Merkel fa concessions per pactar el govern

Berlín“Un nou començament per a Europa. Una nova dinàmica per a Alemanya. Una nova cohesió per al nostre país”. Aquest és el títol del pacte de govern tancat ahir per la unió conservadora CDU-CSU i pels socialdemòcrates de l’SPD després de setmanes de converses coronades per una maratoniana jornada negociadora de 24 hores.

L’extensió del document evidencia la duresa de les negociacions:amb 179 pàgines, els tres partits implicats plasmen un programa de govern per a un període polític excepcional al país més poderós i ric de la Unió Europea. La fragmentació parlamentària i, sobretot, l’entrada de la ultradretana AfD al Bundestag condicionen el joc polític d’Alemanya. Els principals partits han necessitat, no en va, més de quatres mesos per acordar un executiu nou. El país mai havia esperat tant de temps un nou govern.

“Volem que el benestar arribi a tothom. El resultat electoral ha demostrat que molta gent està descontenta i se sent insegura”. Aquesta frase, extreta del preàmbul del pacte, demostra que les grans formacions alemanyes són conscients del potencial electorat de la jove AfD, que va convertir-se en la tercera força el 24 de setembre passat. La CDU, la CSU bavaresa i l’SPD han intentat presentar-se com els guanyadors i transmetre que la tercera Gran Coalició en quatre legislatures consecutives suposa un autèntic impuls renovador per a Alemanya i per a Europa.

Angela Merkel, Martin Schulz i Horst Seehofer, els discutits líders dels seus respectius partits, seran membres del nou govern. “Ha valgut la pena”, va dir la cancellera en funcions a la roda de premsa conjunta. Merkel va reconèixer grans concessions sobre el contingut del pacte i també en la distribució dels ministeris. Encara que els noms dels titulars de les carteres no estan confirmats, la CDU rebrà la cancelleria, que continuarà en mans de Merkel, a més de cinc ministeris (Economia, Defensa, Educació, Sanitat i Agricultura).

Repartiment de carteres

L’SPD rebrà sis ministeris: Exteriors, Finances, Treball, Família, Justícia i Medi Ambient. El missatge de Schulz, que vol ser ministre d’Exteriors i deixarà la presidència del seu partit, va ser clar: el pacte té una clara empremta socialdemòcrata que permetrà “millores en les condicions de vida” dels ciutadans. El líder dels socialcristians bavaresos va ser menys triomfalista. “Està bé”, va dir amb to lacònic Horst Seehofer, tot i que el seu petit partit rebrà tres ministeris: Desenvolupament, Transport i Interior. Aquest últim, per cert, canvia de nom: a partir d’ara es dirà ministeri d’Interior, Obres i Pàtria, una denominació en la qual és complicat no veure la pressió ultradretana.

El document de govern aborda, amb un accent europeista, temes molt diversos: des de la regulació del mercat laboral i del sistema sanitari, passant per la política migratòria i la seguretat interior, fins a la digitalització, l’educació i les pensions. L’SPD aconsegueix victòries parcials: el govern federal limitarà el dret de les empreses a concatenar contractes temporals, però no introduirà una assegurança mèdica universal amb la qual els socialdemòcrates volien acabar amb un sistema sanitari de dues velocitats (caixes públiques i privades).

La CDU-CSU accepta incrementar la despesa en política social: augment del pressupost per al suport a les famílies, incentivació de la construcció d’habitatge social, inversió de 2.000 milions d’euros en educació, més diners per a infraestructures, estabilització del sistema públic de pensions i introducció d’una renda bàsica per a tots els que hagin cotitzat o cuidat de fills o familiars amb necessitats especials almenys durant 35 anys.

La nova Gran Coalició preveu una despesa total de 46.000 milions d’euros durant els pròxims quatre anys sense deixar d’acomplir el seu dogma d’estabilitat pressupostària:l’estat alemany no assumirà en cap moment deute públic nou.

Pel que fa a la política migratòria, els socialdemòcrates difícilment es poden presentar com a guanyadors. El seu pacte de govern amb els conservadors diu expressament que volen “evitar una repetició de la situació del 2015”. És a dir, Berlín no vol més imatges com les deixades per l’anomenat estiu dels refugiats, quan milers de persones procedents fonamentalment del Pròxim Orient van creuar les fronteres alemanyes per buscar asil. Unes imatges instrumentalitzades per la ultradreta d’AfD amb un discurs hipernacionalista, xenòfob i islamòfob.

La CDU-CSU i l’SPD estableixen que la immigració no haurà de superar les 220.000 persones a l’any i mantenen restringit el dret de reunificació familiar dels que tenen estatus de refugiat. Els socialscristians bavaresos aconsegueixen de facto un límit als peticionaris d’asil.

L’esperat pacte de govern presentat ahir a Berlín no significa, però, que Alemanya ja tingui nou govern. La direcció socialdemòcrata encara ha de validar el document en un referèndum entre les seves bases. Els més de 400.000 afiliats podran votar fins al 2 de març i el resultat es donarà a conèixer el dia 4. És l’últim escull que Merkel i Schulz hauran de superar per assegurar la seva supervivència política.

Les grans claus per entendre l’acord tripartit a Berlín

Immigració

S’estableix un límit de 1.000 reagrupacions familiars d’immigrants cada mes, però s’obre la porta a ampliar els casos especials.

Mercat laboral

Els socis de coalició hauran d’establir quin és el límit per encadenar contractes temporals.

Medi ambient

En els pròxims mesos començarà l’elaboració d’una llei que ha de permetre l’augment de l’ús d’energies renovables.

Seguretat

Creació de 7.500 noves places de policia i 2.000 més en l’administració de justícia per defensar-se de la violència jihadista i ultradretana.

Família

L’acord garanteix més inversions en educació infantil i augmentar en 25 euros al mes la dotació per fill.

Educació

Acord per destinar 1.000 milions als crèdits d’estudiants i augmentar l’educació digital.