Les eleccions de Saxònia-Anhalt, un test per a la ultradreta
AfD aposta per un duo radical, mentre la CDU de Merkel es debat entre el centre i la dreta conservadora
Berlín"L'AfD no fa declaracions radicals per provocar, sinó per aconseguir normalitzar la ideologia de dretes", alerta l'autor de diversos llibres dedicats a Alternativa per a Alemanya (AfD), Michael Kraske, en relació amb la cobertura informativa i la presència d'aquest partit als mitjans de comunicació.
La formació, fundada el 2013 i amb representació parlamentària als setze lands, i al Parlament federal (Bundestag), rep la majoria del seus vots a l'est, on aquest diumenge hi ha una nova cita amb les urnes a les regionals de Saxònia-Anhalt, un territori de poc més de dos milions d'habitants en crisi per l'apagada del carbó i amb molt pes de l'agricultura. Les eleccions són un test que pot marcar la política futura de la CDU de l’encara cancellera Angela Merkel, just quan està a punt de deixar la vida política.
En els últims dies, i d'acord amb les enquestes, l'AfD es disputa la primera posició justament amb la CDU, que governa a Saxònia-Anhal en coalició amb els socialdemòcrates de l'SPD i els ecologistes. És improbable que els ultres s'enduguin la majoria de vots. De fet, s'espera que repeteixin com a segona força. I això incrementarà la pressió als cristianodemòcrates de la CDU perquè resolguin el debat intern sobre la política de pactes entre els moderats de Merkel i els més conservadors, com el candidat fallit a liderar el partit, Friedrich Merz, o el polític que estava fins fa pocs anys al capdavant de l'oficina que vetlla per la Constitució, Hans-Georg Maaßen, i que ara és la cara conservadora a la regió de Turíngia.
Ni pactes ni cooperació
"Ni negociarem, ni cooperarem, ni pactarem amb l'AfD", ha repetit fins a l’infinit el candidat cristianodemòcrata als comicis federals de la tardor, Armin Laschet. Litigi rere litigi, l'administració que vetlla pels drets constitucionals manté els ultres a ratlla. "Però deixar-los de banda els converteix en víctimes, i això obre un terreny per captar més vots de ciutadans descontents amb el sistema", apunta Kraske. Una quarta part dels electors alemanys voten ultradreta.
Si bé els partits de nivell estatal rebutgen qualsevol aproximació als utlres, la cooperació als municipis fa temps que és força habitual. L'AfD arriba a les primeres eleccions regionals a l'est del país amb la necessitat d'una victòria que els reforci. Els estira-i-arronses per la implicació d'alguns dels seus membres en sectors d'extrema dreta, i les eternes disputes internes, han erosionat la formació, que ha trobat en les protestes contra les mesures per frenar el coronavirus el seu argument central per atraure vots. Vots que, majoritàriament, surten de l'abstenció.
L'AfD ja ha anunciat el tàndem de candidats al Bundestag, Alice Weidel i Tino Chrupalla, i amb ell la base del partit ha preferit la línia clarament més radical, que compta amb el suport de l'ultradretà Björn Höcke, el líder de l'AfD a Turíngia. Un estudi de la Universitat de Leipzig confirma que els votants del partit s'han radicalitzat igualment amb el pas dels anys. I una investigació del mitjà públic regional MDR ha demostrat que els vincles entre l'AfD i el grup neonazi Moviment Identitari són regulars.
En any electoral i mentre balla la definició ideològica tant dins dels conservadors alemanys com del partit de dreta radical, l’opinió pública alemanya està immersa en un debat sobre racisme estructural i sobre l'antisemitisme a la societat. El discurs de l'AfD defensa estats ètnics: Alemanya per als alemanys.
Fins i tot a l'ala més dretana de la CDU, en concret a Maaßen, se li han atribuït en repetides ocasions cites antisemites. L'escalada del conflicte entre Israel i Palestina ha ressonat també als carrers d'Alemanya i ha reobert la polèmica entre manifestacions en contra de l'Estat d'Israel. Que alguns mitjans i polítics atribuïssin aquest tarannà als migrants d'origen àrab, “antisemitisme immigrat” deia Laschet, no ha contribuït a atenuar el racisme latent.
Àustria, l'exemple per a l'AfD
En aquest context, el ministre de Sanitat (CDU), Jens Spahn, ha relacionat aquests dies l'augment de casos de covid-19 amb la visita als Balcans d'alguns ciutadans alemanys. Alguns cercles del CDU-CSU miren, a més, al país veí, Àustria, que amb el conservador Sebastian Kurz (ÖVP) segueix una política antiislam. Aquesta mateixa setmana Viena ha publicat un polèmic mapa de l'islam, on es registren noms, adreces i contactes d'associacions musulmanes, polítiques o no, amb una clara voluntat estigmatitzadora.
“La violència d'extrema dreta sempre va acompanyada d'una retòrica verbal”, explica Kraske. A Alemanya el 2016 es van registrar 3.500 atacs a centres de refugiats, un any després de l'onada migratòria, de l'auge de l'AfD i amb el moviment civil Pegida actiu a les manifestacions cada dilluns. Aquests dies el responsable al govern de Merkel de les regions de l'est assegurava que en aquesta zona hi ha un problema d'extrema dreta bastant evident.
S'apunta a raons estructurals, històriques i al fracàs de la reunificació com a procés integrador de les dues Alemanyes d'abans de la caiguda del Mur de Berlín. Alhora, el percentatge d'estrangers és menor que a l'oest. L'any i mig de pandèmia ha creat un camp per atraure vots de descontents: “Tota la indignació pel covid es traduirà en vots per a l'AfD, serà l'únic partit que se'n beneficiarà”, diu Kraske. Ni el partit ecologista, que floreix a les enquestes per al Bundestag, no aconsegueix arribar al 10% a l'est.