Sense Merkel, els conservadors han perdut el rumb

L'encara president de la regió del Rin del Nord-Westfàlia i candidat de la CDU/CSU a les eleccions de diumenge passat, Armin Laschet, no sap perdre. Es resisteix a admetre que el guanyador és el socialdemòcrata Olaf Scholz (SPD), que ara per ara és qui està més ben posicionat per encapçalar la coalició que acabi governant l'Alemanya post-Merkel. Laschet fa el sord davant dels sondejos de l'institut demoscòpic Civey, que apunten que un 51% dels alemanys volen que deixi de liderar la CDU. Entre els militants conservadors, la xifra arriba al 70%. Sembla clar, doncs, que el factor Laschet ha sigut decisiu en la rotunda davallada dels conservadors a les urnes federals: un 24,1% dels vots, la pitjor xifra de la seva història, i 8,9 punts menys que el 2017.

Les imatges tenen sovint més força que les paraules. Aquest també podria ser un titular per a Laschet, que va cometre l'error de deixar-se fotografiar rient quan visitava zones devastades per les riuades a la regió que presideix a l'oest. El caracteritza el bon humor i el fet de ser emocional, però en aquell moment realment no tocava somriure. I tan tocada va quedar la seva candidatura a succeir la cancellera Angela Merkel que ja no va aconseguir arreglar-ho. Des de llavors, va adoptar una estratègia de campanya de confrontació amb la líder ecologista, Annalena Baerbock, que els mitjans havien enlairat i que durant els primers mesos de la seva candidatura apuntava a tenir opcions. Aquest enfrontament tan directe entre conservadors i verds va acabar beneficiant el tranquil, experimentat i pragmàtic Olaf Scholz.

Si al final els resultats de la CDU/CSU han sigut millors del que auguraven els sondejos és gràcies a l'esprint final de campanya, en què Merkel i el president de la CDU i de la regió de Baviera, Markus Söder, el van agafar de la mà i van promoure'l directament. Els conservadors de carnet van votar Laschet i CDU amb els dits creuats i serrant les dents. Però només amb els conservadors de sempre no n'hi ha hagut prou.

Durant setze anys, Merkel ha sigut l'imant de votants conservadors i d'altres partits perquè, tot i tenir el carnet de la CDU, incorporava tocs ecologistes i, sobretot, socialdemòcrates, i també perquè un gruix important dels alemanys no lligats a cap partit voten la persona. I en aquesta campanya, el socialdemòcrata autèntic i el que millor campanya personal ha fet ha sigut Scholz, que s'ha presentat com la còpia més fidel de la cancellera.

Desunió a la CDU/CSU

Més enllà de la desafortunada foto durant les riuades, l'anunci de la candidatura de Laschet va arribar sense el coixí dels partits CDU/CSU. Enemistats i diversitats de punts de vista, per exemple amb Friedrich Merz o amb el mateix Söder, no es van amagar. I, si el partit està obertament dividit, no guanya. Aquest dimarts, quan els conservadors havien de triar qui encapçalava la fracció parlamentària, han tornat a donar una mostra de desunió. El mateix problema tenen els socialdemòcrates, però l'efecte Scholz ho ha sabut tapar. Setze anys de Merkel han deixat una CDU/CSU més moderada del que molts del seu partit voldrien.

“El desastre de la CDU/CSU no només és responsabilitat de Laschet, sinó també de Merkel, que els últims anys no s'ha dedicat al partit, sinó a ella. No hi havia amor entre Merkel i la CDU/CSU“, analitza el politòleg Uwe Jun en conversa amb corresponsals a Berlín, i afegeix que la cancellera hauria hagut de preparar el candidat des de fa mesos. Des de la crisi migratòria del 2015, les dues ales del partit han quedat més que paleses i no s'han tornat a trobar mai. Molts votants de la CDU s'han acostumat a la moderació conservadora de Merkel. Si Laschet deixa de liderar el partit caldrà tenir-ho en compte o buscar un candidat de l'ala dreta que tingui prou carisma per tornar-los a convèncer. “La CDU/CSU ha de desenvolupar una identitat conjunta; si no, no guanyaran", afegeix Jun.

Davallada de vots a l'est

Els conservadors alemanys tenen a més un gran problema a l'est, on han perdut molts vots; igual que els Verds i l’FDP, partits fundats a l'oest que no arrelen a les regions orientals. Aquest és un dels factors que expliquen per què els vots van cap a la ultradreta, l'AfD. Va ser a l'est on Merkel va perdre la seva successora preferida, Annegret Kramp-Karenbauer, la ministra de Defensa en l'últim mandat i qui a principis del 2020 va deixar el lloc de líder del partit i va desestimar optar a la candidatura de cancellera.

La CDU no convenç entre les noves generacions: igual que amb l'SPD, els nous votants i els més joves trien liberals o ecologistes, però no els partits tradicionals. Alemanya és un país envellit amb, per ara, la major part de la població entre 60 i 69 anys, seguida dels d'entre 30 i 39. Amb el nou repartiment d'escons al Bundestag, amb més representació socialdemòcrata, ecologista i liberal, hi entraran més diputats d'origen no alemany, dones, joves, persones de l'est del país i amb orientació sexual diversa.