Merkel, candidata a cancellera per a un quart mandat
HamburgMai havia ajornat tant una decisió com aquesta. Mai s’havia plantejat tan seriosament l’opció de plegar. Finalment, però, Angela Merkel ha acabat dient sí Sí a assumir més responsabilitat, sí a tornar a ser cancellera. “Vull servir Alemanya”. Amb aquestes paraules va justificar ahir la decisió presa.
Dues setmanes abans que se celebri el congrés federal de la Unió Democratacristiana (CDU), la líder germànica ha deixat clar que vol continuar com a presidenta del seu partit i ser novament candidata a cancellera en les legislatives del setembre que ve, unes eleccions que s’endevinen ben polaritzades.
Unes eleccions difícils
“Seran més complicades que cap altres eleccions des de la reunificació alemanya”, va preveure ahir en el seu discurs. “Serem fustigats des de la dreta i des de l’esquerra”, va pronosticar Merkel, a qui li ha passat factura la seva gestió de la crisi dels refugiats. “El meu objectiu en política és treballar per la cohesió del nostre país”, va apuntar, mentre advertia que els assumptes s’han de discutir “com a demòcrates i en el to dels demòcrates”. Un clar missatge cap a l’extrema dreta.
Per a la cancellera, no s’entendria que, en aquests moments d’incertesa, no posés la seva experiència al servei del país. “La meva decisió, després d’onze anys al càrrec, és de tot menys trivial. M’ho he pensat una eternitat”, va dir Merkel. Si és reelegida al setembre, iniciarà el seu quart mandat consecutiu i, si el completa, igualarà el període de govern del mític canceller -i mentor polític seu- Helmut Kohl.
De moment, ja és la cap de govern a Europa amb més anys d’experiència al càrrec. Si bé és cert que el zenit del seu poder sembla que ha passat, continua sent la líder més ferma en comparació amb els seus socis occidentals. “Si fos alemany, jo la votaria”, va dir d’ella dijous passat l’encara president nord-americà, Barack Obama.
Sembla que el sentit del deure de Merkel és més gran que el seu desgast. La popularitat de la cancellera s’ha ressentit molt durant la crisi de refugiats. A meitat d’aquesta legislatura tenia el suport d’un 86% de la població i ara, tot i les crítiques, un 71% dels alemanys continuen valorant positivament la seva feina.
Les rèpliques a Europa del sisme Trump, per Marc VidalEl punt de mira a partir d’ara recaurà sobre els populistes d’extrema dreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD), que la poden fer deslluir encara més. Alhora, el Partit Socialdemòcrata alemany (SPD), el seu soci actual en la Gran Coalició de Berlín, també li pot plantar cara de forma seriosa després que el seu líder, Sigmar Gabriel, hagi preparat el terreny al seu company de partit, i actual ministre federal d’Exteriors, Frank-Walter Steinmeier, com a pròxim president del país. “El mite de la invencibilitat de Merkel s’ha acabat”, va apuntar fa uns dies el vicepresident de l’SPD, Ralf Stegner.
Però Angela Merkel és conscient que continua sent, a Alemanya i a Europa, la més forta entre febles. Sap que dins la CDU no hi cap alternativa de poder. Sap que si no hagués decidit presentar-se per a un quart mandat el seu partit hauria caigut en un caos de successió. Actualment no hi ha ningú que la pugui substituir. L’únic que podria haver assumit el seu relleu era l’actual ministre de Finances, Wolfgang Schäuble, però als 74 anys és massa gran i només podia ser considerat com un canceller de transició. I a l’actual ministra de Defensa, Ursula von der Leyen, li sobra ambició però li falta suport. Merkel s’ha fet imprescindible en un partit que s’ha anat encongint.
Líder mundial
La conjuntura internacional és un altre factor que ha motivat Merkel a continuar. El seu adéu podria ser considerat com una fugida en plena tempesta, pel Brexit i per l’elecció de Donald Trump com a pròxim president dels Estats Units.
El que queda clar és que sobre les espatlles de Merkel recaurà ara més pes internacional. Ara bé, ella es cura en salut i avisa que resulta absurd veure-la com “la defensora del món lliure”, com l’ha titllada The New York Times. “Això m’afalaga, però ho trobo una mica grotesc. Ningú pot millorar tot sol les coses a Alemanya, a Europa i al món. Ni una cancellera”, es va afanyar a apuntar. No pot negar, però, que li queda corda per a estona.