestions militars, polítiques i comercials”, ha enumerat Erdogan a la premsa, i ha destacat l’interès a “seguir incrementant” els prop de 32.000 milions d’euros de volum bilateral de negoci. Alemanya és un dels principals clients dels turcs i el primer país en afluència turística a Turquia. En la seva primera visita després del cop d’estat fallit del 15 de juliol, Merkel ha fet costat a la societat turca.
“Amb aquell [intent de] cop, vam veure com el poble turc va fer costat a la democràcia i a les regles democràtiques a Turquia”, ha emfatitzat la cap teutona, que ha aprofitat per llançar un dard als turcs: “És exactament per això que, en aquesta fase decisiva, és important que les llibertats d’opinió es respectin i, en relació amb això, hem parlat sobre llibertat de premsa”. “L'oposició també és part de la democràcia”, ha insistit Merkel referint-se a les pressions massives posteriors al cop contra els opositors.
Terrorisme islamista
Erdogan no ha rebufat, però de ben segur que, en privat, el president ha repassat la llista de greuges que des de fa mesos porten ell i els membres del govern turc. Alemanya, on viuen 3 milions de persones d’origen turc, és també una de les bases a Europa de la confraria del teòleg Fethullah Gülen, acusat per Ankara de ser al darrere de l’assonada. És, a més, refugi i centre de captació de militants del grup armat kurd PKK i del marxista-leninista DHKP/C, considerats “terroristes” per Turquia i la UE.
Des de l'estiu, prop de 40 militars turcs d’alt rang que han treballat per a l’OTAN a Alemanya han demanat asil en aquell país. Turquia, que acusa Berlín “d’allotjar terroristes”, en demana l’extradició. En un cas similar, el Suprem grec va rebutjar fa una setmana retornar 8 suposats colpistes. “Si Grècia i Alemanya continuen amb la seva actitud negativa amb Turquia, aleshores Turquia no té cap altra opció que relaxar la mà amb els migrants”, ha alertat Ilnur Cevik, assessor presidencial, referint-se a suavitzar el control de les fronteres i deixar via lliure cap a les illes gregues. Erdogan no ha afegit res més.
Merkel ha defensat la independència dels jutges alemanys. “Necessitem proves per avançar. Els nostres tribunals decidiran a partir de proves. Hem de respectar la independència i les decisions dels jutjats”, ha dit. En relació amb això, la líder alemanya ha apostat per “la separació de poders” en ser preguntada per la conversió de sistema parlamentari a presidencial que Erdogan vol aprovar via referèndum. “La oposició no diu la veritat”, ha apuntat el president, i ha assegurat que, en el seu projecte, “la justícia farà les seves funcions”.
La confrontació final entre ambdós mandataris ha estat terminològica. Merkel i Erdogan han subratllat l'acord per afrontar “tots els tipus de terrorisme”. Amb tot, el turc ha retret a la cancellera que hagi fet servir el terme 'terrorisme islamista'. “El terrorisme no es pot vincular a l’islam. Personalment, com a president musulmà, no ho puc acceptar”, ha afirmat el president turc. La cancellera ha mirat de calmar les aigües: “La llibertat de religió és molt important com a part de la democràcia. Hi ha una diferència entre islam i islamisme”.
