Merkel tanca una gira africana per frenar la migració irregular

BarcelonaEn tres dies, Angela Merkel ha viatjat per tres països africans: Mali, el Níger i, per acabar, ahir Etiòpia en una gira que tenia com a principal objectiu frenar la migració irregular cap a Europa. A més, va aprofitar les dues primeres parades per demanar més esforços contra els grups jihadistes que s’estan fent forts a la franja del Sahel. Refugiats i terrorisme, les dues qüestions que centren el debat europeu i que Brussel·les pretén frenar amb les promeses de grans inversions per millorar infraestructures i assegurant-se que els mateixos estats puguin generar perspectives de futur per als seus ciutadans.

La cancellera ha pagat cara electoralment a casa seva la política de portes obertes practicada al principi de la crisi de refugiats, que també ha dividit la Unió Europea. Un cop fracassada la gestió de les quotes per redistribuir tan sols 160.000 asilats entre els socis europeus, ara defensa premiar els estats capaços de controlar els seus fluxos migratoris. En una intervenció a la Unió Africana, Merkel va instar els governs a acabar amb les grans migracions de joves que creuen erròniament que passat el Mediterrani els espera el somni europeu.

Feia cinc anys que Merkel no trepitjava l’Àfrica i no ha pogut triar amb menys encert la seva última parada. Etiòpia és una visita doblement rellevant per als interessos de Merkel, ja que, d’una banda, és receptor de migracions africanes i, de l’altra, punt de partida de l’èxode. El problema és que el govern és lluny de complir amb els valors i els drets democràtics. Sense anar més lluny, des de dilluns hi regeix l’estat d’emergència, en un intent del govern de l’autoritari Hailemariam Desalegn de contenir les manifestacions dels amhara i els oromo, l’ètnia majoritària, que reclamen més autogovern per defensar els seus drets culturals. A més, el règim controla i talla internet i acusa “enemics estrangers” de fomentar la rebel·lia.

Des de fa gairebé un any, el país viu aldarulls i confrontacions ètniques diàriament, amb un nivell de violència que feia anys que no es veia. La resposta de l’executiu ha sigut la repressió, que, segons Human Rights Watch, s’ha cobrat la vida d’unes 400 persones. L’última massacre es va produir diumenge, quan una estampida causada per la policia en un festival religiós en què es van fer cants contra el govern es va saldar amb 52 morts.

Merkel no va evitar ahir referir-se a aquesta violència desmesurada de la policia i, abans d’entrevistar-se amb el primer ministre va mostrar el seu suport als oromo. “Una societat dinàmica és part integrant d’un país desenvolupat”, va dir la cancellera, que també va explicar que Alemanya col·labora com a “mediadora” per destensar la regió d’Oròmia. A Desalegn li va oferir suport per entrenar els seus agents en l’ús mesurat de la força. Merkel sap que la violència també és un factor perquè la gent deixi casa seva i iniciï el viatge de la migració, una ruta que els europeus volen reduir a la mínima expressió.

Per la seva banda, el primer ministre es va comprometre a frenar la migració des de Somàlia. Merera Gudina, president del Congrés Federalista dels Oromo, va afirmar en declaracions a l’agència Reuters que Alemanya ha d’empènyer el govern somali a “posar en marxa un diàleg nacional i alliberar els presos polítics”.

El bon ritme de creixement econòmic de l’última dècada s’ha frenat gairebé en sec, sobretot a causa de la profunda sequera, que ha malmès collites, i gairebé en paral·lel han crescut les protestes.