Alemanya

Merkel, 'convidada' de pedra davant el Bundestag més atapeït

La cancellera passa a ocupar el càrrec en funcions fins a la conformació del tripartit liderat per Olaf Scholz

Angela Merkel durant una sessió constitutiva del nou parlament alemany
26/10/2021
3 min

BarcelonaEl tradicional gong ha donat el tret de sortida aquest dimarts a la vintena legislatura del Parlament alemany, elegit el 26 de setembre. L'històric edifici del Reichstag de Berlín ha acollit la sessió de cinc hores, que deixa una fotografia per a la posteritat: la incombustible cancellera Angela Merkel asseguda a la tribuna. Li queden encara unes setmanes en funcions, però amb la constitució del Bundestag finalitza oficialment el seu mandat i el dels seus ministres. Per això el lloc de la cancellera en primer terme a les bancades de l'hemicicle ha quedat buit, a l'espera que l'ocupi el seu successor, el socialdemòcrata Olaf Scholz, quan s'acabin les negociacions del primer govern tripartit d'Alemanya. I per si faltaven fets històrics, aquest serà el Parlament amb més diputats, el més divers i el més jove de la història del país.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El sistema electoral alemany de doble vot (al candidat de la circumscripció i al partit) fa que cada quatre anys pugui variar el nombre d'escons: aquest any s'arriba als 736, 27 més que en l'última legislatura, un rècord que ha revifat el debat sobre la necessitat de racionalitzar la cambra, la segona més poblada del món, després de l'Assemblea Popular de la Xina.

A l'hemicicle hi haurà 279 cares noves, amb només un 35% de dones. Per evitar que amb el futur govern de socialdemòcrates, verds i liberals, totes les grans institucions del país (la cancelleria, la presidència de la república, la de les dues cambres i la del tribunal constitucional) quedessin en mans masculines, els socialdemòcrates han posat Bärbel Bas, una desconeguda amb llarga trajectòria parlamentària, a la presidència del Bundestag.

Bärbel Bas, tercera dona a la presidència

Bas serà la tercera dona a presidir el Parlament alemany i en la seva elecció, en què ha passat per davant del que fins fa uns dies es considerava el candidat natural, Rolf Mützenich, ha tingut pes el grup de treball de dones de l'SPD. "La meva elecció reflecteix que els temps han canviat", ha dit en el seu discurs d'investidura. "Fa bé al nostre país i als ciutadans veure com una dona assumeix responsabilitats al cor de la nostra democràcia. Soc la tercera dona des del 1949, això no és gaire bon senyal". Bas era diputada en temes de salut, però fins i tot en temps de pandèmia sempre ha defugit l'exposició mediàtica.

El seu antecessor, el conservador Wolfgang Schäuble, que es va fer famós a l'opinió pública europea per la seva inflexible postura en la crisi de Grècia quan era ministre de Finances, ha volgut donar la benvinguda als nous diputats: "Us espera una feina extraordinàriament completa, que alhora ho consumeix tot". Amb gairebé mig segle d'experiència parlamentària, ha instat els nous titulars a estar a l’altura: "El Parlament és l'espai on es pot expressar obertament la diversitat d'opinions, i això és encara més important ara que la nostra societat cada cop sembla estar menys disposada a tolerar opinions enfrontades".

Al nou Bundestag hi ha 47 diputats de menys de 30 anys. Un 11% són fills de famílies migrades, també un percentatge rècord, però lluny encara del seu pes demogràfic (un 27% de la població).

Soroll de la ultradreta

Els diputats de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) no han deixat escapar l'ocasió de fer soroll, encara que molts ho hagin hagut de fer des de la zona de l'hemicicle reservada als que s'han negat a acreditar si estan vacunats de covid-19. Com estava previst, tots els partits han mantingut la política de cordó sanitari per evitar que l'ultra Michael Kaufmann, que havia fet de vicepresident del Parlament de Turíngia, assumís ara aquesta responsabilitat al Bundestag.

També ha sigut motiu de discòrdia qui s'asseurà al costat de la bancada ultra: els liberals de l'FDP, que estan en negociacions per formar govern, volen que siguin els conservadors de la CDU els que ocupin el lloc, però aquests es resisteixen a abandonar els escons del centre.

stats